_
"Calaixos, portes, finestres, armaris, un forn, l'aigüera, l'estora, un balconet... Quants racons que ja conec en aquesta casa que no és meva!".
Aquesta és la història d'una noia que un dia es va llevar en una casa que no era la seva... Resulta que un dia hi va anar a passar la nit i, cinc anys després, encara es llevava, com cada matí, en aquella casa que encara no era la seva, ni ho seria mai.
La casa tenia amo, és clar. Era un noi, és clar. Un noi que vivia sol, és clar. I la noia tenia maleres, és clar. I una altra casa on anar-les a omplir i buidar, és clar. I amb tot això el noi pensava que la noia no vivia allà! És clar!
Anna Roig (2012). Tan de veritat com les coses que penso,
les coses que m'invento i les coses que ha somiat
Quin quadre tan preciós!
ResponEliminaCiutadà, cada cop que obro el seu blog s'obre directament el vídeo de les dues dones de la fira... i surt una trompetota que em fot dels nervis :(
Ei, Carol,
ResponEliminacertament, el quadre és preciós... i la trompeta molesta! és així!
per tant, he limitat les entrades a 3... no tornarà a passar.
Com a clienta habitual d'aquesta modesta casa li demanem disculpes ... smuack!!!
Home nooooo, no caaaal, només faltaria :)
ResponElimina