TOT ESPERANT NYMPHOMANIAC

Ai, ja sé que és un cregut que rasca la prepotència, que es pensa ser un il·luminat i que afirma ser el millor director de cinema que ha exsitit mai... però el sr. Lars von Trier és per a mi un dels autors actuals més rellevants del setè art. Les seves propostes no deixen indiferent, ja sigui per la impecable força visual (totes i cada una de les seves pelis així ho confirmen) com per la provocació de les seves històries.

 

Les seves darreres obres han anat acompanyades de polèmica: o per les contundents imatges d'Antichrist (2009) o per les declaracions desafortunades a Cannes a l'hora de presentar Melancholia (2011). Doncs bé, la darrera provocació del director danés s'anomena NYMPHOMANIAC i està previst que s'estreni al desembre a Dinamarca.

La història ens explica que una nit d'hivern uns individus apallissen Joe (Charlotte Gainsbourg) i el sr. Seligman (Stellan Skarsgard) la recull i li cura les ferides a casa seva. Allà ella li explicarà 8 històries de la seva vida sexual amb molts detalls. La senyoreta Joe és ninfòmana.

El film tindrà una durada de 5 hores fraccionat en dues parts de 2 hores i mitja, tot i que també podria ser una serie de televisió.

Les imatges promocionals del film ja fa mesos que circulen per la xarxa, amb uns protagonistes mig despullats i amb el rostre simulant l'orgasme.

Molt probablement es presentarà en el proper Cannes.

Per a fer boca, aquí teniu una mena d'avançament visual...
 

WORLD PRESS PHOTO 2013 A BARCELONA

 

Fa unes setmanes inauguraven al CCCB de Barcelona l'exposició World Press Photo d'aquest any. S'hi estarà fins al 08/12 i és una ocasió perfecta per a veure com està el món mitjançant la mirada valenta, arriscada i contundent de professionals que situen la seva càmera en el nucli del conflicte. Gràcies a professionals com aquests/es sabem, una mica millor, què passa al món.

 

Sota el nom de Face Reality, Photographic Social Vision ha muntat l'exposició a Barcelona no només amb les fotografies, sinó acompanyades de projectes multimedia i trobades amb els fotògrafs implicats.

 

El World Press Phot 2013 ha comptat amb la participació de 5.666 fotògrafs de 124 països, material classificat en 8 categories que van des de Temes d'Actualitat a Esports o Naturalesa. Com ja sabem, la fotografia guanyadora és la del suec Paul Hansen, una colpidora imatge dels cossos de 2 nens (de 2 i 4 anys) de Gaza portats en braços pels seus familiars assassinats per l'exèrcit israelí.

 

En els premiats trobem un català, Bernat Armangué que en la categoria Reportatges Gràfics, Notícies d'Actualitat s'ha emportat el primer premi per la imatge que veieu al final.

 

Visitar l'exposició és una forma de reconèixer la feina d'aquests/es professionals.

  

VIDA, VERSIO D'ESTRELLA MORENTE

Un Angelet, pròxim i molt estimat, m'envia la fantàstica versió que n'ha fet  la sra. Estrella Morente del VIDA del sr. Lluís Llach.... una meravella!!!

SITGES'13 (3): MINI-CRONICA DEL FESTIVAL

Bueno, aquí teniu el primer resultat de la visita al Festival de Sitges d'aquest any: una foto amb el mismíssim Takashi Miike! Director prolífic responsable de les pelis més grotesques i contundents que he vist mai: Tot un referent del cinema contemporani.

 

Aquest any la visita fou curta (però romàntica) i, bàsicament, vam gaudir de la Cloenda del Festival amb l'entrega pertinent de premis i el visionat de la darrera peli: el contundent mockumentary de Ti West: The Sacrament. Però vam descobrir al sr. Anurag Kashyap, director de la Índia responsable de la molt recomanable No Smoking, una kafakiana i recargolada història amb lleugers tocs 'bollywood'. També vam trobar interessant l'exposició sobre com va enregistrar la versió radiofònica de La Guerra dels mons, el sr. Welles.

 

Aquest any, el Sitges'13 ha estat farcit de no-morts, ja sigui amb la versió clàssica dels zombies, ja sigui amb la imatge de vampirs. Fins i tot, autors reconeguts com Jim Jarmusch en va presentar una de vampirs. Si és que  aquestes temps incerts i crítics com els que vivim els zombies ens aporten una molt encertada metàfora d'allò que ens envolta ...

 

La collita de Sitges'13 que caldrà perseguir i tenir en compte és:

- Goltzius and the Pelican Company, la nova joia visual del sr. Peter Greenaway.

- The Zero Theorem, el nou viatge a un món delirant del sr. Terry Gilliam

- Space Pirate: Captain Harlock, l'oportunitat de recuperar un referent manga de la infància en llargmetratge.

- Passion, la nova filigrana del mestre Brian de Palma, que portava 5 anys sense dirigir.

- Only God Forgives, l'esperat nou treball del sr. Nicolas Winding Refn, després del 'pelotazo' de Drive.

- The Congress, d'Ari Folman, el nou treball del director de Waltz with Bashir

- Only Lovers Left Alive, verue què fa l'autor Jim Jarmusch amb una història de vampirs contemporanis.

- New World, la nova del responsable de la genial I Saw the Devil: el sr. Park Hoon-Jung.

- Big Bad Wolves, d'Aharo Keshals & Navot Papushado, segons el sr. Tarantino, la millor peli del 2013.

- The Wind Rises, la darrera obra del mestre Miyazaki.

- Capa Caída, l'exemple de que des d'aquí podem fer la nostra lectura dels super-herois. Un film al que li desitjo tota la sort i tots els premis del món.

 

Com cada any, el nombre de films a competició era enorme (28) i segur que no els ho posava fàcil al jurat. Els premis principals van anar a parar a Borgman (de Alex van Warmerdam), millor pel·lícula per a un film sobre la maldat humana; i a Big Bad Wolves, premi millor direcció per a Aharo Keshals & Navot Papushado, una proposta malalta i fosca.  Un  premi especial del jurat per la proposta vampírica de Jim Jarmusch (Only Lovers Left Alive).

Ja esperem els SITGES 2014 !!

TANCANT ETAPA...

 

 

 

Ahir vaig tornar la clau de l'oficina on treballava. Feia 7 anys que hi era... Tanquem etapa!

 

APARENT TRANQUIL·LITAT DE CREA (VERSIO COLOR)

A CREA vam fer dues versions del conte de Jesús Tibau, Aparent Tranquil·litat. Si fa uns dies us presentàvem la versió 'cinema mut' avui us deixo la versió color.

MAIOL FA 7 ANYS !!!

 

Avui el nostre artista fa 7 anys ...

 

rialler, sensible, carinyós,

cantorista i dibuixant

 

 

PER MOLTS ANYS, MAIOL !!!

SR. PATRICE CHEREAU

 

(1944-2013)

 

Fa un mes moria el sr. Patrice Chéreau nom imprescindible de l'escena teatral francesa, però també cinematogràfica. Només tenia 68 anys i disposava d'una carrera artística envejable i molt valuosa.

 

El gran tret distintiu del sr. Chéreau és la provocació, ja sigui adaptant textos clàssics teatrals: com Fedra (de Racine), Peer Gynt (d'Ibsen) o Ricardo III (de Shakespeare), però també s'atreví amb Víctor Hugo, Lope de Vega o Chéjov. També s'aproximà a l'òpera, destacable és la seva versió del Cicle de l'Anell de Wagner.

 

La provocació també la traslladà a la gran pantalla com a director, tasca amb la que aconseguí ser reconegut arreu del món. El seu primer film fou La chair de l'orchidé (1975) però el reconeixement del públic el rebé amb L'homme blessé (1986), una de les primeres pelis sobre una història d'amor homosexual mostrada de forma oberta i per al gran públic.

 

Sens dubte, però, la seva gran obra cinematogràfica (per les dimensions de la mateixa) fou La Reina Margot (1994) amb la que regalà a Isabelle Adjani una de les seves millors interpretacions (aconseguint el premi a la millor actriu en el Festival de Cannes d'aquell any). Una peça contundent, grandiosa, passional, operística en el format i en la narració, un film excel·lent!. Després vindrien films menys grandiloqüents però amb la mateixa càrrega provocadora, com: Intimidad (2001).i Son frère (2003), ambdues premiades en el Festival de Berlin.

El sr. Chéreau és tot un referent cultural europeu...

 

T'EXPLICO UN CONTE?

NOVEMBRE DE KONIEC! 2013

Del Calendari Koniec 2013! de Joan Garau i Joana Abrines