DE NOMINACIONS: GOYA I OSCAR 2014

_

Un cop superats els Globus d'Or ja tenim aquí una altra entrega de premis, en aquest cas els Oscar i el Goya, els d'allà i els d'aquí.

 

Pel que respecta a la penínsul·la ibèrica, aquest any (un any amb poc films dramàtics de contundència) les nominacions s'han decantat clarament per la comèdia, els dos films amb més nominacions són: La gran familia española, amb 11 nominacions; i Las Brujas de Zugarramurdi, amb 10; després venen Caníbal, amb 8 i Vivir es fácil con los ojos cerrados, 15 años y un día i 3 bodas de más, amb 7 nominacions cadascuna.

 

Tot i això, les 5 pelis que opten a millor pel·lícula hi la presència habitualment dramàtica: 15 años y un día, Caníbal, Herida, La gran familia española i Vivir es fácil con los ojos cerrados.

La gala dels Goya serà el proper 09 de febrer.

 

La meva quiniela, per als principals premis, dels premis Goya és:

Millor pel·lícula: La herida

Millor director: Daniel Sánchez Arévalo (per La gran familia española)

Millor director novell: Fernando Franco (per La herida)

Millor actor protagonista: Antonio de la Torre (per Caníbal)

Millor actriu protagonista: Marian Álvarez (per La herida)

Millor actor de repartiment: Roberto Alamo (La gran familia española)

Millor actriu de repartiment: Terele Pavez (Las brujas de Zugarramurdi)

Actor revel·lació: Berto Romero (3 bodas de más)

Actriu revel·lació: Maria Morales (Todas las mujeres)

Millor guió original: La gran familia española

Millor guió adaptat: Caníbal

Millor pel·lícula europea: Amor

 

I si anem a Hollywood tres són les pelis amb el màxim de nominacions, 10 per La gran estafa americana i Gravity; seguides amb 9 per 12 años de esclavitud. Tot i que Gravity és un dels films més originals vinguts dels USA, molt probablement quedarà relegat als premis tècnics, l'Acadèmia es decanta, si pot, per films més realistes i/o històrics.

 

Absurd és el menyspreu en les nominacions d'una de les millors pelis dels Coen, segons diu de forma unànim la crítica -A propósito de Llewyn Davis- o la direcció en un dels darrers millors Allen: Blue Jasmine. La gala tindrà lloc el 02 de març.

 

La quiniela per als Oscar'14 en les categories principals és:

 

Millor pel·lícula: La gran estafa americana

Millor director: Steve McQueen (per 12 años de esclavitud)

Millor actor: Chiwetel Ejiofor (per 12 años de esclavitud)

Millor actriu: Cate Blanchett (per Blue Jasmine)

Millor actriu de repartiment: Jared Leto (per Dallas Buyers Club)
Millor actriu de repartiment: Jennifer Lawrence (La gran estafa americana)

Millor pel·licula d'animació: Frozen: el reino del hielo

Millor guió original: La gran estafa americana

Millor guió adaptat: 12 años de esclavitud

Millor pel·lícula de parla no anglesa: La gran belleza

Millor documental: The act of killing

 

MAS TRISTE ES DE ROBAR

_

Durante dos meses, un señor se ha dedicado a ir por las calles comprando llos letreros que los indigentes utilizan para explicar su drama. Generalmente son de cartón, con letras escritas con rotulador y alguna falta de ortografía, que siempre es buena para enternecer el corazón de quién pasa por delante. A menudo hay palabras juntas, lo que complica su lectura, pero eso también es bueno porque, así, algunos se detienen a ver qué pone, y entonces se produce el contacto visual que tanto propicia la limosna. En ocasiones, en vez del espacio en blanco que debería ir entre cada dos palabras, hay un punto medio o volado, y ese es un detalle que -sin que ellos lo sepan, supongo- nos transporta a la antigua Roma, donde, en latín, para marcar la separación entre palabras, se recurría precisamente a esa estrategia: un punto medio envez de un espacio en blanco.

 

El hombre que durante dos meses se ha dedicado a comprar letreros de esos es un artista neoyorquino llamado Andes Serrano. Lo bueno de los artista es que pueden convertir en arte lo que les apetezca, siempre y cuando sean capaces de justificar por qué esa cosa que hasta entonces era un objeto vulgar y corriente se ha convertido en algo superior, digamos. La justificación de Andres Serano es que esos letreros, recopilados, constituyen un retrato descarnado de la pobreza en la que viven muchos de sus conciudadanos. En un artículo en The Guardian, Serrano explica que en los últimos tiempos se ha visto un incremento notable de indigentes en su ciudad: "Como nativo de Nueva York, me sorprendió porque nunca había visto a tanta gente pidiendo limosna y durmiendo en las calles. Se me ocurrió empezar a comprar los letreros que usan para pedir dinero". Por cada letrero les pagaba veinte dólares. Acostumbrados a que como mucho les den unas monedas, esos veinte dólares les parecían una bendición. El más desconcertante de todos los letreros recopilados es la de una chica que no tendría más de diez años: "Mamá nos dijo que esperásemos aquí. Eso fue hace diez años". Cada uno de nosotros es libre de supooner si esa historia es cierta o inventada para conmover.

 

Me gustaría saber qué hacían los indigentes cuando cobraban el dinero y, simultáneamente, se quedaban sin letrero. Yo los imagino yendo a buscar inmediatamente otro cartón y otro rotulador para escribir uno nuevo: letra a letra, con alguna falta de ortografía para enternecer los corazones y rogando al cielo que algún día vuelva a pasar por delante de ellos otro majareta dispuesto a comprárselo por veinte dólares.

 

Quim Monzó a Seré Breve

del Magazine de La Vanguardia del 19/01/13

EL CIUTADA K I CREA A LA CUINA DE JESUS

 

Jesús Ferré és un dels videobloggers de referència a les Terres de l’Ebre i tot un especialista en xarxes socials. El seu programa a la xarxa: La cuina de Jesús fa moooolts anys que funciona i en l’edició del passat desembre, CREA va ser el convidat principal del programa i el Ciutadà K com a portaveu. Vam tractar el què som, el què fem i el què farem. Tot i que el ‘fum, fum, fum’ ja queda lluny fou una bona ocasió per a difondre els projectes de CREA i explicar quins jocs porto al mòbil.

 

Gràcies, Jesús!

 

PREMIS GLOBUS D'OR 2014

L'Associació de Premsa Estrangera de Hollywood ha entregat els seus premis annuals. Els Globus d'Or donen el tret de sortida  a l'entrega de premis per al cinema estrenat el  2013. No hi ha hagut un gran guanyador, sinó premis molt repartits. Tot i això, per nombre de premis la que més Globus d'Or ha rebut és La gran estafa americana (de David O. Russell i el seu viatge als anys '70) amb 3 premis; en segon lloc, Dallas Buyers Club (de Jean-Marc Vallée -director de la reivindicable C.R.A.Z.Y- i la recreació del personatge real Ron Woodroof i la seva lluita contra la SIDA als anys '80) amb 2 premis... i la resta de guardonats amb 1 premi cadascuna. Com veieu, molt repartits. El premi principal -millor pel·lícula- se l'ha emportat la revisitació de l'escalvitud del director de moda: Steve McQueen amb 12 años de esclavitud. 

 

En quant a la resta de premis reconeixement merescut per a una de les millors pelis de l'any passat: Gravity, i el premi a la millor direcció per a Alfonso Cuarón. Un altre premi per a la imparable Jennifer Lawrence (millor actriu en els Oscar de l'any passat), en aquest cas com a millor actriu secundària de La gran estafa americana. Ens agrada el premi a millor actriu per a Cate Blanchett i el seu convincent treball a Blue Jasmine, acompanyat del premi honorífic Cecil B. DeMille al director d'aquest: Woody Allen. Ens agrada que hagin premiat el guió de la nova delirada de l'inquiet Spike Jonze: Her.

La nova cançó d'U2 -Ordinary Love- per a Mandela, del mito al hombre, Globus d'Or a la milor cançó...



El premis Globus d'Or 2014: 

Millor pel·lícula-drama: 12 años de esclavitud

Millor pel·licula-comèdia o musical: La gran estafa americana

Millor director: Alfonso Cuarón (Gravity)

Millor actor-drama: Matthew McConaughey (a Dallas Buyers Club)

Millor actor-comèdia o musical: Loenardo DiCaprio (El lobo de Wall Street)

Millor actriu-drama: Cate Blanchett (Blue Jasmine)

Millor actriu-comèdia o musical: Amy Adams (La gran estafa americana)

Millor actor secundari: Jared Leto (Dallas Buyers Club)

Millor actriu secundària: Jennifer Lawrence (La gran estafa americana)

Millor pel·lícula animació: Frozen

Millor pel·lícula estrangera: La gran belleza (Itàlia)

Millor guió: Her (d'Spike Jonze)

Millor BSO: Alex Ebert (Cuando todo está perdido)

Millor cançó: Ordinary love, d'U2 per a Mandela, del mito al hombre

Premi Cecil B. DeMille: Woody Allen

SR. WOJCIECH KILAR

(1932-2013)

 

Era tot un veterà de la composició musical per a bandes sonores però el reconeixement popular li arribà l'any 1992 a partir del treball musical per al Dràcula de Coppola.

 

Inclòs dins de la vanguardia polaca durant els '60 del segle XX (juntament amb Henryk Gorecki, per exemple). Va estudiar piano en el seu país d'origen -Polònia- però es traslladà a París l'any 1959, on continuà els seus estudis musicals. La seva primera BSO és, precisament, d'aquell any: Lunatycy (1959). A partir d'aquí continuaria treballant per Kieslowski, Zanussi o Wajda. Va arribar a compondre més 100 BSO.... i el sr. Coppola li oferí el seu debut fora d'Europa a Dràcula. Obrint-se les portes a d'altre autors com Polanski -amb BSO per a La muerte y la doncella (1994), La novena puerta (1999) o El Pianista (2002)- o Jane Campion a Retrato de una dama (1996)... oferint els seus tocs característics: baixos i violoncels potents, peces amb forta càrrega romàntica.

 

Paral·lelament a les BSO (va arribar a escriure'n 160), el sr. Kilar va escriure i publicar peces de música clàssica o la Sinfonía de Septiembre (2003) en memòria de les víctimes de l'atemptat de l'11 de setembre.

 

El 2012 va rebre l'Ordre de l'Àliga Blanca, el reconeixement més valuós del seu país d'origen, Polònia.

La intensitat del Drácula de Kiliar ja està en les millors BSO del 7è art... aquí en teniu un bon medley amb imatges del film.
 

CREIX EL CINEMA EN 5-D

_

Ho ha havíem vist i provat en alguna atracció de fira (amb resultats força cutres, tot s'ha de dir), però sembla que el sistema s'està ampliant, desenvolupant i -el més important- millorant; sembla ser que cada cop hi ha més frabricants de l'anomenat cinema en 5D, ja no es tracta d'aconseguir relleu i profunditat (3D), ni de que hi hagi moviment de butaques coordinat amb les imatges que veiem en la pantalla (4D), sinó que ara a més a més de les anteriors dimensions i afegim una cinquena, és a dir: aigua, vent, olors...

 

Donades les característiques del producte es tracta de cabines petites, amb poques butaques però potser d'aquí un temps s'engrandeix...

 

Ja veig el sr. Peter Jackson rodant la trilogia del Simarilion en 5D (juas juas)

 

 

 

ANTONY / BATTIATO

_

 

Aquest final d'any ens ha portat una alegria musical, perquè té a Antony com a protagonista i perquè ens proposa una col·laboració inesperada: Antony Hegarty + Franco Battiato.  Mai hagués pensat que aquest dos autors arribarien a unir-se per a compartir escenari... la definició d'autors contracorrent els uneix però les seves trajectòries i material musical els allunya... i força!.

 

Aquestes dues personalitats de difícil etiquetatge es van unir dalt d'un escenari a finals d'agost i principis de setembre de l'any que ha acabat a Florència i Verona acompanyats de l'Orquestra Filarmònica Arturo Toscanini. El resultat és un disc -Del suo veloce volo- en directe on peces de Battiato i Antony es combinen, s'entrellacen i dialoguen, acompanyats d'una tercera convidada: Alice. El nom del disc és una versió en italià de Frankenstein (inclòs en l'EP Hope There's Someone de l'Antony). Temes coneguts d'ambdós artistes es succeeixen afegint d'algun tema d'altri, com el As tears go by dels Rolling Stones.

 

Des del seu treball més facilon (ja fa anys) que incloïa Nómadas o Yo quiero verte danzar el sr. Battiato em té el cor robat... artista de coherència inflexible, força intel·lectual indiscutible i forta personalitat.

 

Antony/Battiato és una combinació sorprenent però amb bons resultats que ens ofereix una bona relectura d'ambdós artistes.

Aquí teniu la versió de Frankenstein del sr. Battiato ...