_
.jpg)
L'epoca d'anar als establiments i jugar als videojocs per 25 pessetes fa moooolts anys que va marxar (o potser no tant!), des de que el Pacman va obrir els ulls ha passat molt temps i les cònsoles s'han multiplicat, desenvolupat i complexitzat més ràpid que la nostra capacitat i temps de que disposem per a jugar. Les productores han perseguit 2 objectius clars: més autonomia i llibertat de joc (cada cop amb menys cables), per una banda; i més realisme, per l'altra.
L'epoca d'anar als establiments i jugar als videojocs per 25 pessetes fa moooolts anys que va marxar (o potser no tant!), des de que el Pacman va obrir els ulls ha passat molt temps i les cònsoles s'han multiplicat, desenvolupat i complexitzat més ràpid que la nostra capacitat i temps de que disposem per a jugar. Les productores han perseguit 2 objectius clars: més autonomia i llibertat de joc (cada cop amb menys cables), per una banda; i més realisme, per l'altra.
Avui us voldria parlar d'aquest segon objectiu amb l'aparició d'un joc que té molta relació amb el món del cinema: Beyond: Two Souls.
.jpg)
A finals de l'any passat Quantic Dream el va llençar al mercat per a PlayStation 3, un joc que havia de fer pujar un parell d'esglaons la maduresa dels videojocs. Es tracta d'un joc de factura tècnica impecable però el millor és el seu guió, plantejat com si d'una pel·lícula es tractés. I no només per aquests motius sinó perquè està protagonitzat per dos actors de Hollywood: Ellen Page i Willem Dafoe, que posen rostre i veus als seus personatges mitjançant la tècnica del 'performance capture' utilitzada pel sr. Cameron a Avatar.
Una de les característiques més rellevants de l'empresa que l'ha creat és la simplicitat de joc per a fer-lo accessible fins a les persones que no han tingut experiència prèvia en l'ús de comandament de control convencional. El control dels personatges a diferència d'altres jocs és absolut.
La història ens explica de forma no linial -fents salts en el temps- 24 anys en la vida de Jodie Holmes, una nena amb poders especials que té una estranya connexió telepàtica amb Aiden, una misteriosa entitat que la controla, que pot posseïr persones i permetre el contacte amb els morts. Com us podeu imaginar, les possibilitats de fer avançar la història són enormes i les nostres eleccions ens poden portar cap a un final o un altre.
L'empresa Quantic Dream també ha produït curtmetratges, més vincles doncs amb el món del cinema. De fet, el videojoc és va estrenar en el Tribeca Film Festival de l'any passat i la Banda Sonora és de Normand Corbeil, Hans Zimmer i Lorne Balfe.
Cinema i videojoc matxembrats com mai s'havia vist en una consola....
A finals de l'any passat Quantic Dream el va llençar al mercat per a PlayStation 3, un joc que havia de fer pujar un parell d'esglaons la maduresa dels videojocs. Es tracta d'un joc de factura tècnica impecable però el millor és el seu guió, plantejat com si d'una pel·lícula es tractés. I no només per aquests motius sinó perquè està protagonitzat per dos actors de Hollywood: Ellen Page i Willem Dafoe, que posen rostre i veus als seus personatges mitjançant la tècnica del 'performance capture' utilitzada pel sr. Cameron a Avatar.Una de les característiques més rellevants de l'empresa que l'ha creat és la simplicitat de joc per a fer-lo accessible fins a les persones que no han tingut experiència prèvia en l'ús de comandament de control convencional. El control dels personatges a diferència d'altres jocs és absolut.
La història ens explica de forma no linial -fents salts en el temps- 24 anys en la vida de Jodie Holmes, una nena amb poders especials que té una estranya connexió telepàtica amb Aiden, una misteriosa entitat que la controla, que pot posseïr persones i permetre el contacte amb els morts. Com us podeu imaginar, les possibilitats de fer avançar la història són enormes i les nostres eleccions ens poden portar cap a un final o un altre.
L'empresa Quantic Dream també ha produït curtmetratges, més vincles doncs amb el món del cinema. De fet, el videojoc és va estrenar en el Tribeca Film Festival de l'any passat i la Banda Sonora és de Normand Corbeil, Hans Zimmer i Lorne Balfe.
Cinema i videojoc matxembrats com mai s'havia vist en una consola....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada