Ha estat una molt bona iniciativa i el millor homenatge que se li podia fer a un film que -malgrat no ser perfecte- va saber connectar amb l'imaginari de totes aquelles persones que estimem el cinema. Cinema Paradiso és un film fet per i per als amants del cinema, sense dissimular-ho. Aquest any es compleix el 25è aniversari de la seva estrena al nostre país i, per només una semana, es podrà veure en pantalla gran.
Molts la trobaran sentimentaloide i fácil.... però la música d'Ennio Morricone acompanyant aquesta declaració d'amor al cinema és de les que et calen l'ànima i no et deixen. Fa 25 anys que la vaig veure, ahir hi vaig tornar i la seva capacitat de corprendrem i acaronar-me l'ànima continua intacta. Cinema Paradiso és una meravella llavors i ho és ara ... i el més curiós és que en aquests temps difícils que estem vivint, per a tothom i, especialmente per a la cultura; quan està a l'ordre del dia el tancament imparable de sales de cinema veure el final del film encara commou més.
Si no l'heu vist: ja trigueu! Si la vau veure: torneu-hi!
Cinema Paradiso és un regal ...
Aquestes pelis sensibloides i dramàtiques amb nens no les suporto. Però cinema paradisso es l'excepció. Potser es que la vaig veure un dia que estava tonto, però em va emocionar, una mica, eh?
ResponEliminaAi, sr. Pons, jo no sóc gens de films sentimentaloides amb nens... però aquesta, certament, és l'excepció...
ResponEliminaestà bé deixar-se emocionar de tant en tant, no?
És una obra d'art, sí senyor, preciosíssima
ResponElimina