(dedicat a la Yolanda)
A GIRL WALKS HOME ALONE AT NIGHT (2014).
Film dirigit per una iraniana resident als USA. La srta, Ana Lily Amirpour, no es desmarca de la seva procedència i ofereix un híbrid entre l'estil de vida ianqui amb gotes de tradició iraniana... fins al punt d'oferir-nos una vampir vestida amb chador. Film en blanc i negre, aire lynchià, història d'amor complicada i estética acurada... Certament, els vampirs no passen mai de moda i, ara, se'ns han posat cools. Va rebre l'aplaudiment del públic, la crítica i el jurat, que li va entregar el premi al millor director novell i una menció especial.
Valoració: Notable alt.
GOODNIGHT MOMMY (2014)
Film en el que es confirma que alguna cosa subterrània passa en la societat austríaca per a que s'edifiquin films amb tanta mala llet i amb els nens/es com a protagonistes. Film hereu del metres Haneke i amb la producció del sempre punyent Ulrick Seidl. Peli malsana amb mal rotllo a tope en un entorn idílic de casa de disseny al bosc i uns germanets rossets i dolços que desconfien que la seva mare (recent operada de cirurgia estètica i amb el rostre envenat) sigui realment la seva mare i faran confessar a la impostora peti qui peti, utilitzant els estris més sagnants, si cal. Film molt recomanable si us agrada patir. S'emportà el Mèlies d'Argent al millor llargmetratge.
Valoració: Excel·ent
THESE FINAL HOURS (2014)
Debut en el llargmetratge de Zak Hilditch, després d'haver dirigit alguns curts i alguns productes televisius. Film que s'apunt a la moda apocalíptica donant-li, però, nou enfocament partint de la pregunta: 'Què faria la gent si sabé que a la Terra li queda 12 hores vida?'. No es tracta d'una proposta de cinema sociològic però sí ens apunta les actituds que un/a pot adoptar davant aquesta pregunta: caos? pregària? alliberament? suïcidi? Film trepidant tenint en compte que anem contra-rellotge i amb una capa de desesperança poètica poc evident al principi però que es va desenvolupant fins a l'intens final. Dura, emotiva i.... Poética
Valoració: Excel·lent
NO TEARS FOR THE DEAD (2014)
Film sud-coreà de Lee Jeong-beom plena de sicaris, mafiosos i malversacions de fons. Drames familiars a cops de volant, tiros, bombes i mercenaris amb remordiments. Premises de partida vistes molt cops en films orientals. Sentiments de remordiment del mercenari que vol deixa la feina tacada de sang i trobar una vida tranquil·la... però el seu entorn no li permet. Malgrat que els ingredients de basesón interessants, es fa excessivament llarga i tens ganes de que acabi.
Valoració: Suficient
WETLANDS (2014)
Una de les sorpreses d'aquest festival. Film fresca, escatològic (moooolt escatològic), sòrdid -fins i tot- però lluminós i sexi (moooolt sexi). Amb una molt bona BSO i un guió espatarrant i esborrajat ens planteja la història d'una noieta que li encanta gaudir dels seus fluxes corporals i estimulacions vaginals vàries. Tot explicat d'una forma on es combina sàviament la comicitat i el drama... com la vida! Sé que sonarà agossarat però l'estètica del film té aires del Jeunet d'Amèlie però amb menys candidesa i més erotisme. Una delícia!
Valoració: Excel·ent
ANNABELLE (2014)
El director de fotografia de la gran Expediente Warren (John Leonetti) debuta en la direcció amb un spin off d'aquella. Es tractava de donar entitat a la idea de la nina posseïda plantejada en aquell film de James Wan. Canviar de director no ha estat massa bona idea, el film està farcit de tots els tòpics possibles: casa encantada, nina posseïda, sacrificis satánics, dona embarassada, marit que no escolta la seva dona i no s' entera de res, tempestes, cops de porta, llums que s'encenen i s'apaguen... tòpics i mes tòpics que van convertint el film en una proposta, tediosa i avorrida. Una de les grans decepcions del Festival, rebuda amb xiulets i de rebuig en finalitzar la projecció.
Valoració: Insuficient
MAD SAD BAD (2014)
Film coral dirigida per 3 directors de Corea del Sud. Film en 3D format per 3 històries independents, que ens mostren la possibilitat d'integrar el 3D en films convencionals, sense aspiracions crispetaires. Els 3 fragments desperten un interés desigual: els efectes dels xats i la dependencia a les noves tecnologies (curiosa!) + l'assimilacio dels zombies com a nous proletaris (la millor!) + la mirada infantil d'una nena envers el déu germà autista (soporífera)... Aquesta desigualtat provoca que t'enganxis en alguna història però que desconnectis totalment en una altra. La més creativa? la primera on s'integren en la pantalla les converses de whats i les accions simultànies... tècnicament innovadora, almenys.
Valoració: Bé baix.
AUX YEUX DES VIVANTS (2014)
Un dels films més esperats del Festival i que no va decepcionar. Aquí están els directors Bustillo & Maury presentant la seva esperada nova peli despres de les seves anteriores (A l'interieur i Livide). Film impactant, de terror domèstic marca de la casa. Brutal, dura, sanguinolenta, inquietant i mal rotllera. Com sempre, aquests galsesos són els encarregats de fer-nos veure allò que no sempre està present als ulls de la societat, pautes familiar podrides que s'amaguen a les ombres fins que algun grupets d'adolscents inconscients s'aproximen a posar-hi el nas. Genial!
Valoració: Excel·lent
ADIEU AU LANGAGE (2014)
Què podem dir del mestre Godard?. Un dels més veterans del cinema europeu que s'atreveix amb el 3D. Llenguatge, imatges, conceptes formats,... Tot en una olla barrejada que es tot un bombardeig a l'espectador, bucles i accions repetides i repetitives, diàlegs fora d'escena i l'ús del 3D més innovador que he vist fins a la data: el fet de veure una conversa entre un home i una dona i que si tanques un ull veus l'home i si tanques l'altre, la dona. El sr. Godard (que en algun altre film va declarar la 'mort del cinema') ja no fa Cinema, 'lo seu' és Filosofía en imatges... Godard és tota una experiència visual, una altra cosa és que entenguem alguna cosa del què ens vol dir però si estem recepctius i amb els horitzons ben oberts podem obenit un regal ben gratificant. Tot i així, no es tracta dels millors dels seus plantejaments...
Valoració: Bé
NORWAY (2014)
Valoració: Suficient
FILTH (2014)
Vendre aquest film com una nova adaptació de l'univers literari d'Irvin Welsh ja és una bona promoció, quan Trainpotting encara és un referent cinèfil. L'univer welshipa és brut, decadent i sarcàstic. Una història d'arribismes i estratègies per aconseguir ascendir en una comissària de policia és l'entorn perfecte per a uns personatges sucosos. Una brutal interpretació de James McAvoy (la millor de la seva carrera) per a la davallada als inferns d'un sargent de policía d'Escòcia... Alcohòlic, drogaddicte... Torturat i ple de fantasmes. Cínica, directa, grotesca, dura i trágica, molt trágica. Genial!!
Valoració: Excel·lent
REALITE (2014)
El sr. Quentin Dupieux fa un parell d'anys va sorprendre en aquest Festival de Sitges amb Rubber, la història d'un pneumàtic assassí, sense rostres, sense humanitzar-los, senzillament anava rodolant, rodolant, aproximant-se a la víctima...fins a matar-la. Proposta delirant però amb un tractament acurat que va rebre el reconeixement de la crítica. El seu nou film -Realité- és una brillant pel·lícula de cinema dins del cinema on es barreja realitat i ficció d'una forma magistral. Imposible abastir la seva grandesa en un sol visionat. Somnis dins dels somnis i tres histories que es barregen en una auténtica cinta de Moebius amb toc a lo Gondry. Ho sabíem, el sr. Dupieux sap fer mes 'coses' que el delirant pneumàtic assassí de Rubber i aquest nou film n'és la prova. En aquest Sitges'14 s'ha emportat el Premi de la Crítica. Genial!!!
Valoració: Matrícula d'honor
GIOVANNI'S ISLAND (2014)
Aires de cinema de Miyazaki, sense el vernís ecológic. Emotiva història sobre l'ocupació russa al territori japonés, des d'una òptica infantil i amb tocs màgics. Els japonesos tenen necessitat de revisitar passatges de la seva Història recent mitjançant el cinema d'animació. Una bonica història que ha provocat els sanglots de tota la platea, però de tota, eh?. Una bona mostra de que els frikis també plorem. Un ritme excessivament contemplatiu, però, fa baixa l'interès en alguns passatges.
Valoració: bé alt
LET US PREY (2014)
Un film contundent de Brian O'Malley, director debutant i, sobretot, de la seva protagonista: Pollyanna McIntosh. Es tracta d'un film fosc, brut. Un microcosmos de violència irracional en forma de fábula tenebrosa sobre la culpa i el càstig en quasibé un únic escenari: una comissària de policia en una nit ben animada. Ressons del mestre Carpenter i de western urbà, aires de film satànic. Realment l'entorn fàbula li proporciona una aire diferent i innovador per a un film d'allò més contundent!
Valoració: Notable alt.
MONSTERS: DARK CONTINENT (2014)
Una altra de les grans decepcions d'aquest Sitges 2'14. Segona part o continuació del film de culte Monsters (de Gareth Edwards). Nou capitol del que sembla que serà una saga. Si la primera era una road movie amb una subtil història d'amor envoltats de monstres -en paper secundari- que van infectant la Tierra; aquesta segona (amb diferent director) és un autentic film de guerra en un país de l'Orient Mitjà, envoltats de monstres. Técnicament impecable li sobren 45 minuts. Intent de tractat antropològic d'entendre l'Altre, sigui islàmic o monstre....amb algún moment visual poètic però a anys llum de la creativa proposta fundacional de la saga. Una pena...
Valoració: Bé baix
THE ROVER (2014)
Western decadent en un món apocalíptic on la vida no té cap valor. Molt pròxim a l'estètica de The Road (de John Hillcoat). Film lent, minimalista, amb poc diàleg i unes interpretacions potents de (sobretot) Guy Pearce i Robert Pattinson (lluint personatge amb intel·ligència límit, començant a deixar -per fi!- el rol teen-vampir). Interessant per a esperits poc neguitosos ja que la seva lentitud pot acabar deseperar a més d'un i una però si entres en la seva atmòsfera reforçada per la BSO acabes trobant un film molt destacable
Valoració: Notable alt
BURYING THE EX (2014)
Bueno, que el sr. Joe Dante és una institució del cinema fantàstic no ho pot negar ningú, molts dels seus films són referents de l'educació crispetera cinematogràfica de molts i moltes de nosaltres, el cinema dels '80 del segle passat era del sr. Dante. El director en persona ens presentà el film de Cloenda del Festival. Es tracta d'una 'zom-com' (es a dír, comedia amb zombies) mooolt dels anys '80, l'época daurada del director... però, francament, sembla que hagi estat escrita i dirigida en aquella època. Film sense xispa, infantil, familiar, previsible, d'humor fácil i gastat...un avorriment!! Un error com a film de tancament del Festival. De la mà del sr. Burton (quan era el sr. Burton, és clar) o del primer Peter Jackson n'hagués sortit el film gamberro que es pretenia.
Valoració: Molt insuficient
TUSK (2014)
_poster.jpg)
El sr. Kevin Smith esta gaudint d'un renaixement artístic gràcies a la direcció que ha empres la seva filmografía en el genere de terror. Si amb Red State (2011) es va emportar el premi al millor film a Sitges, amb Tusk torna amb un film de terror barreja de Misery i La piel que habito, pero amb més humor marca de l'estil Kevin Smith. El director de New Jersey sembla que està trobant la forma d'unir la tendència pels diàlegs enginyosos de la seva primera època amb les històries de terror dels seus darrers films. Un film delirant, pero molt!!, del que val la pena no explicar massa per no perdre la gràcia i la sorpresa de la proposta. Tot i l'aire innovador de la història hi manca xispa, ritme per acabar d'arribar a film rodó...
Valoració: Notable baix
THE HOUSES OCTOBER BUILT (2014)
Estil found footage per a explicar-nos la historia d'un grup d'amics que volen documentar -camera en mà- les múltiples passatges del terror que es munten a USA per Halloween. Sembla ser que als EEUU això és un clàssic: qualsevol es munta un passatge de terror a casa seva, obert al públic. I , es clar, el grupet esmentat arriben a la casa equivocada....una casa plena de psicòpates disfressats de pallassos. Guanyadora del premi al millor film de la secció Midnight-extrem d'aquest Sitges'14. Mal rotllera, angoixant, atacada gràcies a la càmera en mà constant... Passes un bon ratet de malestar! Uf, quin agobio! Molt recomanable per a patir a gust! Malauradament, no hi ha més del que es veu...
Valoració: Bé alt
DREAM (2008)
Pel·lícula del 2008 del gran Kim Ki Duk (l'estimem!) en la que el director ens torna a regalar una història poética, romántica i preciosa, marca del segell ki-duk, la darrera abans d'enfosquir el seu estil en la posterior Arirang. Dream ens parla de contratos: del blanc i el negre, del ying i el yang, home i dona, somni i realitat... vida i mort, ens parla de la unió dels dos protagonistes mitjançant l'efecte dels somnis d'ell en la vida real d'ella. Historia delicada, mágica, sensible.... ki-duk és gran!!!
Valoració: Excel·lent moolt molt alt