El diumenge passat va finalitzar la 65ena. edició del Festival de Cinema de Berlin (la Berlinale). S'hi van projectar més de 400 pel·lícules i 19 d'aquestes competien pel premi principal: l'Os d'Or.
El gran guanyador fou el darrer treball del prohibit en el seu país: Jafar Panahi, amb Taxi; en la que amb només 82 minuts fa una radiografia encertada de la societat que l'envolta. El sr. Panahi des del 2009 que té prohibit marxar del seu país i les seves obres són autèntiques obres clandestines. Premi merescut artísticament i moralment. La seva neboda (que participa en el film) recollint el premi fou la imatge del Festival. Crítica i jurat van estar d'acord -com pocs cops passa.
Aquesta edició del Festival tingué poca representació catalana a exempció d'Isabel Coixet que va tenir l'honor d'inaugurar el festival amb el seu darrer treball: Nadie quiere la noche. De fet, 'les dones' foren el leitmotiv del festival, per l'argument dels films o pel fet de ser directores les que estan al capdavant. La programació va tenir un caràcter marcadament femení. En 65 anys és només el segon cop que un film dirigit per una dona inaugura el festival (el primer cop fou l'any 1995 amb La Promesa de Margarethe von Trotta), precisament fou el mateix any que la sra. Coixet es donava a conèixer al món -en aquest mateix festival- amb Cosas que nunca te dije. Dels 9 films que ha dirigit, 6 han estat presentats a Berlin (i el 2009 fou membre del jurat). La Berlinale, doncs, estima especialment a la sra. Coixet. La rebuda del seu darrer film, però, no va despertar massa entusiasmes, ni en fred ni en calor. El film ens explica l'aventura de l'autora i exploradora Josephine Peary (Juliette Binoche) que a l'any 1908 va anar a buscar al seu marit al Pol Nord; de camí, estableix tracte amb una inuit (Rinko Kikuchi).
En el jurat de la Berlinale: Darren Aronofsky (com a president) amb Audrey Tatou, Daniel Brühl i Claudia Llosa, entre altres.
En el Festival es va poder veure els nous treballs de: Werner Herzog (amb Queen of the desert, amb Nicole Kidman, fet d'explorador Gertrude Bell per terres d'Àrabia. El primer film del sr. Herzog protagonitzat per una dona); Terence Malik (amb Knight of cups, amb Natalie Portman, Christian Bale, Antonio Banderas i Cate Blanchett, entre altres); Patricio Guzman (amb El Botón de nácar, sobre els desaparaguts en la dictadura Argentina); Kenneth Branagh (amb Cinderella) i Wim Wenders (amb Every thing will be fine) que va rebre el Premi Honorífic del Festival.
En els premis, destacable el reconeixement a la feina de dos clàssics de la interpretació: Charlotte Rampling i Tom Courtenay, actriu i actor del film 45 anys. Aplaudiments pel darrer treball crític del sr. Patricio Guzman (a Boton de Nácar) i empenta a l'opera prima del fill del sr. Arturo Ripstein: Gabriel Ripstein, amb 600 millas.
Premis:
- Os or: Taxi, Jafar Panahi
- Os plata premi jurat: El Club, Pablo Larraín
- Premi alfred bauer: Ixcanul, Jayro Bustamante
- Milor direccio ex aequo: Aferim (Radu Jude), Body (Malgorzata Szumowska)
- Millor actriu: Charlote Rampling, per 45 anys
- Milloor actor: Tom Courtenay, per 45 anys
- Millor guió: Patricio Guzman, El boton de nacar
- Millor contribució artística ‘ex aequo’: Fotografia de Victoria a Sturla Brandth Grovlen; Fotografia de Pod electricheskimi oblajami a Evgeniy Privin i Sergey Mikhalchuk
- Premi FIpresci: Taxi
- Premio ecuménico: Boton de nacar
- Premio mejor opera prima: 600 millas de Gabriel Ripstein
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada