SR. ROBIN WILLIAMS

(1951-2014)

El passat 11 d'agost va fer un any que morí el sr. Robin Williams, un dels actors còmics més rellevants del cinema contemporani nord-americà. Només tenia 63 anys i amb el suïcidi posà fi a la seva vida.

El sr. Williams va nèixer com a Robin McLaurin Willians a Xicago, tenia dos germans i el seu pare fou executiu d'una empresa de la indústria de l'automòbil. En l'adolescència no s'interessà per la interpretació sinó pels esports. L'any 1967 la família marxa a viure a Califòrnia i en aquell nou col·legi despertà el seu interès pel teatre, deixant el estudis de política per a començar la seva formació com a actor. Va començar l'any 1976 com a actor en una obra de teatre i dos anys després entraria a la televisió, en un paper com a extraterrestre, obtenint el seu primer gran èxit. La sèrie durà força temps i el sr. Williams tenia por de encasellar-se en aquest paper així que participà en un primer film sense ressó (Can I  Do It 'Till I Need Glasses?). El segon pot ser considerat, realment, el seu debut: Popeye (de Robert Altman), un film que no rebé li l'aplaudiment del públic ni de la crítica. El seu primer film rellevant fou El Mundo según Garp (1982). 

Des de mitjans dels '80 del segle passat va participar en diversos films, sempre amb la vessant còmica o de film familiar com a punt principal... Good Morning, Vietnam (1987), El club de los poetas muertos (1989), Cadillac Man (1990), Despertares (1990), El Rey pescador (1991), Hook (1991), la veu del genio a Aladdin (1992), Mrs. Doubtfire (1993), Jumanji  (1995)...

La seva capacitat per a la comicitat i 'fer veus' el feren un referent del cinema divertit, amé i desenfadat ... però el sr. Williams podia fer molt més que això, i a finals del '90 començar a treure el nas en films més foscos i adults. Com ho demostrà el seu paper a El indomable Will Hunting (1997), amb el que aconseguí un Oscar. En aquest època baixa el seu nivell d'activitat i aconsegueix el favor del públic en films com: Patch Adams (1998) o El Hombre bicentenario (1999).

El 2000 significa una nova entrada en el cinema més madur amb Insomnia (2002) del sr. Nolan i, sobretot, Retratos de una obsesión (2002), en un paper de perturbat gens habitual en ell. 

Retorna una nova etapa de frenètica activitat amb Una noche en el museo (2006 i segona part del 2009), posant veu a Happy Feet (2006 i segona part del 2011)... múltiples participacions en programes de televisió ... i arriben notícies sobre abús d'alchol i drogues. Malgrat la cara alegre la vida del sr. Williams no era un camí de roses, reforçant aquell tòpica de que els majors humoristes són els més turmentats...

A meitat del 2014, es fa públic el diagnòstic de Parkinson, que ell no assumeix gens bé i, de fet, fèu públic la seva muller... 

Certament, la vessant pallassa i histriònica del sr. Williams no era el que més m'agradava... sinó aquella part innocent i màgica de El Rey pescador; aquella vessant somiadora del Club de los poetas muertos... i la sensació de que el sr. Williams podia ser molt més que el pallasso que ens va ensenyar que era.