NO PODREM MAI SER SI NO SOM LLIURES

[XXXVIII]

               No convé que diguem el nom
               del qui ens pensa enllà de la nostra por.
               Si topem a les palpentes
               amb aquest estrany cec,
               on sinó en el buit i en el no-res
               fonamentarem la nostra vida?
               Provarem d'alçar en la sorra
               el palau perillós dels nostres somnis
               i aprendrem aquest lliçó humil
               al llarg de tot el temps del cansament,
               car sols així som lliures de combatre
               per l'última victòria damunt l'esglai.
               Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
               si no són lliures.
               Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
               si no som lliures.
               I cridi la veu de tot el poble: "Amén".

Salvador Espriu (1960)

La pell de brau