JOHAN BÄVMAN ENS REIVINDICA

Doncs, sí, m´he sentit molt identificat amb el treball de l'artista Johan Bävman, un fotògraf suec que busca canviar la visió que tenim de la paternitat.

Ens podem lamentar, i molt, a l'hora de comparar la situació en qüestió de conciliació familiar d'aquí amb la de Suècia, per exemple, allà la baixa de maternitat són de 480 dies (18 mesos), dels quals 60 dies és obligatori que els agafi el pare (OBLIGATORI!!), la resta se la poden dividir ambdós progenitors com vulguin.

El sr. Bävman va aprofitar aquest temps per explorar fotogràficament la seva nova etapa vital i la de pares del seu entorn. "Tot va començar quan estava a casa amb el meu propi fill. Això fa un any i mig. No puc trobar literatura o alguna cosa adreçada als pares. El sistema a Suècia i en altres països, està més adreçat a la dona en de la família. Volia averiguar si podia veure models de rols de pare que poguessin relacionar. Jo no volia aconseguir papes estupendos. Volia tenir papes que mostressin les dificultats de tenir un nen", exposava l'artista.

El sr. Bävman va més enllà fins a qüestionar els suposats prejudicis al voltant de la maternitat/paternitat: "Quan tens un fill, una mare no és millor que un pare per a cuidar dels nens. No hi ha res biològicament predisposat que digui que la mare és millor. No hi ha res. És una cosa que s'aprén per assaig i error".

No puc estar més d'acord amb l'afirmació d'aquest fotògraf i ho faig amb coneixement de causa. Quan en algun moment de la vida de pare arribes a verbalitzar que la teva missió a la Vida és ser Pare fa molta ràbia escoltar molts (massa) discursos inflexibles i biologistes reivindicant el paper inherent maternal  i positiu de la Mare. 

Som Pares orgullosos!!