(1946-2016)
Hem començat un 2016 amb massa pérdues: després de Bowie el que marxa és el mismíssim Severus Snapes, el sr. Alan Rickman, de la mateixa edat: 69 anys... uns dies abans de que també ens deixés el sr. Ettore Scola, el darrer director clàssic del cinema italià. Però avui toca parlar del sr. Rickman.
Nascut com a Alan Sidney Patrick Rickman a Londres, de ben jove va decidir convertir-se en dissenyador gràfic, com el seu pare que va morir quan ell tenia 8 anys; formació que la combinava amb la participació en una companyia teatral amateur. Acabada la formació va muntar una empresa de disseny amb uns amics i als 26 anys va demanar una beca per al Royal Academy of Dramatic Art (Londres) de que va arribar a ser vicepresident des del 2003 fins a la seva mort.
Poc a poc la seva vida es va plenar més d'interpretació i menys de disseny. L'any 1975 inicia la seva carrera professional com a actor i tres anys després debuta a la BBC en el paper de Teobaldo a Romeo y Julieta. Des de llavors, està a la Royal Shakespeare Company, participant en inifinitat d'obres clàssiques com Hamlet, Antonio y Cleopatra...
L'any 1982 amplia la seva carrera d'actor amb altres registres que no siguin el teatre clàssic amb Busted, una TV-movie. Paral·lelament, continua acumulant èxits teatrals amb obres com Les Amistats Perilloses, per exemple.
No seria uns anys més tard quan realitzaria el seu primer gran paper per al cinema: Die Hard o La Jungla de Cristal (1988) fent del dolent al que s'enfronta Bruce Willis. El nas corvat li propociona una rostre esquerp que l'aproximen als papers de dolent, com a Robin Hood, príncipe de los ladrones (1992). Posteriorment, vindrien Sentido y sensibilidad (1995), Love Actually (2003) o Sweeney Todd (2007) ... produccions totes amb un aire clarament british. Tot i de caràcter marcadament secundari, el seu rostre era ja popular.
El reconeixement de la crítica arribaria amb la mini-serie per a HBO: Rasputin (1996), interpretació per la que guanyaria el Globus d'Or i l'Emmy. Un any després dirigeix el seu primer film: El invitado de invierno, amb el protragonisme de dues dames del teatre britànic: Emma Thompson i Phyllida Law. Fins al 2014 no dirigiria el seu segon i darre film: A Little Chaos, en el que interpreta al Rei Lluís XIV.
L'any 2001, però, arribà el punt culminant de la seva popularitat, interpretant un dels personatges més ambigus i complexos de la saga juvenil Harry Potter: Severus Snape. Juntament, amb Dumbledore i Voldemort, és el personatge adult present en totes les parts de la saga, arribant a fer-nos dubtar de la secundarietat del seu personatge.
L'any 2016 ha realitzat la seva darrera interpretació posant la veu a l'oruga animada de Alicia a través del Espejo, segona part de Alicia en el País de la Maravillas. Una veu que posa fi a una trajectòria professional coherent, segura; d'un actor versàtil, capaç de passar desaparcebut en rols convincents, d'un secundari de luxe.
La meva interpretació preferida es la del sheriff de nottingham, quin tros de cabronàs!
ResponEliminaCertament, la cara del sr. Rickman -quan s'ho proposava- podia ser la d'un gran cabronàs... jo em decanto més pel Severus
ResponElimina