dilluns, 29 de febrer del 2016

TODO DICE QUE SI


Todo dice que sí.
Sí del cielo, lo azul,
y sí, lo azul del mar,
mares, cielos, azules
con espumas y brisas,
júbilos monosílabos
repiten sin parar.
Un sí contesta sí
a otro sí. Grandes diálogos
repetidos se oyen
por encima del mar
de mundo a mundo: sí.
Se leen por el aire
largos síes, relámpagos
de plumas de cigüeña,
tan de nieve que caen,
copo a copo, cubriendo
la tierra de un enorme,
blanco sí. Es el gran día.
Podemos acercarnos
hoy a lo que no habla:
a la peña, al amor,
al hueso tras la frente:
son esclavos del sí.
Es la sola palabra
que hoy les concede el mundo.
Alma, pronto, a pedir,
a aprovechar la máxima
locura momentánea,
a pedir esas cosas
imposibles, pedidas,
calladas, tantas veces,
tanto tiempo, y que hoy
pediremos a gritos.
Seguros por un día
-hoy, nada más que hoy-
de que los 'no' eran falsos,
apariencias, retrasos,
cortezas inocentes.
Y que estaba detrás,
despacio, madurándose,
al compás de este ansia
que lo pedía en vano,
la gran delicia: el sí.

Pedro Salinas (1933)
La voz a ti debida


divendres, 26 de febrer del 2016

ELS PREMIS RAZZIE


Hi ha uns premis que van de la mà dels Oscar, però dels que no se'n parla tant. Es tracta dels Razzie o anti-Oscar que s'entreguen un dia abans dels Oscar, per tant, aquest 2016 s'entregaran demà dissabte.

Oficialment, els Razzie s'anomenen els Premis Golden Raspberry i reconeixen les pitjors feines del cinema d'aquell any: pitjor actor, pitjor peli, pitjor guió,... però també hi ha categories més originals, com el pitjor remake, per exemple.

Els premis Razzies els va crear l'any 1980 el crític i escriptor de cinema John Wilson com un forma de criticar i riure's dels Premis Oscar... des de llavors s'han entregat cada any. El nom ve de l'expressió 'blowing raspberry' que es refereix al so fet amb la boca simulant un flatulència.

Els premiats són votats pels membres de la Golden Raspberry Award Foundation, una associació oberta que permet votar si pagues la inscripció. El premi és una frambuesa de plàstic enganxada a un carret de celuloide pintat da daurat (no val més de 5 dòlars). Com és d'esperar, pocs premiats van a recollir el seu premi.

Des de l'any passat s'entrega el Premi Redempció, per a aquells actors/rius que han millorat la seva carrera, el primer en rebre'l fou Ben Affleck per haver passat de la (infumable) Gigli a Argo.

Al llarg de la història molts professionals han estat situats en el punt de mira dels Razzie: com Sylverster Stallone, un dels més premiats, per Rambo II, III o Rocky IV. Adam Sandler també ha estat premiat 7 cops (per films com Jack and Jill, per exemple). 

Una de les primeres persones que va recollir un premi fou Paul Verhoeven quan se li entregà com a pitjor director per Showgirl (1996). Halle Berry fou la primera actriu en assistir a recollir el premi per Catwoman. Hi ha d'altres personalitat que no ho han portat tan bé, Ben Affleck, per exemple, va guanyar el Razzie per Gigli, Daredevil i Paycheck, no els va anar a recollir i se li van entregar en directe en el programa de Larry King; l'actor els va trencar en el mateix moment de rebre'ls; aquell Razzie trencat es va vendre per eBay per la quantitat suficient per a pagar el lloguer de la cerimònia dels Razzie de l'any següent.

En alguns casos es produeix la paradoxa que un mateix professional rebi un Razzie i l'endemà se li entregui un Oscar. És el cas del guionista Brian Helgeland, que va rebre un Razzie pel guió de Mensajero del futuro i l'endemà se li entregava l'Oscar pel guió de LA Confidential. Sandra Bullock va rebre el Razzi per Loca Obsesión i l'endemà gunayava l'Oscar per The Blind Side.

Han estat reconeguts per aquest premi, per exemple: Brooke Shields a El lago azul; Bo Derek a Bolero; Madonna a Shangai Surprise, ¿Quién es esa chica?, El cuerpo del delito i Barridos por la marea; pitjor guió per Howard el Pato; Sofia Coppola a El Padrino III; Kevin Costner de Robin Hood, Wyatt Earp, Mensajero del Futuro;  Brad Pitt i Tom Cruise per Entrevista con el vampiro; Demi Moore de El Jurado i Striptease; Jar Jar Binks de l'Episodi I d'Star Wars...

Aquest 2016 els film nominats als Razzies són: Cincuenta sombras de Grey, Los 4 fantásticos, El destino de Júpiter, Pixels o Superpoli en Las Vegas. Films que acaparen la majoria de categories.

Actors nominats als Razzies: Johnny Depp (Mordecai), Jamie Dornan (Cincuenta sombras de Grey), Kevin James (Superpoli en Las Vegas), Adam Sandler (Pixels i Con la magia en los zapatos), Channing Tatum (El destino de Júpiter).

Actrius nominades: Katherine Heigl (Hogar no tan dulce hogar), Dakota Johnson (Cincuenta sombras de Grey), Mila Kunis (El destino de Júpiter), Jennifer López (Obsesión), Gwyneth Paltrow (Mortdecai)

Actors secundaris: Chevy Chase (Jacuzzi al pasado 2), Josh Gad (Pixels i El gurú de las bodas), Kevin James (Pixels), Jason Lee (Alvin y las ardillas: Fiesta sobre ruedas), Eddie Redmayne (El Destino de Júpiter)

Actrius secundàries: Kaley Cuoco-Sweeting (Alvin y lasardillas: Fiesta sobre ruedas), Rooney Mara (Pan), Michelle Monaghan (Pixels), Julianne Moore (El séptimo hijo), Amanda Seyfried (Pan i Navidades, ¿bien o en familia?)

Nominats al Premi a la Redempció: Elizabeth Banks (Dando la nota 2: aun más alto), M. Night Shyamalan (La Visita), Will Smith (La verdad duele), Sylvester Stallone (Creed)

dijous, 25 de febrer del 2016

QUINIELA OSCAR 2016


La matinada del diumenge 28/02 s'entreguen els premis més populars del cinema: els Oscar. En la seva 88ena. edició. Els membres de l'Acadèmia del cinema nord-americana -unes 6000 persones- premien aquells professionals que han fet -al seu parer- la millor feina en films estrenats el 2015.

La pel·lícula més nominada és El Renacido amb 12 nominacions, que pretén superar la feina de recollida de premis que féu el seu director -Alejandro González-Iñárritu- féu l'any passat amb Birdman. En el segon lloc de més nominacions -10- està Mad Max: Fury Road, un film estrenat a principis d'any que s'ha mantingut en el punt de mira dels crítics i professionals com a un dels millors films de l'any (segons la revista Fotogramas aquesta seria el millor film internacional segons l'opinió de 83 crítics d'Espanya i Catalunya). Amb 7 nominacions, està la nova de Ridley Scott: The Martian. Amb 6 empaten en nominacions: Carol, El puente de los espías i Spotlight. Amb 5 nominacions Star Wars: el despertar de la fuerza  i La Gran Apuesta.

Com cada any, trobem inexplicables oblits en les nominacions, com: Benicio del Toro a Sicario; les millors direccions de Ridley Scott i Steven Spielberg, per The Martian i El puente de los espías, respectivament, quan opten al premi de millor pel·lícula. Però, per a mi, el gran olidat és el guió excel·lent del sr. Aaron Sorkin a Steve Jobs, incomprensible. Uns premis envoltats de polèmica pel fet de no haver nominat prou negres... ai, i no sé si prou gays, o prou catòlics, o prou rosses....

A l'hora de fer la quiniela en aquests premis sempre està el dubte de si apostar per la persona o film que t'agradaria que guanyés o el què tu creus que l'Acadèmia premiarà. Marcats amb groc: la meva aposta. 

  • Pel·ícula: El puente los Espias // Brooklyn // El Renacido // La Gran Apuesta // La Habitación // Mad Max: Fury Road // The Martian // Spotlight
  • Director: Lenny Abrahamson (La Habitacion) // Alejandro González-Iñárritu (El renacido) // Thomas McCarthy (Spotlight) // Adam McKay (La gran apuesta) // George Miller (Mad Max: Foury Road)
  •  Actor: Bryan Cranston (Trumbo) // Matt Damon (The Martian) // Leonardo DiCaprio (El renacido) // Michael Fassbender (Steve Jobs) // Eddie Redmayne (La chica danesa)
  • Actriu: Cate Blanchett (Carol) // Brie Larson (La habitacio) // Jennifer Lawrence (Joy) // Charlotte Rampling (45 años) // Saoirse Ronan (Brooklyn)
  • Actor Secundari: Christian Bale (La gran apuesta) // Tom Hardy (el renacido) // Mark Ruffalo (Spotlight) // Mark Rylance (El puente de los espías) // Sylvester Stallone (Creed)
  • Actriu Secundària: Jennifer Jason Leigh (Los odiosos ocho) // Rooney Mara (Carol) // Rachel McAdams (Spotlight) // Alicia Vikander (La chica danesa) // Kate Winslet (Steve Jobs)
  • Guió original: El Puente de los Espias // Ex Machina // Inside Out // Spotlight //Straight Outta Compton
  • Guio Adaptat: Brooklyn // Carol // La gran apuesta // La habitación // The Martian
  • Film d'animació: Anomalissa // Boy & the world //  Inside out // Shaun the sheep Movie // Omoide no Mamie
  • Pel·lícula estrangera: El abrazo de la serpiente // El hijo de Saul // Krigen // Mustang // Theeb
  • Documental largometraje: Amy // Cartel Land // The look of silence // What happened, Miss Simon? // Winter on fire
  • Documental curtmetratge: Body Team 12 // Chau, Beyond the Lines // Claude Lanzmann: Spectres of the Shoah // A Girl in the river: The price of Forgiveness // Last Day of Freedom
  • Curtmetratge: Alles wird gut // Ave Maria // Day One // Shok // Stutterer
  • Curtmetratge animat: Historia de un oso // Mi ne mozhem zhit bez kosmosa // Prologue // Snajay's Super Team // World of Tomorrow
  • Banda Sonora Original: El puente de los Espias // Carol // Los odiosos ocho // Sicario // Star Wars: el despertar de la fuerza
  • Canción original: Eamed it // Manta Ray // Till it Happens to You // Writing's on the Wall 
  • Edició So: El renacido // Mad Max: Fury Road // The Martian // Sicario // Star Wars: el despertar de la fuerza
  • So: El puente de los espias // El renacido // Mad Max: Fury Road // The martian // Star Wars: El despertar de la fuerza
  • Disseny producció: El puente de los espías // El renacido // La chica danesa // Mad Max: fury road // The Martian
  • Fotogtafia: Carol // El renacido // Los odiosos ocho // Mad Max: Fury Road // Sicario
  • Maquillatge Perruqueria: El abuelo que saltó por la ventana y se largó // El renacido // Mad Max : fury road 
  • Vestuari: Carol // Cenicienta // El renacido // La chica danesa // Mad Max: Fury road
  • Muntatge: El renacido // La gran apuesta // Mad Max: Fury road // Spotlight // Star wars: El despertar de la fuerza 
  • Efectes visuals: El renacido // Ex machina // Mad Max: Fury Road // the Martian // Star wars: el desperta de la fuerza


dimarts, 23 de febrer del 2016

GUANYADORS/ES PREMIS GOYA 2016


Fa un parell de setmanes s'entregaven el premis Goya en la seva 30ena. edició. Una gala que es va fer llarga, com sempre, i presentada -un altre cop- per l'omnipresent Dani Rovira. La seva va ser un feina correcta, ni més ni menys. Una realització de la gala amb forces desajustaments a nivell tècnic, com sempre. 

Destacable el moment agraïment de Daniel Guzmán en rebre el premi a la millor direcció novell (ben merescut!). Discurs concís i soso del director de l'acadèmia, el sr. Antonio Resines, un comediant del que es podria esperar molta més xispa i alegria que va insistir en la qüestió de la pirateria i en defensa dels videoclubs. Moment surreal (i incomprensible per a mi) dels tambors de Calanda en homenatge al mestre Luís Buñuel

Aquest cop, en la quiniela, m'he situat en el 50% exacte d'encerts. El meu cor es va decantar massa per La Novia quan la gran triomfadora (i això feien pensar tots els pronòstics) fou Truman. En quant al repartiment, la pobra Novia de 12 nominacions només s'endugué 2 premis; Un día perfecto de 8 només 1, El Desconocido de 8 nominacions només 2; i Nadie quiere la noche de 9 nominacions s'emportà 3. La gran triomfadora, sens dubte, fou Truman amb 5 premis de 6 nominacions, quasibé va el 'pleno'.

Aquí teniu la llista de premis:

Millor Pel·lícula: Truman
Millor Direcció:  Cesc Gay (Truman)
Millor Direcció Novell: Daniel Guzmán (A cambio de nada) 
Millor Guió Original:   Cesc Gay i Tomás Aragay (Truman)
Millor Guió Adaptat: Fernando León de Arano (Un día perfecto)
Millor Actor Protagonista; Ricardo Darín (Truman)
Millor Actriu Protagonista: Natalia de Molina (Techo y comida)
Millor Actor Secundaria: Javier Cámara (Truman)
Millor Actriu Secundària: Luisa Gavas (La Novia)
Millor Actor Novell: Miguel Herrán (A cambio de nada)
Millor Actriu Novella: Irene Escolar (Un otoño sin Berlin)
Millor Musica Original: Lucas Vidal (Nadie quiere la noche)
Millor Cançó original: Palmeras en la nieva (Lucas Vidal i Pablo Alborán-Palmeras en la nieve)
Millor Direcció de producció: Andrés Santana i Marta Miró (Nadie quiere la noche)
Millor Direcció de Fotografia: Miguel Angel Amoedo (La novia)
Millor Muntatge: Jorge Coira (El desconocido)
Millor Direcció Artística: Antón Laguna (Palmeras en la nieve)
Millor Disseny de Vestuari: Clara Bilbao (Nadie quiere la noche)
Millor Maquillatge i Perruqueria: Pablo Perona, Paco Rodríguez H. i Sylvie Imbert (Nadie quiere la noche)
Millor So: David Machado, Jaime Fernández i Nacho Arenas (El desconocido)
Millors Efectes Especials (Lluís Castells i Lluis Rivera (Anacleto, agente secreto)
Millor Pel·lícula d'Animació: Atrapa la bandera
Millor Pel·lícula documental: Sueños de sal
Millor Pel·lícula Iberoamericana: El clan (Pablo Trapero-Argentina
Millor Pel·lícula Europea: Mustang (Deniz Gamze Ergüven-França)
Millor Curtmetratge de Ficció: El corredor (Jose Luis Montesinos)
Millor Curtmetratge d'Animació: Alike (Daniel Martinez Lara i Rafael Cano Mendez)
Millor Curtmetratge Documental: Hijos de la Tierra (Alex O'Mill Tubau i Patxi Uriz Domezain) 



dilluns, 22 de febrer del 2016

MÁS PAPANATAS


Hace medio siglo estrenaban películas del Far West una tras otra. Vaqueros, pieles rojas (aún se podía decir piel roja, no era obligatorio lo de "nativo americano"), revólveres, flechas, duelos en medio de una calle polvorienta, bares con el letrero de saloon... Y estepicursores, esas plantas en forma de bola que ruedan de un lado a otro para demostrar lo seco que está todo.... Ahora no, ahora los expertos en cine (qué pesados que son algunos, por cierto) dicen una y otra vez que el western es un género que ya ha muerto, por agotamiento. No hay año en que no salga algún sabihondo anunciando que el western ha pasado a mejor vida. Así llevamos lustros. Y aunque es cierto que se ruedan menos westerns (¡sólo faltaría!), cada tanto estrenan -como Los odiosos ocho- que arrasa.

Bueno, pues en aquellas viejas películas uno de los elementos indispensables era el cartel en el que aparecía la cara de algún forajido y, encima, la palabra Wanted. Debajo, el nombre del pájaro en cuestión, el motivo por el que se le buscaba (haber asaltado un banco era lo más común), una foto de su cara y la recompensa que te embolsabas si dabas con él. Si el sujeto era especialmente peligroso, especificaban "dead or alive", dejando claro que no había que andarse con remilgos. Sin necesidad de meterse en una máquina del tiempo y viajar hasta el siglo XIX, todos hemos visto, en comisarías, aeropuertos y oficinas de correos, fotos de criminales especialmente buscados. 

Pues hay un país donde, ahora, todo eso se ha ido al carajo. Hace poco, siete individuos asaltaron una sucursal del Banco República, el más importante de Uruguay. De los siete, cinco iban encapuchados y dos no. Las cámaras de seguridad captaron el momento y, según la policía, sería fácil identificar a los dos que iban con la cara descubierta. A tal efecto, se dispusieron a publicarlas para que los ciudadanos les avisasen en caso de verlos. La ley de Procedimiento Policial lo autoriza. Pero una juez ha dicho que ni hablar. Que no publiquen esas fotos. ¿El motivo? Que, si después se demostrase que esas personas no habían cometido el delito, podrían quejarse. Tanto da que los vídeos evidencien que estaban asaltando el banco. Según la juez prevalece la presunción de inocencia de los buscados, y que las fotos ayuden a dar con ellos importa poco. Buenismo en estado puro. Imaginoel pasmo de la policía uruguaya. Hoy Jesse James se lo hubiese pasado pipa.

Quim Monzó a Seré Breve 
del Magazine de La Vanguardia, 21/02/16


dimecres, 17 de febrer del 2016

TOT ESPERANT HOPELESSNESS, EL NOU DISC D'ANOHNI


Els que un bon dia vam quedat atrapats per la veu i la sensibilitat d'Antony Hegarty/Anohni/Antony and the Johnsons no podem deixar d'estar ansiosos esperant qualsevol nou tema, qualsevol nou treball. Ja fa 4 anys del seu Cut the world i malgrat algunes col·laboracions en treballs d'altres artistes o participacions en BSO d'algun film... 4 anys és massa temps per als fans de l'Antony!!.

A principis de l'any passat el mateix Antony va anunciar que estava treballant en un nou projecte musical, sota el nom d'Anohni (nom amb el que se'l coneix a nivell privat) anomenat HOPELESSNESS; la novetat era que tindria un caire electrònic d'aquì l'acompanyament d'Oneohtrix Point Never i Hudson Muhowke com a productors. En paraules del mateix Anohni "es un disco electrócnico experimental y de baile con un temática oscura". No és mala idea tenint en compte l'excel·lent col·laboració amb els 'discotequers' Hercules and Love Affair i el hit al que posà veu l'Antony: Blind.

Ja ha passat un any d'aquesta notícia i encara no s'ha presentat el disc només hem pogut escoltar 4 Degrees com a nova cançó que podria forma part d'aquest nou treball discogràfic. Sembla ser que el pas pel Sónar 2016 servirà per a conèixer, en directe, el Hopelessness que ens té preparat l'Anohni ja que l'estrena -ara sí!- està prevista per a aquesta primavera... i ja falta menys!. L'artista ens avança que serà un directe molt diferent del que ens té acostumats: "quiero explorar mi voz separada de mi cuerpo, y emplear avatares para representar mi cuerpo".

A falta del nou disc, a falta de vídeo (només s'ha publicat un preview oficial) us deixo una interessant proposta de dansa de Teddy Tedholm, ballarí de Nova York que balla al ritme de 4 Degrees... Una cançó de clara consciència ecologista ja que fa referència als estudis que parlen de l'augment dels 4 graus de temperatura pel calentament global, com es diu en lletra: "it's only four degrees", però un 'only' que provoca la destrucció lenta del planeta...

Tot esperant Hopelessness...

dijous, 11 de febrer del 2016

ELEOR, NOU DISC DE DOMINIQUE A


Tenim una predilecció especial pel sr. Dominique A, un cantautor francés inquiet, contemporani i de veu encissadora. Que a més de compositor i cantant, també és escriptor. Pròxim a l'aire musical i creatiu del sr. Tiersen però amb un toc 'chansoneur' que els diferencia. Relacionar-lo amb l'interessant compositor d'Amelie no és atzarós, el darrer treball d'aquest s'anomena Eusa, que és el nom en bretó de l'illa on va néixer el músic (d'aquest parlarem en una altra ocasió) molt proper al concepte del 'nou Dominique A'.

El nou treball de Dominique A s'anomena Éléor, que és una minúscula illa danesa (un espai de 0.015 km2 i 12 habitants). El disc són postals sonores on el paisatge té un pes important. Altres peces del disc estan dedicades al punt més meridional de l'lla de Groenlàndia, a Nova Zelanda, a Canadà, a Rússia.... i, fins i tot, una homenatge a un pas de Setmana Santa, entre felliniana i berlangiana. 

Paisatges que són sonors i que ens parlen de motius habituals en el compositor: l'amor, el pas del temps, el factor natura... temes de certa transcendència però plantejats de forma senzilla, rodona, accessible. Possiblement, es tracti del disc més pop de l'artista.

Amb el seu disc anterior -Vers les leurs (2012)-, el sr. Dominique A va arribar a un nivell d'inspiració molt elevat, quan pensàvem que L'horizon (2006) era el seu millor treball. El llistó estava molt alt. Potser aquest Éléor no comporta superació però el seu embolcall d'orquestra, el seu aire clàssic i, per exemple, l'embriagadora peça L'Ocean el justifica com un disc molt notable.

Clip oficial d'Éléor...



dimecres, 10 de febrer del 2016

EL CEL SOBRE BERLIN (A XAVIER MIRO) DEL SR. JOSEP IGUAL


El cel sobre Berlin

A Xavier Miró


L'opac cortinatge nega el lent carrusel del bosc.
Els tigres de la golfa semblem inquiets.
Petxines alineades -minúcies de déus ajornats- al mantell de l'espera.
La navalla del furtiu parteix una pera i s'entreté amb la ferida simetria.
L'opac cortinatge remuga la doctrina de la flamarada solar rere seu.
El quartet de cambra del no-res frega els arquets
a compàs de la fimbrada del blat llunyà.
L'esparver dedicidir travessa la pàgina que no faré.
Els bruixots del guinyol temen potser el llop malferit de derrotes.
L'espiral de guix en el pissarrí pacient indica el sentit i la direcció.
L'àngel etern s'arranca les ales pel vol gronxat d'una cereal trapezista.
L'opac cortinatge engoleix la innocència sense objecte.
El lampista es retarda i la corbata de setí del vell dandi no es prou torniquet
per a l'hemorràgia femoral de la matèria de les esperances.
Persistents moviments d'arena arcana escamotegen el diamant de tots.





dilluns, 8 de febrer del 2016

dijous, 4 de febrer del 2016

QUINIELA GOYA 2016


El proper 6 de febrer s'entreguen els premis Goya en la seva 30ena. edició. Una gala presentada, un altre cop, pel omnipresent Dani Rovira i en la que La Novia (film basat en les Bodas de sangre de Lorca) té el màxim de nominacions: 12; en les que s'inclou els premis principals. En la segona posició de les més nominades: Nadie quiere la noche (d'Isbael Coixet) amb 9 (incloent millor actriu per a Juliette Binoche). 8 nominacions per a Un dia perfecto (de Fernando León de Aranoa), en les que s'inclou millor actor per a Tim Robbins. També amb 8 nominacions El desconocido (amb un Luis Tosar nominat). Truman (de Cesc Gay), segons la premsa, la gran favorita en té 6 (amb Javier Cámara com a secundaria), igual que A cambio de nada (el debut de Daniel Guzmán) amb l'àvia del director nominada a millor actriu revelació. Mi gran noche (d'Alex de la Iglesia), amb 4 nominacions en categories tècniques.

Aquest any 2 dones nominades a millor direcció, quelcom infreqüent en aquests premis (Paula Ortiz i Isabel Coixet). Films com Ocho apellidos catalanes, Regresión o Perdiendo el norte no han obtingut cap nominació... prova clara de que no sempre les millors recaptacions impliquen films de major qualitat artística. El Goya honorífic per a Mariano Ozores.

Uns Goya, doncs, amb força presència forània en les nominacions... l'Acadèmia optarà per internacionalitzar els premis o es miraran el melic?

Quiniela Goya 2016. Malgrat que la crítica apunta com a gran guanyadora Truman, jo m'arrisco i apunto a La Novia com a millor film de l'any, per la seva bellesa, passió i originalitat (malgrat que el film del sr. Cesc Gay es mereixen tots els piropors). Us marco amb verd la que considero que s'emportarà el premi.

Millor Pel·lícula: La Novia // Nadie quiere la noche // A cambio de nada // Un dia perfecto // Truman

Millor Direcció: Paula Oritz (La Novia) // Isabel Coixet (Nadie quiere la noche) // Cesc Gay (Truman) // Fernando León de Arano (Un día perfecto) 

Millor Direcció Novell: Daniel Guzmán (A cambio de nada) // Dani de la Torre (El desconocido) // Leticia Dolera (Requisitos para ser una persona normal) // Juan Miguel del Castillo (Techo y comida)

Millor Guió Original:  Daniel Guzmán (A cambio de nada) // Alberto Marini (El desconocido) // Borja Cobeaga (El negociador) // Cesc Gay i Tomás Aragay (Truman)

Millor Guió Adaptat: David Ilundain (B) // Agustí Villaronga (El rey de la Habana) // Javier García Arredondo i Paula Ortiz (La Novia) // Fernando León de Arano (Un día perfecto)

Millor Actor Protagonista; Pedro Casablanc (B) // Luis Tosar (El desconocido) // Asier Etxeandia (La novia) // Ricardo Darín (Truman)

Millor Actriu Protagonista: Inma Cuesta (La novia) // Penélope Cruz (ma ma) // Juliette Binoche (Nadie quiere la noche) // Natalia de Molina (Techo y comida)

Millor Actor Secundari: Felipe García Vélez (A cambio de nada) // Manolo Solo (B) // Javier Cámara (Truman) // Tim Robbins (Un día perfecto) 

Millor Actriu Secundària: Elvira Mínguez (El desconocido) // Marian Alvarez (Felices 140) // Nora Navas (Felices 140) // Luisa Gavas (La Novia)

Millor Actor Novell: Miguel Herrán (A cambio de nada) // Fernando Colomo (Isla Bonita) // Alex Garcia (La Novia) // Manuel Burque (Requisitos para ser una persona normal)

Millor Actriu Novella: Antonia Guzmán (A cambio de nada) // Iraia Elias (Amama) // Yordanka Ariosa (El Rey de la Habana) // Irene Escolar (Un otoño sin Berlin)

Millor Musica Original: Santi Vega (El teatro de más allá. Chavín de Huántar) // Shigeru Umebayashi (La Novia) // Alberto Iglesias (ma ma) // Lucas Vidal (Nadie quiere la noche)

Millor Cançó original: Sofar and yet so close (Antonio Meliveo-El país del miedo) // Como me mata el tiempo (Luis Ivars-Matar el tiempo) // Palmeras en la nieve (Lucas Vidal i Pablo Alborán-Palmeras en la nieve) // Techo y comida (Daniel Quiñones Perulero i Miguel Carabante Manzano-Techo y comida)

Millor Direcció de producció: Calra Pérez de Albéniz (El desconocido) // Andrés Santana i Marta Miró (Nadie quiere la noche) // Toni Novella (Palmeras en la nieve) // Luis Fernández Lago (Un día perfecto)

Millor Direcció de Fotografia: Josep María Civit (El rey de la Habana) // Miguel Angel Amoedo (La novia) // Jean Claude Larrieu (Nadie quiere la noche) // Alex Catalan (Un día perfecto) 

Millor Muntatge: Jorge Coira (El desconocido) // David Gallart (Requisitos para ser una persona normal) // Pablo Barbieri (Truman) // Nacho Ruiz Capillas (Un día perfecto)

Millor Direcció Artística: Jesús Bosqued Maté i Pilar Quintana (La Novia) // Arturo García 'Biaffra' i José Luís Arrizabalaga 'Arri' (Mi gran noche) // Alain Baineé (Nadie quiere la noche) // Antón Laguna (Palmeras en la nieve)

Millor Disseny de Vestuari: Paola Torres (Mi gran noche) // Clara Bilbao (Nadie quiere la noche) // Loles García Galeán (Palmeras en la nieve)  // Fernando García (Un día perfecto) 

Millor Maquillatge i Perruqueria: Esther Guillem i Pilar Guillem (La Novia) // Ana Lozano, Fito Dellibarda i Massimo Gattabrusi (ma ma) // Pablo Perona, Paco Rodríguez H. i Sylvie Imbert (Nadie quiere la noche) // Alcia López Karmele, Manolo García i Pedro de Diego (Palmeras en la nieve)

Millor So: Marc Orts, Oriol Tarragói Sergio Bürmann (Anacleto, agente secreto) // David Machado, Jaime Fernández i Nacho Arenas (El desconocido) // Clemens Grulich, César Molina, Nacho Arenas (La Novia) // David Rodriguez, Nicolásde Poulpiquet i Sergio Bürmann (Mi gran noche)

Millors Efectes Especials Lluís Castells i Lluis Rivera (Anacleto, agente secreto) // Isidro Jimenez i Pau Costa (El desconocido) // Curro Muñoz i JuanRamon Molina (Mi gran noche) // Curro Muñoz i Reyes Abades (Tiempo sin aire)

Millor Pel·lícula d'Animació: Atrapa la bandera // Meñique // Noche ¿de paz? // Yoko y sus amigos

Millor Pel·lícula documental: Chicas nuevas 24 horas // I am your father // Sueños de sal // The Propaganda Game 

Millor Pel·lícula Iberoamericana: El clan (Pablo Trapero-Argentina) // La Once (Maite Alberdi-Chile) // Magallanes (Salvador del Solar-Perú) // Vestido de novia (Marilyn Solaya-Cuba)

Millor Pel·lícula Europea: Camino a la escuela (Pascal Plisson-França) // Leviatan (Andrei Zvyagintsev-Russia) // Macbeth (Justin Kurzel-Regne Unit) // Mustang (Deniz Gamze Ergüven-França)

Millor Curtmetratge de Ficció: Cordelias (Gracia Querejeta) // El corredor (Jose Luis Montesinos) // El Trueno Rojo (Alvaro Ron) // Inside the box (David Martín-Porras) // Os meninos do rio (Javier Macipe)

Millor Curtmetratge d'Animació: Alike (Daniel Martinez Lara i Rafael Cano Mendez) // Honorio, Dos minutos de sol (Francosca Ramirez Villaverde i Francisco Gisbert Picó) // La noche del océano (María Lorenzo Hernández) // Víctimas de Guernica (Ferrán Caum)

Millor Curtmetratge Documental: Hijos de la Tierra (Alex O'Mill Tubau i Patxi Uriz Domezain) // Regreso a la Alcarría (Tomás Cimadevilla) // Ventanas (Pilar García Elegido) // Viento de atunes (Alfonso O'Donnell)


dimarts, 2 de febrer del 2016

GLOBUS D'OR 2016


Fa unes setmanes s'entregaven els premis de Hollywood que sempre han estat a l'ombra del Oscar: el Globus d'Or; premis entregats per la crítica estrangera de Hollywood. Es van entregar el passat 10 de gener. 

Tot i que no sempre coincideixen, són una bona forma d'entrenar-nos de cara als premis Oscar. Una de les diferències més evidents amb aquests premis és la distinció en les categories de films de Drama i films de Musical o Comèdia i, entreguen per tant la majoria de premis per duplicat, donant opció a que més pel·lícules s'emportin premi. L'altra gran diferència són els premis a sèries de televisió. 

En aquesta 72ena. edició s'entregà el premi honorífic a Denzel Washington. La gran guanyadora d'aquest any i que fa pensar que també ho serà en els Oscar fou THE REVENANT, el nou film d'Alejandro González Iñárritu que aquesta setmana s'estrena al nostre país, que s'emportà els principals premis: Millor film (drama), Millor actor (DiCaprio) i millor director. La segona en premis importants fou THE MARTIAN (com a film musical o comèdia ¿?¿?¿?): millor film i millor actor (Matt Damon).

Molt probablement hi ha 2 premis que segur que es repetiran a la gala dels Oscar: Millor film d'animació: Del revés és la millor peli sense competència i Millor film de parla no anglesa: El hijo de Saúl.

Premis merescuts com el del mestre Morricone i la seva brillant composició musical a Los Odiosos Ocho, la intepretació de l'eterna secretària d'Steve Jobs de Kate Winslet i el brillantíssim guió d'Aaron Sorkin per a Steve Jobs.

Més discutibles són els premis a millor interpretació femenina per a la Jennifer Lawrence de Joy o  el Sylvester Stallone de Creed (més un premi homenatge que altra cosa)

Millor pel·lícula
              Musical o Comèdia
·         The Revenant      
·         The Martian         
Millor interpretació - Drama
·         Leonardo DiCaprio – The Revenant com a Hugh Glass
·         Brie Larson – Room com a Joy "Ma" Newsome
Millor interpretació - Musical o Comèdia
·         Matt Damon – The Martian com a Mark Watney
·         Jennifer Lawrence – Joy com a Joy Mangano
·         Sylvester Stallone – Creed com a Rocky Balboa
·         Kate Winslet – Steve Jobs com a Joanna Hoffman
·         Alejandro González Iñárritu – The Revenant     
·         Aaron Sorkin – Steve Jobs
·         Ennio Morricone – The Hateful Eight
·         "Writing's on the Wall" (Sam Smith i Jimmy Napes) – Spectre
·         Del revés
·         Saul fia • Hongria