(1928-2016)
Fa uns pocs mesos moria un dels responsables de la nouvelle vague, un dels directors-autors més rellevants de la història del cinema europeu, tenia 87 anys. El sr. Jacques Rivette va nèixer a principis del segle passat, quan el cinema era un nadó i elll aportà experimentalisme i innovació.
Com la majoria de cineastes de la nouvelle vague el sr. Rivette entrà en contacte amb el cinema tot escrivint crítiques cinematogràfiques per a la revista Gazette du Cinema, l'any 1950, coincidint amb els seus primers curtmetratges: Aux Quatre Coins (1950), Le Quadrille (1950) i Le Divertissment (1952). Després passà a Chaiers du Cinéma on coincidí amb Rohmer, Godard, Truffaut i Chabrol.
Les històries dels seus films no són convencionals i en ells s'hi barregen romanticisme, misteri i comèdia i, sobretot, metratges excessius: un dels seus primers films -Out 1- dura 13 hores i una versió reduïda de 4 hores i mitja.
El seu era un cinema teatralitzat, amb predominant presència femenina i molta presència de la improvització.
El 1960 realitzà el seu primer llargmetratge -Paris nous appartient- dels vint i pocs que filmaria. Malgrat rebre l'aplaudiment de la crítica no fou massa reconegut pel gran públic a excepció de 2 flms de principis dels '90 del segle passat: La Belle Noiseuse i Jeanne la Pucelle... ambdues marcades pel seu tret característic: la durada desmesurada.
El seu darrer film arribà el 2009: El último verano, amb una de les seves actrius predilectes: Jane Birkin.
Malauradament, per les nostres terres pocs films van ser estrenats...ni la meitat de la producció del sr. Rivette. Caldrà cercar-lo, recuperar-lo per a conèixer un dels autors més rellevants del cinema europeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada