Per a molts crítics musicals, la nova proposta -Hopelessness- del nou Antony: Anohni, ja està considerat un dels millors treballs musicals de 2016.
Com ja vam anunciar fa uns mesos, el líder d'Antony and the Johnsons, va mostrar una nova personalitat per al nou treball que estava preparant; de fet, es tracta del nom amb el que se la coneix en cercles més íntims: Anohni. En les seves entrevistes ja ens anunciava que el projecte tindria un component més 'ballable'... i després de valorar la seva vessant més simfònica i èpica, l'"amenaça" no ens va semblar gens malament, ja que el treball amb els Hercules & Love Affair per a crear Blind va ser una gran experiència ... si l'Anohni 'ballable' era similar al Blind podíem estar tranquils, el canvi de rumb també ens oferiria una bona collita musical.
Per a Hopelessness s'ha envoltat de Ross Birchard (Hudson Mohawke) i Daniel Lopatin (Oneohtrix Point Never) per a oferir-nos un exercici musical sensible, d'un dance experimental, ambigu, andrògin, tocs soul, omnipresència dels sintetitzadors... una rara avis musical, una nova mutació com només Antony/Anohni ens podia regalar.
No penseu -amb el que he dit- que Hopelessness és un exercici merament musical sinó que ens trobem amb l'àlbum més marcadament polític de l'artista. Peces de reivindicació ecologista, crítica a la política internacional, a la violència, al sexisme i masclisme... fins i tot, una peça dedicada a Obama i totes les esperances que tants votants havien dipositat en ell.
L'Antony el de la veu especial, hipnòtica, el de les cançons críptiques, simfòniques i indiscutible càrrega èpica ... ha mutat en una ella, Anohni, per oferir-nos un música 'de missatge' però dance, tallant, emotiva i, igualment, hipnòtica. Ara només ens manca gaudir del nou directe al Sónar 2016.
Benvingut Hopelessnes...
Aquí teniu el primer vídeo Drone Bomb Me...
Aquí teniu el primer vídeo Drone Bomb Me...
Completament d'acord, Ciutadà! Com ja és habitual. Quin gran àlbum!!! Com més l'escolto, més m'agrada. Ens veiem al Sónar!
ResponElimina