(1950-2016)
Fa uns mesos moria -amb només 65 anys- un dels autors del recent cinema europeu. El cinema del sr. François Dupeyron com a director serà recordat com un cinema compromés amb la realitat social que li va tocar viure.
El sr. Dupeyron era un home de poble (de Tartas, a les Landes) i el seu interès sempre fou al voltant dels problemes i la vida de la gent senzilla, dels immigrants, dels marginals....
Estudià cinema i els seus primers treballs estigueren marcats per la lluita obrera, els seus primers films només anaven d'obrers a la fàbrica o en manifestacions. Després es decantà pel teatre i muntar diversos espectacles teatrals fins que l'any 1988 debutà amb un llargmetratge de ficció que tenia com a protagonistes als dos monstres de la pantalla francesa: Catherine Deneuve i Gerard Depardieu a Drôle d'endroit pour une rencontre.
El director del festival de Cannes, el sr. Gilles Jacob parlà d'ell com "un cineasta honest, de gran qualitat i un ésser humà d'una infinita delicadesa".
Al llarg de la seva carrera signà guions, obres teatrals i 10 llargmetratges, únicament 10 llargmetratges.
L'any 1999 va guanyar la Conxa d'Or de Sant Sebastià amb Què és la vida?
Però la més valorada per la crítica fou El pabellón de los oficiales (2001) amb la que guanyà 2 premis César. Però potser a nivell comercial i popular el seu film més recordat serà El señor Ibrahim y las flores del Corán (2003), amb un dels darrers treballs més rellevants d'Omar Sharif, amb el que va guanyar el César al millor actor.
L'any 2013 dirigia el seu darrer film: Un regalo para ella, en la que el seu actor principal gunayà, també, el César al millor actor (Grégory Gadeboi).
De curta trajectòria però de personalitat suficient, pròxim a les històries al límit del sistema, de la marginalitat, d'aquells que no sempre són visibles. Un cinema honest i sensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada