SR. MICHAEL CIMINO

(1939-2016)

Fa uns dies moria uns dels directors maleïts de Hollywood, un d'aquells creadors caiguts en desgràcia, l'exemple vivent de que en el món del cinema pots tenir la glòria més absoluta i l'endemà caure en el pou de l'oblit més profund... el sr. Michael Cimino representa tot això.

Va entrar en el cinema per la porta de guionista i va passar a la direcció amb el primer film: Un botí de 500.000 dòlars (1974), amb Clint Eastwood. Amb el segon film aconseguiria el reconeixement unànim de la crítica i del públic: El caçador (1978), un rotund i salvatge anàlisis dels efectes de la Guerra del Vietnam en els soldats nord-americans. Amb aquest film s'emportà l'Oscar a la millor direcció i a la millor pel·lícula. Era el seu moment de glòria que es va truncar amb el següent film: La Porta del cel (1980), exemple de manual de com un film pot enfonsar una productora, la United Artist, amb els seus dolents resultats a taquilla i ser considerat film de culte... a partir d'aquí, el potencial del sr. Cimino es va apagar i els seus posteriors films (molts distanciats entre ells) no aconseguirien el reconeixement d'antuvi: Manhattan Sud (1985), El sicilià (1987), 37 hores desperades (1990) i Sunchaser (1996).

7 pel·lícules dirigides, només, i només 77 anys. Un director que volia ser arquitecte i va anar a Califòrnia per a treballar en la publicitat i perquè "estava ple de noies guapes"; allà va escriure el primer guió: Harry, el fuerte...

El sr. Cimino és el director amb la potencialitat creativa menys materialitzada de la Història del Cinema...