Que l'obra i personalitat del mestre Julio Cortázar és complexa i difícil d'abastir en poques paraules és un fet; es tracta d'un dels intel·lectuals més fascinants del segle XX i les seves obres literàries no perden vigència per anys que passin...
El seu afany per l'aventura vital i literària el va portar a emprendre un dels darrers reptes de la seva producció literària, amb la seva darrera dona -la fotògrafa Carol Dunlop- l'any 1982, quan l'autor tenia gairebé 70 anys van recòrrer l'autopista de París a Marsella amb un Volkswagen Combi, sense deixar-la mai i aturant-se en els 65 àrees de descans que hi ha, dues per dia; l'aventura duraria 33 dies. El trajecte és una excusa per a mostrar-nos la Vida en cada una d'aquestes obligades (segons el joc) parades. Cada parada implica un contacte amb la natura, amb els ocells que hi ha, amb els humans que hi troben... La Vida, el món, són un seguit de paradors que van donant forma a la nostra vida.
El mateix any d'aquesta aventura a l'autopista moria la companya de viatge i Vida del sr. Cortázar... el mestre moria 2 anys després.
Los autonautas de la cosmopista es convertiria en el darrer llibre del sr. Cortázar escrit juntament amb Carol Dunlop.
Un bon compendi de les constants de l'autor: el joc, el toc existencialista, la contemplació i consciència del què ens envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada