(1936-2017)
Aix, el sr. Luppi em mereixia respecte, molt. La seva personalitat intensa, segura, crítica i compromesa em va captivar el primer dia que el vaig veure en pantalla. Però què fem quan anys després te n'adones que en la intimitat era una persona despòtica, fins i tot, violenta i agressiva amb les seves parelles? uf, dilema complicat: podem valorar l'obra d'algú separant-la de la personalitat de qui l'ha engendrat? No és el primer cop que ens trobem en aquest neguit i la solució cadascú l'ha de trobar en base als seus principis i criteris personals.
No podem negar el paper que ha jugat el sr. Luppi dins del món de la interpretació en el cinema contemporani; ell, juntament amb el sr. Darín i el sr. Alterio, amb les seves interpretacions, van aproximar-nos la cultura i el cinema argentí.
Nascut al poble de Buenos Aires de Ramallo, va estudiar belles arts i es va decantar cap al teatre de ben jove, essent la interpretació teatral la seva gran passió. Va arribar tard al cinema, amb 29 anys i el film Pajarito dulce (1965). Va exiliar-se dos cops a Espanya: el primer per la dictadura (1976-1983); i la segona, per la crisi ecòmica del país l'any 2001 en el que va perdre tots els estalvis. En aquestes anades i vingudes va posar un peu en el cinema de la penínsul·la aconseguint un considerable reconeixement i popularitat durant la decada dels '90 i principis del 2000.
Interpretà un centenar de pelis i sèries de telvesió. Films com Un lugar en el mundo (1992), Martin (Hache)(1997), Lugares comunes (2002), les tres dirigides per Adolfo Aristaráin; o Cronos (1993), El espinazo del diablo (2001), El laberinto del fauno (2006), les tres dirigides per Guillermo del Toro són els títols més populars. La seva darrera pel·lícula fou Nieve negra (2017). El vincle amb Espanya fou prou fort com per a que l'any 2003 li concedissin la nacionalitat espanyola.
Tenia81 anys i un accident domèstic li havi provocat un coàgul al cap del que no se'n recuperà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada