(1940-2017)
A principis de desembre moria un dels artistes més surreal i personal de la nostra cultura. El sr. Carles Santos era molt gran, de fet, era inabarcable, imprevisible, aturdidor, provocador i proper.
El sr. Santos va nèixer i morir a Vinaròs, al costat de casa nostra. El jove Santos als 5 anys ja tocava el piano, va estudiar educació musical al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i després continuà la seva formació musical a París i Suïssa. Professionalment, inicia la seva carrera com a pianista l'any 1961, interpretant Bartók, Schönberg i Webern.
El sr. Santos era una artista integral, va començar com a pianista, per fou compositor, escultor, fotògraf, poeta i dramaturg.
Molt proper a l'esperit avantguardista de creadors com Joan Miró i, sobretot, Joan Brossa. De fet, l'any 1967 van confluir els 3 en el Concert irregular de Joan Brossa, en el que Carles Santos va compondre i interpretar un concert com a homenatge al 75è. aniversari del naixement de Joan Miró.
L'any 1968 aconsegueix una beca i marxa als EEUU, on es relaciona amb artistes com John Cage. La música, però, al sr. Santos li queda curta i comença a flirtejar amb el cinema, posant música en llargmetratges i documentals de directors com Pere Portabella, Jordi Cadena o Carles Duran. Seves són les BSO de films com Vampir cuadecuc (1970), Pa d'àngel (1984) o El Pianista (1998). L'any 1967 s'atreveix a dirigir el seu primer curt: L'àpat, al que seguirien una desena de curtmetratges més durants els '60 i '70.
Durant els '70 i bona part dels '80 va participar en nombrosos esdeveniments musicals d'arreu del món, de caire clàssic i, fins i tot, jazzístic. Ben entrats els '80 s'introdueix en el camp escènic, barrejant música i perfromances carregades de provocació i humor.
Va participar en la inauguració dels JJOO de Barcelona '92 amb la fanfara inaugural i en molts altres accions musicals teatrals d'arreu del país (Fira Mediterrània de Manresa, IV Centenari de l'arribada de la relíquia de Sant Sebastià a Vinaròs,...).
El sr. Santos va anar acumulant premis com el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990), Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993), Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996), la Creu de Sant Jordi (1999), Premi Nacional de Teatre (2001) i nombrosos premis Max durant tota la primera dècada del 2000.
Després de la seva mort, els homenatges a la seva obra i persona s'han anat succeïnt i més que en vindran, ja que el sr. Santos és una peça cabdal de l'escena teatral-musical contemporània del nostre país.
El passar dissabte amb l'espectacle Un Santos (sense el Santos), al teatre Lliure de Barcelona, dues de les seves col·laboradores habituals Montse Colomé i Anna Llopart aixecaren una obra al voltant de l'imaginari del mestre Santos, amb la participació de més de 40 artistes de diferents disciplines i que van tenir algun contacte amb l'artista al llarg de la seva trajectòria. En ella, s'hi van repassar una quinzena d'obres de l'artista vinarosenc.
Per a molts, la poètica surrealista de Joan Brossa i la plàstica simbòlica de Joan Miró són peces fonamentals d'on s'alça tota la creació de Carles Santos.
El Ciutadà K ha tingut tres contactes directes amb l'obra del mestre Santos. L'any 2011, en un concert conjunt amb la Banda de Música de l'Agrupació musical Senienca a La Sènia.
El segon, fou l'any 1996 assistirem a l'obra Figasantos-Fagotrop, missatge al contestador: soparem a les nou, al teatre Poliorama. Una obra críptica, provocadora, impactant. Els seus acords encara ressonen en el meu cap com si fos aquell dia.
El tercer contacte, fou la peça Toca Tico Toca Ta de la que us poso un vídeo per aquet us féu un idea de com, a finals dels '80, pot impactar una tema aixó en una ment postadolescent com la meva...
El sr. Carles Santos no fou massa coneguts ni reconegut pel gran públic però el seu nom ha d'ocupar i ocuparà un lloc especial en la Cultura dels Països Catalans, la seva proximitat, naturalitat i espontanïetat és innigualable.
Volem més Carles Santos!! Necessitem més Carles Santos!!... llarga vida!!
Després de la seva mort, els homenatges a la seva obra i persona s'han anat succeïnt i més que en vindran, ja que el sr. Santos és una peça cabdal de l'escena teatral-musical contemporània del nostre país.
El passar dissabte amb l'espectacle Un Santos (sense el Santos), al teatre Lliure de Barcelona, dues de les seves col·laboradores habituals Montse Colomé i Anna Llopart aixecaren una obra al voltant de l'imaginari del mestre Santos, amb la participació de més de 40 artistes de diferents disciplines i que van tenir algun contacte amb l'artista al llarg de la seva trajectòria. En ella, s'hi van repassar una quinzena d'obres de l'artista vinarosenc.
Per a molts, la poètica surrealista de Joan Brossa i la plàstica simbòlica de Joan Miró són peces fonamentals d'on s'alça tota la creació de Carles Santos.
El Ciutadà K ha tingut tres contactes directes amb l'obra del mestre Santos. L'any 2011, en un concert conjunt amb la Banda de Música de l'Agrupació musical Senienca a La Sènia.
El segon, fou l'any 1996 assistirem a l'obra Figasantos-Fagotrop, missatge al contestador: soparem a les nou, al teatre Poliorama. Una obra críptica, provocadora, impactant. Els seus acords encara ressonen en el meu cap com si fos aquell dia.
El tercer contacte, fou la peça Toca Tico Toca Ta de la que us poso un vídeo per aquet us féu un idea de com, a finals dels '80, pot impactar una tema aixó en una ment postadolescent com la meva...
El sr. Carles Santos no fou massa coneguts ni reconegut pel gran públic però el seu nom ha d'ocupar i ocuparà un lloc especial en la Cultura dels Països Catalans, la seva proximitat, naturalitat i espontanïetat és innigualable.
Volem més Carles Santos!! Necessitem més Carles Santos!!... llarga vida!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada