EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA48 - ESPECIAL SITGES 2018

EL ZUMO

La señora llega a la barra, se sienta en un taburete y pide un zumo de naranja. A un lado de la misma barra hay una máquina exprimidora, de esas grandotas y automáticas, con un circuito que permite ver cómo los cítricos bajan por un tobogán. Antes, los zumos se hacían a mano, y aun hay locales donde los preparan así. Pero en la mayoría de las cafeterías han optado por estos artilugios que, además de ahorrarles el trabajo de exprimir, distraen a los que esperan el zumo.

Cuando el vaso está lleno el artilugio se detiene, la camarera lo pone sobre un plato, adjunta una cucharilla y un sobrecito de azúcar y lo coloca frente a la señora. Evidentemente, la mujer abre el sobre, vierte el azúcar en el vaso y lo remueve con la cucharilla. Entiendo que hace medio siglo hubiese personas a las que el sabor de las naranjas les resultase algo ácido y decidieron suavizarlo con azúcar, pero ¿ahora? En cincuenta años las modificaciones genéticas que han sufrido las naranjas hacen que sean dulzonas (insoportablemente dulzonas a mi modo de ver). Paso algo parecido con los kiwis, las berenjenas, las sandías, los plátanos, los tomates... Con lo empalagoso que resulta ahora el zumo de naranja, ¿para qué quieres añadirle azúcar? Yo, si alguna vez me preparo uno en casa, le agrego siempre un limón, para compensar. Y sin ponerle azúcar, claro. Pero en las cafeterías se mantiene impertérrito el ritual del sobrecito y la cucharilla, y nadie se cuestiona qué sentido tiene hoy en día.

La modificación genética de las frutas ha llegado a tal punto que, en Australia, el zoo de Melbourne ha decidido dejar de dar frutas a algunos animales. Porque la cantidad de azúcar que contienen es tal que engordan, los dientes se les pudren, degeneran... Si pudiesen comer frutas silvestres, auténticas, no les pasaría, pero no hay frutas silvestres para tantas bocas. En The Sydney Morning Herald, un bromatólogo explica los motivos que han llevado al zoo a tomar esa decisión: las variedades cultivadas en la actualidad son más dulces que sus equivalentes silvestres. Sólo en los últimos veinte años el contenido de azúcar de las ciruelas de ha doblado. ¡Doblado! Los cuidadores del zoo han empezado por eliminar la fruta de la dieta de nuestros parientes más cercanos, los monos, que si pudiesen acceder a esta cafetería donde estoy, lo primero que harían sería añadir un sobrecito entero de azúcar al zumo de naranja dulzón, igual que hace la señora de la barra.

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 

de La Vanguardia del 28/10/18

UN BON SELFIE BE VAL UN VIDA

Des de 2011 han mort 259 persones per fer-se un 'selfie' arriscat segons han confirmat en una investigació feta a la Biblioteca Nacional de Medicina de EEUU. En aquest estudi es proposa definir espais 'lliures d'autofotos' per les seves característiques especialment perilloses que poden posar en perill a qui s'atreveixi a fer un selfie.

Edificis elevats, muntanyes, llacs o algun mitjà de transport són els principals entorns que a l'hora de fer-se una auto-foto provoquen la desgràcia. Es tracta d'una mortalitat que va augmentant amb els anys, l'any 2011: 3 morts; 2013: 2014:13; 2015: 50; 2016: 98; 2017: 93... 

De l'estudi se'n desprenen dades com que la mitjana d'edat de les persones mortes és de 22 anys, que un 75% han estat homes. Més de la meitat (159 persones) moriren a la Índia seguida de Rússia, EEUU i Pakistan en el ránking. 

Homes, joves i turistes (i jo afegiria hindú) són les 3 característiques que més arrisquen a l'hora d'aconseguir el selfie 'perfecte'.

No estem bé, no?

BENVINGUT AL CINECLUB LA RAPITA !!

Sí, amics i amigues, el Ciutadà K té poca feina. Estem avorrits, és un fet! I per això quan el CineClub La Ràpita va trucar a la meva porta per si volia pujar al seu carro no ho vaig dubtar. Engegar un CineClub a la Terres de l'Ebre fou una de les primeres idees que se'ns va passar pel cap quan vam deixar la 'capital' i vam aterrar al Delta ... com podia negar-me, doncs, sabent que al poble del costat n'hi havia una gent que funciona amb entusiasme, energia i passió pel cinema???!!.

I el pas no ha estat, només, fer-me'n soci, sinó que si ens hi posem que sigui seriosament i em postulo com a Secretari de l'Associació (sempre que l'Assemblea em voti i li sembli bé la meva candidatura, és clar ... potser demà he d'editar aquest post dient que no m'han volgut :P :P )

L'Associació 'Cine Club La Ràpita' ha fet un any i és un projecte consolidat, jo diria que imprescindible, que no només projecta films en un auditori envejable i un equip tècnic de qualitat sinó que vetlla per donar suport a projectes solidaris, fent-los protagonistes d'algunes sessions, oferint la recaptació de les entrades ... gent maja, vamos!

Així que avui espero debutar en aquest nou projecte el mateix dia que el CineClub té programat un bon film, guanyadora en les categories de Millor Film i Millor Guió en la gala dels Oscar 2016: Spotlight.

Us espero veure avui dijous a les 20:30 a l'Auditori Sixto Mir. Veniu, gaudiu i féu-vos socis/es del CineClub !!!

SITGES 2018 #5: THE END

Doncs arriba el final. Hem estat 7 intesos dies en el Festival de Sitges, veient 34 pel·lícules en total, una mitjana de 5 pelis per dia. 

Un Sitges 2018 que potser no ha tingut la seva millor programació (l'any passat fou superior) però sí que ha tingut una llista de convidats/es envejable per a qualsevol festival: Tilda Swinton, Pam Grier, Ron Perlman, Nicolas Cage, Helga Liné, Jack Taylor, Josie Ho, Balagueró, Bayona, Luis Tosar, Greg Nicotrero, Peter Weir, Traci Lords, Douglas Trumbull, Ed Harris i M. Night Shyamalan com a cirereta del pastís.

Una programacció inabastable, inassumible que caldria replantejar... no sempre com més, millor.

Poca presència femenina en la direcció i en els equips de les pelis programades. En relació a l'any passat han augmentat 1% el nombre d'entrades venudes, tenint en compte que el passat fou el del 50è. aniversari és una bona fita (2017: uns 66.000 entrades; 2018: unes 67.000).

Les millors pelis per a mi? Tumbbad, Human, space, time...and human, The Legend of Demon cat, Lazzaro Felice, Burning, Freaks i Overlord (ben aviat, farem el seu Festival de Cinefagia pertinent).

I abans d'acabar quatre apunts sobre el què serà el Festival de Sitges 2019: el leitmotiv serà els futurs apocalíptics amb Mad Max com a peça central, però també The Warriors; El Cor de les tenebres de Joseph Conrad i que va inspirar Apocalypses Now, Alien (en el seu 30 anviersari) i Eyes Wide Shut (en el seu 20 aniversari).

Ja esperem el Sitges 2019 !!

Palmarès de la Secció Oficial:

La millor peli: Clímax, del provocador Gaspar Noé. 

Premi Especial jurat: Lazzaro Felice

Millor Direcció: Panos Cosmatos, per Mandy

Millor Interpretació femenina: Andrea Riseborough per Nancy

Millor interpretació masculina: Hasan Ma'jun per Pig

Millor Guió: Quentin Dupieux per Au Poste!

Millors Efectes Especials: Atsushi Doi per Inuyashiki

Millor Fotografia: Panjar Kumar per Tumbbad

Millor Música: Chu Ishikawa per Killing

Gran Premi del Públic: Upgrade

Premi del Públic Panorama Fantastic: Monstrum

Premi del Public Sitges Documenta: Goodbye Ringo

Millor Curtmetratge: Post Moretm Mary

Si voleu saber la resta de premiats, cliqueu aquí.

PER MOLTS ANYS, ABRIL PETITA !!

PRESENTACIO 'VERSOS CONTRA LA VIOLENCIA, EL DOCUMENTAL'

Un any més CREA participa en les Jornades de les Lletres Ebrenques que organitza la BibliotecaSebastià Juan Arbó d'Amposta. Aquest any arriben a les XIIIena. edició.

Aquest CREA, aquest any, ens hem atrevit a fer un documental... Com a conseqüència dels fets violents que van patir nombroses ciutats de Catalunya en el transcurs de la jornada del referèndum de l'1 d'octubre de l'any passat; i més concretament, a les poblacions veïnes de Sant Carles de la Ràpita i Roquetes, es van organitzar diversos recitals de poesia com a resposta als fets esdevinguts aquell dia a les dues poblacions.

El col·lectiu -diLLUMS d'Arts al Forn- (Tortosa) i l'associació cultural -Mar de fora- (Sant Carles de la Ràpita) van ser els encarregats de la seva organització, reunint a nombrosos participants que mitjançant la paraula, els versos i la cultura van donar resposta a l'escenari de violència que es va viure a les Terres de l'Ebre en aquesta jornada. Aquelles jornades de lectura de poemes (una a La Ràpita i l'altra a Roquetes) es van anomenar: 'Versos Contra la Violència' ... el documental és un intent d'explicar quin va ser el procés de gestació d'acció cultural que va portar a editar-ne un llibre i fer-ne un espectacle...

"Perquè el paper sempre guanya a la pedra"

SITGES 2018 #4: LES ACTIVITATS PARAL·LELES

El Festival de Sitges durant aquests 50 anys han anat ampliant la seva oferta d'activitats, anant més enllà de la mera projecció de kilos i kilos de metratge de cinema fantàstic i de terror. Cada any, han plantejat alguna novetat o han anat creant espais que ofereixi allò que el públic pot necessitar.

Així, doncs, trobem l'Espai FNAC (ja fa anys que hi és) en el que hi trobem, sobretot, presentacions de llibres, novel·les gràfiques, edicions espacials DVD/BluRay, generalment amb la presència de l'autor/a o director/a. Llibres que seran presentats La cara quemada del diablo, Nieve en Marte, Róndola, Un mundo aparte, Cine Japonés, KNOX, Poyejali!, El cine de Charles Band Vol. 1, Frankenstein anotado, L'any de la plaga, Sangrario, Michelle Soavi, Cineasta de lo Macabro, La biblia aria, entre altres; i l'edició col·leccionista de Conan del Bárbaro.

Una altra cita habituals del Festival de Sitges són les exposicions, aquest any podrem gaudir de:

- Homenatge a Pepe Carvalho, personatge creat per Manuel Vázquez Montalbán amb obres de Jaume PLensa, Joan Pere Viladecans o Eduardo Arroyo. A Can Rocamora- Cau Ferrat

- Frankestein resuturado, 21 mirades inèdites a la criatura de Mary Shelley- Al Palau Maricel.

- Psycho-killers superstars. A bloody comic tribute- A l'Auditori 

- La textura del crit, pòsters originals italians de pel·lícules de terror espanyoles -Esutdi Vidal (C/D'en Bosc)

- 2011 Destellos en la oscuridad, al voltant del film de Kubrick -Centre Cultural Miramar.

- Mil gritos en la noche, exposició fotografies d'actors i actrius del cinema dels '60 i '70 de Pedro Usabiaga - Centre Cultural Miramar

Menjar, beure i festa:

- Festa Clímax: Aquest any, coincidint amb la projecció de Clímax de Gaspar Noé tindrà lloc la Festa Clímax (avui a les 00:30 a la Sweet Pacha) amb la presència del director i bona part del cos de ballarins i ballarines del film.

- Bacanal Sitges, un menú de cuina creativa amb 2001, odissea de l'espai com a leitmotiv - Hotel ME Terramar by Melià, por el módico precio de 120€ per persona

Concursos: 

- Concurs Aparadors de Sitges, era quelcom que en els darrers anys s'havia perdut, quan tot el gruix de la programació va 'marxar' a l'Auditori, els establiments van deixar de tunejar-se... aquest concurs vol ser una motivació per a que es reactivi.

- Concurs Troba el monolit, una gincana adreçada al públic infantil han de localitzar un seguit de monolits amagats pels aparadors dels establiments de Sitges

SITGES 2018 #3: LA INAUGURACIO I LA CLOENDA

Aquesta nit a les 22:15 de la nit s'inaugura oficialment el 51è. Sitges -Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i ho fa amb una de les pelis més esperades, el remake del clàssic contemporani Suspiria del sr. Dario Argento (del 1977) i més tenint en compte que la dirigeix el director del film sorpresa de l'any passat Call me by your name: el sr. Luca Guadagnino. Moltes ganes de saber què n'ha fet amb aquest referent del giallo italià.

Suspiria (2018) està protagonitzada per Dakota Johnson, Tilda Swinton, Chloë Grace Moretz, Mia Goth i Jessica Harper i amb un altre atrctiu: la BSO de Thom Yorke.

Avui comença Sitges 2018 i el proper 14 acaba, però la Gala de Cloenda sempre és el dia abans: el dissabte 13/10 a les 20:00 i, sorprenentment, ho fan amb un film clàssic: 2001: una odissea a l'espai acompanyada d'un documental 2001 Destellos en la Oscuridad al voltant d'un entrevista feta al director Stanley Kubrick. I aquí tinc sentiments contraposats. Ja em sembla bé que sigui aquesta si el leitmotiv del Sitges 2018 és l'obra espacial del sr. Kubrick i ha de fer goig gaudir-la en pantalla gran però també va haver un Sitges dedicat a Drácula i no ens van passar el Drácula de Coppola... considero que són projeccions que s'han de reservar com a sessions especials, a la Cloenda s'espera una Fi de Festa com toca! i, entre nosaltres, 2001 una gran festa el que es diu una gran festa no és, la veritat...

Amics i amigues, comença el Festival de Sitges 2018 !!!

SITGES 2018 #2: ELS CONVIDATS I LES CONVIDADES

Aquest any la rellevància dels convidats i convidades en Festival de Sitges 2018 és per a tirar coets! 

Una de les característiques del 'nostre' festival és disparar, en cada edició, premis a discrecció, tot i que és una forma de donar ressó a nivell de mitjans i d'aproximar les estrelles al gran públic; alguns cops el criteri en relació a la persona triada i tipus de premi ha estat pél dubtós. Com us deia, però, ha estat el fet diferencial del 'Sitges' des de fa anys i tenen intenció de mantenir-ho ... i aquest any no ha estat diferent. 

Per començar Gran Premi Honorífic per a:

• al director i guionista M. Night Shyamalan, al que estimem (malgrat algunes relliscades tremendes en la seva trajectòria professional) responsables de joies del cinema com El bosque (2004), El protegido (2000) i la recent Múltiple (2016)
• el director Peter Weir, un director últimament massa oblidat però que ens ha regalat perles com Picnic en Hanging Rock (1975), Único testigo (1985), -la sobrevalorada- El club de los poetas muertos (1989) i, sobretot, El show de Truman (1998).
• l'actor Nicolas Cage, de carrera massa sovint erràtica i criticada pels seus mateixos fans per ser el rostre inolvidable de Corazón Salvaje (1990), Leaving Las Vegas (1995) o Cara a cara (1997)
• a l'actor Ed Harris, actor solvent i eficaç vist a Abyss (1989), La Roca (1996) o Una Historia de violencia (2005).
• l'actriu Tilda Swinton, inquietant i fascinant com poques, vista en clàssics del cinema independent i més arty com  II (1991) o Orlando (1992)

Premis Màquina del Temps per a: 

• Pam Grier, estrella del cinema d'acció i referent de les pelis blaxploitation dels anys '70 de segle passat i recuperada pel mestre Tarantino a Jackie Brown (1997).
• Ron Perlman, actor de físic imponent i interpretacions robustes, vist a Hellboy (2004) o la sèrie Sons of Anarchy (2008)
• Josie Ho, actriu i cantant de Hong Kong, rostre d'un grapat de films d'acció i també de films a Hollywood com Contagion (2011)

Premi Nosferatu (de la secció Brigadoon) per a Helga Liné, actriu alemanya acollida a Espanya des dels '60 del segle passat, protagonista de clàssics del fantàstic com Pánico en el Transiberiano (1972) o El espanto surge de la tumba (1973)

Premi María Honorífica per Traci Lords, icona de la cultura pop, referent feminista, actriu porno en el passat i col·laboradora del cinema més underground de nord-amèrica, el de John Waters o Roger Corman, per exemple. Vista a Cry-Baby (1990) o Blade (1990). 

Personalitats que visitaran Sitges 2018 (encara que no tinguin premi): 

- John Carpenter (que oferirà, a més actuació musical).

- Carolina Bang

- Paco Plaza

- Jaume Balagueró

- Martiño Rivas

- Alex Proyas

- J.A.Bayona

- Alex de la Iglesia

- Luca Guadagnino

- Douglas Trumbull

- Gareth Evans

- Gaspar Noé

- Pascal Laugier

- Dani Roviero

- Julián López

- Javier Ruiz Caldera

- Koldo Serra

- Luis Tosar

- Michelle Jenner

- Ernesto Alterio

- Dani de la Torre

i etcétera, etcétera ....

SITGES 2018 #1: LA PROGRAMACIO

Després dels fastuosos actes del 50è. aniversari, el Festival de Sitges encara una nova edició, en la meva modesta opinió, millor en quant a films programats i rellevància dels seus convidats i convidades.

Aquest any, el Ciutadà K, hi torna a anar com a acreditat de premsa. Ja tenim les graelles fetes i les agendes encaixades per a gaudir del màxim possible de la cita cinematogràfica anual més important de Catalunya.

En la gala de cloenda de l'any passat ja ens van anunciar que aquest 2018 es retria homenatge a una de les pelis més rellevants del fantàstic: 2001: Una odissea de l'espai, l'obra del sr. Kubrick que enguany fa 50 anys. La molt venerada per uns o la molt incompresa per molts altres... és innegable que el film proporcionà un abans i un després de com s'entenia les produccions localitzades en l'espai.

El Festival de Sitges 2018 tindrà lloc del 04 al 14 d'octubre. 11 dies farcits de films i activitats. Aquest any, més que mai, es confirma el punt de satuació al que s'està arribant. El festival s'hauria de replantejar si no és millor seleccionar de forma més acurada i que el màxim de públic pugui gaudir de les pelis en competició en comptes d'una saturació de títols que provoca programar per exemple, en 1 única sessió (durant els 11 dies que dura el festival) un film rellevant i que es faci a la 01:00 de la matinada (com és el cas del darrer film de Claire Denis, per exemple). El sr. Ángel Sala (director del festival) s'hauria de qüestionar seriosament allò de que "com més, millor"... és una expressió que ja fa temps que ha 'caigut' del pedestal.

Girant al voltant dels aniversaris, en la programació es tindrà en compte el 50 aniversari, també, de La noche de los muertos vivientes (de George A. Romero) una altra fita, aquest cop, del cinema de zombies: el 40è. aniversari de l'estrena de La Noche de Halloween (de John Carpenter) i el 200 aniversari de Frankestein (sorprenent que hagi quedat fora El Planeta de los Simios que també fa, enguany, el seu 50è. aniversari).

Aquest Sitges 2018 ens portarà homenatges per a Peter Weir (director de Picnic en Hanging Rock o El show de Truman); per a Pam Grier (actriu a Foxy Brown o Jackie Brown; per a Helga Liné (actriu a Pánico en el Transiberiano); per a Traci Lords (actriu de cinema porno i en films com Cry-Baby o Blade); per a Nicholas Cage (actor a Corazón salvaje o La Roca), per a M. Night Shyamalan (director de El sexto sentido o Múltiple); per a Ron Perlman (actor a Hellboy i El nom de la Rosa); Tilda Swinton (actriu a Only lovers left alive o Dr. Strange)

En quant a films destacables, com us deia, la programació és inabastable i fer-ne un resum és realment difícil. Tot i això, aquí us deixo alguns títols que cal tenir en compte:

- The House That Jack Built, l'esperat nou treball del sr. Lars von Trier sobre un assassí en sèrie amb cara de Matt Dillon.

- Under the Silver Lake, la nova del director de It Follows (2014), David Robert Mitchell.

- Lazzaro felice (Alice Rohrwacher), premiada a Cannes 2018.

- Burning (Lee Chang-Dong), basada en un conte del sr. Murakami.

- Climax, la nova provocadora proposta del sr. Gaspar Noé.

- Mandy (Panos Cosmatos), film d'acció i venjança amb Nicolas Cage.

- Ghostland, de Pascal Laugier, responsable de l'atormentada Martyrs (2008).

- Sad Hill Unearthed (Guillermo de Oliveira), un documental sobre el rodatge de El bueno, el feo y el malo a Espanya l'any 1966.

- Laplace's Witch, la 'nova' del sr. Takashi Miike.

- I Think We're Alone Now (Reed Morano) amb Peter Dinklage i Elle Fanning.

- Fuga, de la sr.a Agnieszka Smoczynska, directora de The Lure (2015).

- Asher (Michael Caton-Jones) amb la presència de Ron Perlman com a protagonista.

- Hoffmaniada (Stanislav Sokolov), una meravella en stop motion.

- Ten Years Thailand, film col·lectiu amb l'actractiu de tenir a Apichatpong Weeraethakul com a un dels directors.

- St. Agatha, la nova proposta d'un dels directors de la saga Saw: Darren Lynn Bousman.

- Superlopez (Javier Ruiz Caldera) amb Dani Roviro posant cara als dibuixos de Jan.

- Human, Space, Time and Human, la nova obra de l'enyorat Kim Ki Duk.

- The Wind, western sobrenatural d'Emma Tammi.

- Keepers, un thriller psicològic al voltant d'un far de Chirtopher Nyholm, un dels resposables de les sèries The Killing o Taboo.

- Tumbbad (Rahi Anil Barve) un conte èpic de bruixes i déus de l'Índia.

- 70 Binladens, la nova peli del sr. Koldo Serra, responsable de Bosque de sombras.

- Overlord (Julius Avery), una història de soldats nazi manipulats genèticament a la II Guerra Mundial

Una secció a la que se li ha de prestar atenció és Seven Chances, 7 films d'arreu del món triats com a una de les poques ocasions que tindràs de veure-les en pantalla gran. Sí, es tracta d'una oportunitat! aquí trobareu pelis com del primer film d'Alex Proyas (Spirits of the Air, Gremlins of the Clouds) o documentals homenatge a clàssics dels ''80 com Wolfman's got Nards que ens recuperar Una pandilla alucinante; i, sobretot, un documental al voltant d'una de les perles del mestre  David Lynch: Blue Velvet a Blue Velvet Revisited.

L'espai Brigadoon oferirà diversos documentals sobre el cinema fantàstic o de terror, podrem recuperar Arrebato (obra culminant del sr. Zulueta) i tindrà el cinema italià com a plat principal, programant retrospectiva del director Umberto Lenzi, per exemple. Al Brigadoon podrem recuperar Verónica amb posterior taula rodona amb el seu director: Paco Plaza.

Tindrem la tradicional Zombie Walk el primer dissabte de Festival, amb Ron Perlman donant el tret de sortida.

Continua amb força l'espai dedicat a la realitat virtual i en competició. Aquest any s'anomena Slatix Sitges Cocoon i inclourà films com: 'Campfire Creepers: Midnight Marc' , Jurassic World Blue o Ghost in the Shell Virtual Reality Diver . En total 21 peces en VR 360º. Dins d'aquesta secció tindrem la presentació de la sèrie del youtuber el Rubius amb Virtual Hero VR.

Per a professionals del sector es repeteixen propostes d'altres anys com Sitges Industry Hub, Sitges Pitchbox, Blood Red Carpet o Sitges Tabook'ks.

Novetats Sitges 2018: 

- aquest any es pot pagar amb criptomoneda, 

- hi trobarem música (poc habitual a Sitges): gaudint d'un concert de la mà de John Carpenter (que interpretarà les BSOs del seus films, com la de Halloween), 

- participar en el Fantadtic Kids , espai infantil amb tallers de guió i curtmetratges per als i les més petits/es.

Tota aquesta allau de films, dades i noms ara cal transformar-la en un calendari assumible i digerible... Som-hi! tenim feina!

LOS PREMIOS IgNOBEL

Hace un cuarto de siglo, cuando empezaron a concederse los IgNobel, cada año los esperábamos con ansia. Por si todavía alguien no sabe de qué van, diremos que son unos galardones que parodian a los premios Nobel. La ceremonia de entrega tiene lugar en Harvard, ahí donde la prestigiosa Universidad Rey Juan Carlos monta cursos de verano, y no sé si da másters también. Los IgNobel -un juego de palabras que remite a 'innoble'- premia estudios científicos absolutamente serios (deben haber sido publicados en revistas de postín) pero que provocan la sonrisa, sino la risa.

Los esperábamos con ilusión entonces. Los columnistas no desaprovechábamos la oportunidad de analizarlos. Pero últimamente pasan inadvertidos y tienes que estar al loro para que no se te olvide la fecha de concesión. El motivo es que internet se ha llenada de tantas animaladas que los IgNobel empalidecen. Y eso que son estudios concienzudos. Pero la avalancha de noticias falsas es tal que ya nadie se emociona por nada, por mucho que aparezca publicado en, por ejemplo, The Journal of American Osteophatic Association.

Este año premian maravillas como (en el apartado de Medicina) el estudio "Validación de un modelo funcional renal para la evaluación del paso de cálculos cuando se viaja en montaña rusa" que, como indica su título, verifica hasta qué punto subirse a esta atracción ayuda a expulsar cálculos renales. En esta edición, el premio más celebrado ha sido el del doctor Akira Horiuchi, por un estudio en el que detalla cómo se hizo una colonoscopia a sí mismo. Sobre el escenario en el que se celebraba el acto y acompañado de su colonoscopio se sentó en una silla y explicó a los asistentes cómo se la hizo, con sólo una "ligera molestia". Cuando le pidieron que, por favor, se hiciese otra ahí mismo dijo que no, supongo que por pudor. A mí, el premio que más me gusta es el de Química, que ha ido a parar a tres científicos portugueses por el estudio "La saliva humana como producto de limpieza para superficies sucias". En mi época noctámbula, cuando cerraban los bares, a menudo ayudaba a los camareros a limpiar la barra. En aquella época el producto utilizado era ginebra barata -Giró, Larios-, que limpiaba mejor que cualquier detergente. No me imagino haciéndolo a base de escupitajos, pero hace de ello muchos años: era cuando los IgNobel todavía nos ilusionaban, imagínense. Sic transit gloria mundi.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 

de La Vanguardia del 30/09/18