divendres, 30 de novembre del 2018

HAY PASADO POR TODAS PARTES


Resultat d'imatges de tempus fugitHay pasado por todas partes. El pasado está posado sobre nosotros como el polvo sobre los muebles. Hay pasado en el presente y hay pasado en el futuro. Impregnado, agarrado, diluido, difuminado, mezclado, empastado, desenfocado. Hay pasado en el recuerdo, en el gesto, en los rasgos, en las frases por decir, en las soluciones. Hay pasado en la imaginación, que a veces es un proyector de experiencias vividas. Hay pasado en los pasos por dar, en la carrera por delante, en la mirada, en el cuento, en el invento, en los sabores. Las canciones están hechas de pasado. No hay canciones futuristas, es un arte sin ciencia ficción. Hay pasado en las pasiones, en la desdicha, en los sueños. Hay pasado en el porvenir, en los planes de futuro y hasta en las hipotecas. Hay pasado en tus hijos, en tus nietos, en sus gestos, en sus nombres. Hay pasado en la calle de tu ciudad, en las afueras, hay pasado en cada persona, incluso en las que no han nacido aún.

Del pasado se huye, pero se regresa para buscar resguardo, en un movimiento contradictorio. El pasado es nuestro futuro. Los emigrantes, por más que se desplazan a kilómetros de distancia en busca de una vida mejor, añoran el pasado y temen perderlo. Lo vi en la gira con Serrat, cuando conocí a algunos. Las distintas generaciones tienen dificultades para convivir porque no comparten el mismo pasado, y unos piensan que los recién llegados pisotean su pasado, como esos jóvenes díscolos pisan el césped cuidado de los parques. En los Rastros de las ciudades quedan los restos melancólicos, sucios y gastados, la desvalorización de lo que fue importante. Alguien retoza sobre tu infancia, otros juega al fútbol sobre tus padres, levantan gasolineras en el descampado donde diste el primer beso o una sucursal bancaria en la panadería que frecuentabas. Y la pelea es por dejar algo permanente, duradero, indeleble. Y la angustia es que no quede más que la estatua sumergida entre la arena de la playa, como en esa película de nuestra infancia que tanto nos gustaba. Igual que en nuestras grabadoras de pistas, una toma sumerge la anterior. Como la llegada del cedé terminó con las cintas de casete y los vinilos pasaron a ser la presumida colección de los fetichistas. Y cuando las canciones dejaron de tener un soporte palpable se almacenaron en soportes digitales, aún fabricamos un millar vinilos para dejar algo físico y palpable detrás, como quien se empeña en imprimir en papel una fotografía, porque sospechamos que lo que no es sólido no sobrevive. Hacemos un ejercicio de regresión para reafirmarnos, volvemos al pasado porque tenemos miedo de no existir para el futuro, de ser una especie que se extingue sin dejar huella y por tanto no haber sido.

David Trueba a Tierra de campos (2017: 260-261)

dijous, 29 de novembre del 2018

1ª JORNADA LORCA EN CATALUÑA A AMPOSTA


foto de Lorquianas.


Poc a poc, pas a pas, Lorquianas col·lectiu creat per Fuensanta López que busca empoderar i donar veu a les Dones mitjançant la cultura i l'obra de Federico García Lorca. Ja porten un any i les seves actuacions i recitals s'han anat succeint, alguns amb micro obert per a que qualsevol pogués recitar poemes de Lorca, fins arribar a la representació de la Casa de Bernarda Alba en la que Lorquiana va deixar ben clar que la seva és una tasca de llarga durada, madura i estable.


La seva inquietud i ganes de donar a conèixer i retre homenatge al mestre Lorca no té límits i per això han organitzat la 1ª Jornada Lorca en Cataluña a Amposta per aquest diumenge 02 de desembre en diferents punts de la ciutat (Biblioteca d'Amposta, Llar Amposta i el Casal d'Amposta).

Un seguit d'activitats que volen parlar de la relació de Lorca amb Catalunya i apropar-nos a la seva obra: xerrades, música, vermut poètic, tallers, recital teatralitzat...

Amb la participació de Víctor Fernández (escriptor i investigador de Lorca), Lucrecia Bertomeu (Presidenta de les Lorquianes), Arturo Gaya (música), Noel Luna (cantautor), Lorquianas i tots aquelles i aquelles que vulguem recitar algun text de Lorca tenim el nostre moment de 'micro obert'.

Aquí teniu la programació

I JORNADA LORCA EN CATALUÑA

Biblioteca Sebastíà Juan Arbó.
10.15. Presentación. Lucrecia Bertomeu. Presidenta de Lorquianas.
10.30. ‘Lorca en femenino. Las mujeres de su vida y su obra’. Ponente: Fuensanta López. Actriz, estudiosa de Lorca y fundadora de Lorquianas.
11.00. Turno de preguntas.
11.15. Presentación del taller ‘Lorca i la cançó popular’. Arturo Gaya. Músico y periodista.
11.30. ‘Apuntes de la última estancia de Lorca en Cataluña’. Ponente: Víctor Fernández. Escritor, periodista e investigador de Lorca.
12.30. Turno de preguntas.

Entrada libre hasta completar aforo.

Llar Amposta.
13.15. Vermut Poético. 'Requiem por Federico'. Poemas a Federico García Lorca de Antonio Machado, Rafael de León, Gabriel Celaya... Voces: Lorquianas. Guitarra: Noel Luna.
Micros Abiertos. Si quieres participar leyendo un poema o texto de Lorca puedes enviar un whatsapp al 682 78 14 48 y te daremos turno de lectura.
14.00. Paella y pica-pica servida por Vintage. (Degustación precio popular).
Entrada libre.

Biblioteca Sebastíà Juan Arbó.
16.00 a 19.00. Taller de canto. ‘Lorca i la cançó popular’. La técnica de voz en el canto tradicional y repertorio sobre las canciones populares de García Lorca. Impartido por Arturo Gaya.
Inscripción gratuita: info@lorquianas.org (Plazas limitadas).

El Casal
20.00. Recital teatralizado 'Otoño enajenado'. Lorquianas, Noel Luna, Arturo Gaya, alumnado del taller de canto y artistas invitados.
Entrada libre hasta completar aforo.


dimecres, 28 de novembre del 2018

BEBES SUPERHEROIS DEL SR. DRAGONARTE


Un il·lustrador brasileny el sr. Lucas Eduardo Nascimiento (alias Dragonarte amb milers de seguidors/es a Instagram i a Fbk) ha imaginat què passaria si els superherois clàssics de Marvel i DC tinguessin fills i filles.

D'aquesta forma vèiem un fill de Deadpool tan irreverent i gamberro com son pare...

O un petit Stark tan tecnològic i apanyat com el seu pare ... 


O un petit Antorxa Humana liant-la parda a nivell de piromania ...


Entreu en la seva galeria i els seus perfils a les xarxes socials, una proposta ben simpàtica.



dimarts, 27 de novembre del 2018

'MATAR A JESUS' AL CINE-CLUB LA RAPITA


El CineClub La Ràpita ha estat un dels CineClubs seleccionats per a formar part del REC On The Road, una proposta del Festival REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona que pretén sortir del rovell de l'ou del festival i apropar el festival a les comarques tarragonines, a més d'oferir un pre-calentament al REC 2018 que aquest any ha arribat a la seva  28ena. edició. 

Demà Dijous 31/01/19 a les 20:30 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita podreu gaudir de la peli que va guanyar el Premi del Públic en el REC 2017: 'Matar a Jesús' (2017) de Laura Mora Ortega, un thriller trepidant, violent i enèrgic del rostre dur de Medellín (Colòmbia). 

Us hi esperem!



dilluns, 26 de novembre del 2018

AUGE DE LA IDIOTEZ


Imatge relacionadaUna señora va a su dentista. Constantemente nos advierten de que la dentadura debe revisarse con regularidad, para atajar las molestias antes de que se conviertan en problemas. Bueno, pues va a su dentista y ésta le dice que le pondrá una prótesis. La paciente le advierte que es alérgica a los metales.

Pues, ni corta ni perezosa, la odontóloga les coloca una prótesis de cobalto. Por muy lego que se sea en la materia queda claro que el cobalto no es un fruto que nazca de un árbol llamado cobaltero, ni un animal patagónico que se caza en las noches de luna llena. Tal como estudiamos en la tabla periódica de los elementos incluso los que no pasamos de bachillerato, el cobalto es un metal (cuyo símbolo es el Co). Al cabo de poco de ponerle la prótesis la paciente empieza a tener cefaleas, infecciones, reacciones alérgicas... Le cuesta hablar, masticar y deglutir. Cuando se lo explica a la dentista, esta le dice:

- Tiene que acostumbrarse.

La imagina mirándola con cara apática y pensando para sus adentros: "Qué poco aguante tiene esta mujer...". Todo eso sucedió en Montcada i Reixac, hace once años. El juicio se ha celebrado ahora. El abogado de la paciente explica: "La afectada ha desarrollado un síndrome químico múltiple: ahora es alérgica a los pefumes, el metal, determinado mobiliario, un enorme abanico de alimentos, el sol... Apenas puede salir a la calle". La setencia del juez detalla que ha tenido que renunciar a las relaciones sexuales, que no puede ser madre y que, en todos los actos de su vida, depende de otros: "Acudió a la consulta para arreglarse la boca, alertó de que era alérgica a los metales, no se le hizo ninguna prueba de alergia, se le colocó un esquelético de cromo cobalto y, durante ocho meses y a pesar de que manifestó los problemas que la pieza le causaba, la acusada le insistió en que debía aguantar". Los culpables -la odontóloga, la empresa para la que trabaja (una de esas franquicias dentales que hay cada dos esquinas) y la mutua aseguradora- deben indemnizarla con 2,6 millones de euros. Me parece poco. Si la paciente te dice que es alérgica a los metales ¿por qué le pones una prótesis de cobalto?.

Cada tanto el informe PISA nos advierte de que el déficit de comprensión (lectora o no) es alarmante. No me extraña. Y yo aún me quejo de que en el restaurante, cuando pido un entrecot "poco hecho, por favor", la petición les entra por un oído, les sale por el otro y me lo traen carbonizado.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 25/11/18.

dimecres, 21 de novembre del 2018

FEMME IN ARTS 2018



foto de Lo Pati.Demà comença la segona edició de Femme In Arts. Visibles a escena que tantes satisfaccions ens va donar l'any passat. 


Es tracta d'una proposta que busca l'explosió creativa femenina com a antídot per a combatre la desigualtat de gènere. Femme In Arts busca il·luminar, enfocar, ressaltar, evidenciar el paper creador de la Dona en la cultura i l'art. Malauradament, en un entorn tan poc normalitzat pel que respecta al respecte cap al gènere femení la proposta passa -ineludiblement- per la violència masclista amb l'objectiu de conscienciar i incentivar el debat social.

Aprofitant la celebració del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra la Dona, Femme In Arts es planteja com un projecte necessari per aconseguir la perseguida igualtat.

Aquest any té lloc del dijous 22/11 fins al diumenge 25/11 a Lo Pati. 

DIJOUS 22/11: 
- "Todas las muejeres que conozco" (2018) (Peli Documental) dirigida per Xiana do Teixeiro. Un bon treball al voltant de la violència masclista i la construcció de gènere a través la conversa d'unes amigues. (Amb presència de la directora).

DIVENDRES 23/11
- 19:30: 'Ellas' (Exposició fotogràfica), de la fotoperiodista Judit Prats sobre la dura vida quotidiana de les dones a la República Democràtica del Congo i Nigèria.
- 20:15: "Pentina't Lula' (actuació musical). 3 dones ens presenten la seva proposta musical, amb la bateria electrònica i el theremin el seu estil barreja el garatge i el punk amb aires dels '80.

DISSABTE 24/11: 
- 18:00: 'Custodia compartida' (2017)(pel·lícula de ficció) dirigida per Xavier Ledgrand. Arriba carregada de premis: millor òpera prima i millor director al Festival de Venèzia i Premi del Públic en el darrer Donostia. Film dur, contundent, demolidor sobre la indefensió que massa sovint viu la dona en una situació de divorci.3
- 20:00: 'Brava' (2017)(pel·lícula de ficció) dirigida per Roser Aguila i protagonitzada per Laia Marull. Un relat dur sobre els efectes d'un assetjament sexual ... (amb presència de la directora).


DIUMENGE 25/11:
- 11:30: 'Poetry slam' (acció poètica): Dones del territori tenen el seu espai per recitar poesia o mostrar altres manifestacions artístiques.
- 13:00: 'Jansky' (actuació musical): Laia Malo i Jaume Reus sobre poesia i música. Poesia radical i energètica.

Totes les activitats són gratuïtes.
Ens veiem a Lo Pati !!



dimarts, 20 de novembre del 2018

LA GRAN REVELACION SEXUAL DE ANIMAL


Resultat d'imatges de dibujos penes antiguos

"De pronto lo he entendido todo, tíos. El orgasmo masculino es una celebración exterior. Como el propio aparato genital, que está organizado como un añadido externo, nuestra satisfacción es social, evidente, pública, nada íntima. Es una expulsión de placer y líquidos. Lo cual nos convierte en seres obvios. Hasta nuestra excitación es visible, exteriorizada. Y esto condiciona nuestras relaciones. Porque el hombre se satisface hacia afuera y no hacia dentro. Por eso el hombre es un espectáculo sexual parecido a los fuegos artificiales. Nuestra mayor prueba de aprecio ante una mujer es corrernos, ahí va el triunfo de tus habilidades, ahí va la prueba palpable del gustazo que me da. El orgasmo masculino es la fiesta del pueblo, la verbena de San Juan, el parque de atracciones, la plaza pública, y si los hombres somos promiscuos es porque cualquier día es un día perfecto para organizar una fiesta. Hay que follar siempre. Así que yo ahí estoy, con mi carromato de fuegos artificiales dispuesto a dar la fiesta donde me soliciten. Palabra de Animal."

David Trueba (2018:236) 
Tierra de campos.

dilluns, 19 de novembre del 2018

LA SRA. MANUELA VELLES HA FET UN DISC: 'SUBO BAJO'


Resultat d'imatges de subo bajo manuela velles
La jove actriu madrilenya, la sra.Manuela Vellés, ens la va presentar el sr. Julio Medem en el film Caótica Ana (2007), des de llavors, ha participat en diverses (poques) pel·lícules: Camino (2008), Retornos (2010), Secuestrados (2010), Buscando a Eimish (2012), Somos gente honrada (2012) i Al final todos mueren (2013). Simultàniament, l'hem pogut veure a la televisió, a: La chica de ayer (2009), La señora (2009), Hispania (2010-2012), Infames (2011) i, actualment, a Galerias Vélvet (2013-...). Ara per ara, no ha tingut un ritme de treball massa vertiginós pel que fa a la interpretació i ara es decideix a obrir un altre camí: la música.

La sra. Vellés des dels 15 anys que composa cançons i de petita cantava i tocava a l'esglèsia. Segons diu, no ha deixat mai de cantar, però en cercles reduïts davant de familiars i amics i ha arribat el moment de que el gran públic conegui aquest seu rostre musical.

Subo bajo, és el nom del seu debut musical i aquí us deixo un de les seves cançons, el vídeo No Me Ves. A mi la Manuela em cau simpàtica, em va agradar a Caótica Ana i Camino, transmet naturalitat, positivitat i una jove que ens pot donar més alegries en el cinema...  a veure si també ho fa amb la música. De moment, té un aire de cantautora propera a l'aire que tenia Russian Red en els seus inicis... polivalent la sra. Vellés!

divendres, 16 de novembre del 2018

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLVI ): SITGES 2018 (SEGONA PART)


OVERLORD (2018)
Resultat d'imatges de film overlord
Un creuament de gèneres molt encertat: bèlic amb fantástic. Sota la producció de J. J. Abrams, el film de Julius Avery arrenca de forma magistral i avança de forma trepidant. Una missió aliada en la II Guerra Mundial es barreja amb experiments xiflats dels nazis. Bon so, bon ritme, bons efectes, bona música, bon desenllaç i amb les gotes de sang necessáries. Una peli mooolt sitges!
Valoració: 9





KEEPERS (2018)
Resultat d'imatges de film keepersTres homes es fan cárrec del far d'una illa deserta a Escócia, allá trobaran una caixa, el contingut de la qual, els pot canviar la vida... El xoc entre 'matxotes' és inevitable. Amb Peter Mullan i Gerard Butler, el suposat misteri inicial va perdent gas i es torna lenta i sosa. Llástima perquè era un bon plantejament!

Valoració: 5,5






BEAST (2017)
Resultat d'imatges de film beastUna jove d'una família ben posicionada amb una mare castradora, viu reprimida i gens adaptada al seu entorn... Coneix un guapo 'malote' gens amant de les convencions socials que li permet ser el què realment ella vol ser.  S'uneixen 'el hambre con las ganas de comer'. Mentrestant, a l'illa on viuen, 3 joves han estat violades i assassinades i no han agafat al culpable... Film sobre la necessitat de ser escoltats, entesos i respectats i amb una gran interpretació femenina. Intens i captivador.

Valoració: 8,5



A ROUGH DRAFT
Resultat d'imatges de film a rough draftBueno, havia d'arribar: la pitjor peli vista en el Sitges 2018. Basada un best-seller rus... Què passaria si un bon dia ningú sapigués qui ets ni casa teva fos casa teva? I llavors et diuen que ets un aduanero que has de vigilar les portes a altres mons i, a més, tu en pots crear de mons, si vols (pos vale!) i la gent entra i surt i hi ha matrioskes que són com naus espacials 😲 i entren personatges i surten i res té a veure amb res... Delirant, caótica i absurda. I el pitjor, acaba amb un: 'continuará' . Un petardo, vamos. 

Valoració: 3



UPGRADE (2018)
Resultat d'imatges de film upgradeEn un futur próxim la intel.ligència artificial permetrá automatismes domèstiques o suplirá, de forma impensable ara, discapacitats físiques... Una história de venjança per a una revisita a plantejaments cyborgs ja vistos. Distreta i amb sentit de l'humor, decau el ritme cap al final peró amb un bon disseny artístic. Bona peça de ciència-ficció.
Valoració: 7




L'HEURE DE SORTIE (2018)
Resultat d'imatges de film l'heure de sortie

Film francès sobre un grup d'adolescents superdotats desencantats de la societat actual. Millennials nihilistes que veuen que el món se'n va a norris... Impossible no pensar amb 'Quién puede matar a un niño?' o, fins i tot, Haneke. Tot i la bona atmósfera creada de neguit i incertesa li falta malícia i un final més intens...

Tot i aixó, no está mal!
Valoració: 6




MONSTRUM (2018)
Resultat d'imatges de film monstrumUna de 'monstres' coreana. Al segle XVI, en un entorn rural feudal, la llegenda d'un monstre sanguinari que viu al bosc atemoreix la població... Será real? Una mena de King Kong oriental que ens torna a posar de manifest que el pitjor monstre sempre és l'ésser humá. Bons efectes especials, bon ritme, llástima d'alguns acudits facilons... 
Valoració: 7






EL ANGEL (2018)
Resultat d'imatges de film el angelAquesta peli está rebentant la taquilla dels cinemes a Argentina i molt probablement será la seva representant als Oscar. História basada en fets reals a principis dels '70 del segle passat sobre un jove de cara angelical peró que és un lladre ben perillós i que viu al límit... Un puntet Scorsese peró sense la maduresa del mestre. Molt destacable l' efecte magnètic de l'actor/personatge que aconsegueix moments ben lúcids. Com ja va sent habitual en el cinema actual li sobren alguns minuts.
Valoració: 7,5



70 BINLADENS (2018)
Resultat d'imatges de film 70 binladensUn despropósit de film, i és una pena perquè al seu director -Koldo Serra- el seguíem de prop. Destacables les interpretacions de Nathalie Poza i Hugo Silva, peró, des de frases de guió risibles a una resolució que desperta poc interès per a un film farcit de clixés i situacions ja vistes. Ni una 'perduda' Emma Suárez li fa aixecar el vol... una pena, sí...
Valoració: 4






KASANE: BEAUTY AND FATE (2018)
Resultat d'imatges de film kasaneUn pintallavis que et permet intercanviar el cos a la persona que besis i una actriu que vol triomfar... Un film japonés intens amb referències a La Ventafocs o Pigmalió. El film no está mal peró en algun moment et perds entre tants canvis de personalitat. Podria dir que el missatge és que la bellesa está a l'interior, pero... trobo que no ho és.
Valoració: 6,5






DIAMANTINO (2018)
Resultat d'imatges de film diamantinoPoques pel·lícules veiem a Sitges vingudes de Portugal. Aquesta no us sabria dir, encara, si m'ha agradat o no, l'he de reposar... És una peli tan hortera que está al límit del ridícul peró, precisament, aquest és el seu encant. Un ingenu, infantil i, fins i tot, asexual jugador de futbol d'èxit (buenorro, per cert) perd el seu 'poder' futbolístic... De poca ment peró bon cor té unes germanes víbores que se n'aprofiten i una organització que el vol clonar. Comença la peli tipus 'biopic d'estrella de la pilota' (els paral·lelismes amb Cristiano Ronaldo són més que evidents) i acaba com una oda al transgènere. Cómica, fresca, diferent.

Valoració: 7

2001 DESTELLOS EN LA OSCURIDAD (2018)
Imatge relacionadaDocumental d'animació de 20 minuts que recrea l'entrevista a Stanley Kubrick que publicá Playboy l'any 1968 per parlar del seu nou film: '2001: una odissea a l' espai'. No hi ha registre visual d'aquella conversa i aquest film el fa reviure digitalment. Material encertat com a complement a '2001:...' ja que el director dóna claus per entendre el film que no ha entès ningú.
Valoració: 8






2001: ODISEA DEL ESPACIO (1968)
Resultat d'imatges de film 2001 odisea del espacio
Vale que el director del Festival sigui un fan absolut del sr. Kubrick (per a mi, compte!, vaig a dir una heretgia:- el director més sobrevalorat de la História del Cine) peró que aquesta sigui la peli de Cloenda és un error de programació... La Cloenda ha de ser una altra cosa. Esperava que la revisita en pantalla gegant i 4K encengués alguna passió... Peró no, no nego la importáncia del film dins la História (i més feta l'any 1968) i les imatges icóniques com l'inici prehistóric i la famosa elipsis peró jo, amics i amigues, no hi connecto. Sorry

Valoració: 6
HIGH LIFE (2018)
Resultat d'imatges de film high lifeLa nova peli de l'autora Claire Denis arriba a Sitges amb el Premi de la Crítica del passat Festival de Donostia. El primer film de ciència-ficció de la directora que sempre s'ha mogut per terrenys realistes. Amb uns convincents Robert Pattinson (convicte aillat a l'espai) i Juliette Binoche (infermera sexi) el film ens parla d'una base flotant a l'espai on s'hi envien reclusos de la Terra en un pla de reproducció assistida... Arrenca amb un home sol amb una nadó i el film reconstrueix què va passar amb la resta de la tripulació. Film suggerent sobre la solitud, la supervivència amb algun toc sensual... Interessant

Valoració: 7,5

QUIERO COMERME TU PANCREAS (2017)
Resultat d'imatges de film quiero comerme tu pancreFilm d'animació adaptació d'un manga. Tot i lo espectacular del títol no és una peli de zombies... És una emotiva história sobre 2 adolescents: ella, pateix una malaltia i li queda poc temps de vida peró no ho ha dit a ningú; ell, un misántrop sense amics. Contraposats peró complementaris. Una bonica história d'amistat (un dramon, vamos!) amb un clar missatge: La Vida és curta... Aprofita-la!

Valoració: 6,5



SUMMER OF 84 (2018)
Resultat d'imatges de film summer of 84El trio canadenc directors de 'Turbo Kid' tornen, també, amb un homenatge als '80. Els ressons a' Una pandilla alucinante', 'Los Goonies' o 'Jóvenes ocultos' són evidents... Peró una cosa és fer un homenatge i una altra que sembli d'aquella època, sense cap aportació, sense cap nova lectura. Entretinguda, amena, peró sense innovació. Els nostálgics vuitanteros la gaudiran! 

Valoració: 5,5





ONE CUT OF THE DEAD (2018)
Imatge relacionadaDelirant i mooolt divertida peli japonesa de 'zombies', peró, sobretot, de cine dins del cine. El que comença com una peli de zombies de baix pressupost acaba com un análisi sobre la producció audiovidual. Fresca, imaginativa, trepidant, amb la única que he rigut de gust en el Festival. La nostra darrera peli del Sitges 2018, un bon final!!

Valoració: 8




dimecres, 14 de novembre del 2018

ARCA, BJORK I ... MECANO (wtf?)


Resultat d'imatges de arca bjork

Mai hagués pensat que aquest 3 noms estarien junts en un títol del meu blog. 


Alejandro Ghersi -més conegut com a Arca- és un jove productor musical, DJ, compositor i cantant que representa la post-modernitat més queer en el panorama de la música alternativa actual. Provocador, sexual, inquiet, rarot i, a estones, inquietant. No és estrany, doncs, que més tard o més d'hora topés amb la 'Reina de les Modernes' -vease-: Björk i ho feren ja fa uns anys i Arca li va produir els dos darrers treballs de l'artista islandesa: Vulnicura i Utopia.

El que ja és més estrany és que aquesta parella de marcians s'hagin interessat per un dels grups musicals més horteres que ha generat la penínsul·la ibèrica: Mecano (i que conste que ho dic amb respecte, Ciutadà K té toooota la discografia d'aquest grup i és fidel seguidor de la trajectòria dels germans Cano, principalment, Nacho, que se'ns dubte és el més hortera dels dos)

Si Arca cantava la seva versió de Mujer contra Mujer en el passat festival PIEL de Madrid, els dos (Björk & Arca) van 'punxar' en una sessió a Mèxic D.F. la peça Una rosa es una rosa del disc Aidalai del trio madrileny.

No, si ara resultarà que Mecano seran tendència hipster....  ai, senyor, el què ens toca veure...

dimarts, 13 de novembre del 2018

EL SR. SHIGETAKA KURITA, INVENTOR DELS EMOJIS


Resultat d'imatges de emojis originales de SHIGETAKA KURITAD'aquí uns decennis segur que a les generacions futures els sorprendrà que els emojis hagin estat creats per algú alguna vegada; de tan omnipresents, algú podria pensar que sempre han existit.

L'any 1999, la companyia telefònica Nippon Telegraph and Telephone Corporation li va encarregar al sr. Shigetaka Kurita -dissenyador de l'empresa- que expressés estats emocionals i situacions amb el mínim de caràcters. En aquell moment, el sr. Kurita tenia 26 anys i va crear un total de 176 pictogrames en 5 setmanes, es va inspirar en el manga. La paraula 'emoji' ve del japonès e (imatge), mo (escriure) i ji (caràcter). 

La idea fou tan potent que s'estengué i es multiplicà de forma universal fins arribar als 1.500 que ofereix Whatsapp o els més 2.600 que disposa Unicode (llista estandaritzada i reconeguda internacionalment). I el més curiòs és que el sr. Kurita no té ni el copyright de l'obra i des 

L'impacte és tan gran, que molta gent ja parla d'un nou idioma més enllà de cultures, idiomes i fronteres... és com si fos el nou 'esperanto' digital. Fins i tot, el MoMA de Nova York ha incorporat en la seva col·lecció el conjunt d'emojis original del sr. Kurita.

Jo en sóc fan! llarga vida als emojis!

dilluns, 12 de novembre del 2018

LOS BURROS


Resultat d'imatges de santorini prohibe subir a burros si pesas mas 100 kilosLa situación se está poniendo difícil para los que tradicionalmente viven de usar animales como bestias de carga. En la última década han muerto más de centenar y medio de caballos y mulas durante la peregrinación de El Rocío, un pueblo de mil seiscientos habitantes que, cuando hay romería, llega a verse inundado por un millón de visitantes. En Barcelona, la muerte de caballos que tiraban de los carruajes para turistas hizo que, finalmente, el Ayuntamiento de la ciudad los prohibiese. Si no estoy mal informado, la restricción también ha llegado a Nueva York, donde los carruajes tirados por caballos ya sólo pueden utilizarse en Central Park.

El último territorio en implantar medidas de contención es la isla de Santorini, en Grecia. Sus casitas blancas con puertas y ventanas azules la han convertido en destino obligado para los turistas que visitan todo aquello que les indican las app que llevan en el móvil. La isla tiene un relieve escarpado y caminos demasiado estrechos para los coches. Desde el puerto hasta la capital del a isla (Fira, a 400 metros sobre el nivel del mar) la mayoría de turistas suben en burro los 600 escalones mil veces fotografiados.

Pues bien, a partir de ahora, la nueva normativa prohíbe que los turistas con sobrepeso puedan utilizarlos. Los animales acaban llagados por la montura y con la columna vertebral destrozada, por el peso. Depende de cada dueño, pero en general sus condiciones de vida son deplorables. Además de prohibir que lleven personas de más de cien kilos deberán darles agua a menudo, una norma que evidencia que hasta ahora ni tan siquiera hacían eso.

En Santorini, ¿a quién consideran un turista con sobrepeso? La línea está en los cien kilos. Si pesas menos, puedes subirte a uno, si pesas más, tienes que subir a pie. Pagaría por ver la cara de los guirisa los que el dueño del borrico les niega la posibilidad de montarse en él, y las discusiones que eso generará.

- Oiga, ¿¡me está usted llamando gordo!?

Intrigado, he ido a la farmacia a pesarme. Peso 109 kilos. De forma que no podría subirme a un burro de esos, pero no me afecta mucho, porque tampoco pensaba ir a Santorini; no por la isla, que seguro que es una preciosidad, sino por no tener que soportar a las hordas de turistas que la invaden: dos millones y medio cada año. Viviendo en Barcelona como vivo, ya tengo bastante con lo mío.

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 11/11/18

dimecres, 7 de novembre del 2018

ADEU, SRA. LILA ....



(2008-2018)

Aquesta és la primera foto que et vam fer quan vas arribar a casa.

Avui ens has deixat, Lila, i ja t'enyorem ....

Ens has acompanyat durant 10 anys de la nostra Vida i tens un lloc d'honor en el records d'aquesta família.

Traquil·la, obedient, llesta i prudent. Tu donaves pau i calma al nombre indefinit de gossos i gossets que han passat per casa nostra
... per casa teva. 

T'estimem molt.  Fins aviat...



(corre, Lila, que Gora i Huma t'estan esperant)


FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLV ): SITGES 2018 (PRIMERA PART)


TEN YEARS THAILAND (2018) 
Resultat d'imatges de ten years thailandFilm col·lectiu en el que 4 directors de Tailandia ens mostren com veuen el futur del seu país. Históries deslligades amb atractiu desigual. Un dels fragments el signa el venerat Weerasethakul, dels més reeixits. Moooolta crítica social, manca de llibertats, aires militaristes i altres mancances es posen en evidència (Té un fragment d'animació futurista moolt delirant). Com us deia, massa desigual la qualitat per a ser un film rodó.
Valoració: 6,5


HUMAN, SPACE, TIME...AND HUMAN (2018) 
Resultat d'imatges de cartel human, space, time... and humanEnyorávem - i molt!- al mestre Kim Ki Duk que tantes alegries ens ha donat... El seu nou film és una faula (com la majoria) en la que ens explica que l''home és un llop per a l'home'. Un vaixell-creuer de plaer perdut en el no res desperta els més baixos instints quan es tracta de sobreviure. Dura, seca, violenta... I, per desgrácia, amb massa veritats. No busqueu un film realista, deixeu-vos portar... Llástima que amb 30 minuts menys hagués quedat més lluïda.

Valoració: 7,5

LEGEND OF DEMON CAT (2018) 
Resultat d'imatges de cartel legend of demon catChen Kaige, el director de 'Adios mi concubina', ens ofereix una história plena de mágia i fantasia en la Xina imperial. Una buddie movie imperial de malediccions. Decorats i direcció artística espatarrants!  Poètica i romántica manté el ritme durant les 2 hores de metratge. Brillant!
Valoració: 8



MANDY (2018)

Resultat d'imatges de cartel mandyEs com si 'Las Colinas tienen ojos' i el sr. Winding Refn haguessin tingut un fill. Film amb vocació vuitantera, colors saturadíssims, vermells intensos i amb un Nicolas Cage que juga a ser el Bruce Campbell d'Evil Dead. Passada de rosca i cansina; tot i que el públic friki ha aplaudit de valent! 
Valoració: 5

UNDER THE SILVER LAKE(2018)
Resultat d'imatges de cartel under the silver lakeMolt esperada nova peli del director d''It follows'. Aquest cop aparca (una mica) el terror per a oferir-nos una história farcida de les llegendes urbanes i misteris de Los Angeles, Hollywood i moltes referències cinèfiles. Amb un aire a lo 'Mullholand Drive', en alguns moments aconsegueixen una certa atmósfera peró es mostra errática amb tantes tecles que vol tocar i es fa eterna (la cara d'Andrew Garfield no ajuda gens a arreglar-ho)
Valoració: 6

LAZZARO FELICE (2018)
Resultat d'imatges de cartel lazzaro feliceFilm sobre una família extensa (sobre)vivint en un régim feudal rural... Un dels seus membres és la bondat feta persona. Una revisita al 'Cándido' de Voltaire?. Film sobre la ingenuïitat peró també sobre la diferència de classes... Ressons de Fellini, Rossellini i arriba amb un premi de Cannes al millor guió. Sense dubte, una de les pelis europees de l'any.
Valoració: 9



WHAT KEEPS YOU ALIVE (2018)
Resultat d'imatges de cartel what keeps you aliveResultona 'peli amb psicópata'. El que semblava un tranquil cap de setmana en una casa al mig del bosc... Acaba no sent-ho gens. Una mica de patiment i encertats girs de guió... Llástima que el final resulta un pél allargat.

Valoració: 6,5




TUMBBAD (2018)
Resultat d'imatges de cartel tumbbadNo és habitual veure pelis de la Índia a Sitges. En aquesta ens expliquen tradicions hindúes de tresors protegits per dimonis, una bona história èpica. Bon ritme i de música intensa. Ens ha agradat!! 
Valoració: 8






FUGA  (2018)
Resultat d'imatges de cartel film fuga sitges 2018Per fi, una peli dirigida per una dona (no abunden en la programació). La realitzadora de The Lure (vista l'any passat) ens presenta un film dramátic i quotidiá: una dona casada i mare d'un fill desapareix un dia i quan torna no té cap record de qui era ni de per què va marxar (cap?). Film intimista, clarament d'autor i sobta, d'entrada, veure-la a competició... Quan l'acabes de veure, ho entens.
Valoració: 7,5



BLUE VELVET REVISITED (2016) 
Resultat d'imatges de blue velvet revisitedMés que un documental es tracta d'un muntatge 'artístic' de les veus, sons, fotografies i vídeos que Peter Braatz va recopilar durant el rodatge de 'Blue Velvet' l'any 1985. Sense veu narradora només el so i les imatges parlen per si mateixes i amb una BSO que no manté res de l'original. Adreçat als molt fan del clássic del sr. Lynch (o almenys que l'hagin vist abans de veure'l). Té valor per la vessant histórica... Peró li manca emoció i ánima.
Valoració:8


THE HOUSE THAT JACK BUILT (2018)
Resultat d'imatges de cartel the house that jack builtEsperadíssim nou film de Lars von Trier amb Matt Dillon com a psicópata assassí en sèrie protagonista. Després de films negres i depressius, amb poca o gens ironia, torna en Lars amb humor (negre negríssim). Molta violència gratuïta i molta sang, algunes escenes duretes... Com sempre en el director, el film és un tractat filosófic, en aquest cas, sobre el mal i el dret a no ser xais. Tot i que estimem von Trier al film li sobren unes págines de verborrea i un epíleg innecessari.
Valoració: 6


BURNING (2018)
Resultat d'imatges de cartel burningBasada en el conte 'Cremant graners' de Murakami. Comença com una clássica 'chico conoce chica' ('chica' rareta, per cert) i va derivant cap un thriller amb petites gotes de misteri. Film sobre l'evanescència, de les 'coses' efímeres i que s'esvaeixen... Amics i amigues, quin nivell té el cinema de Corea del Sud!!! Bon ritme, bona fotografia, bones interpretacions, bon jazz (com ha de ser si hi és el Murakami). Un film eficaç!
Valoració: 8



FREAKS (2018)
Resultat d'imatges de cartel freaks 2018 sitges 2018Aquí tenim una de les sorpreses del que portem de festival. Un film original, diferent, emotiu i amb molta xispa! Perquè no totes les pelis de superherois han de ser Marvel/DC! 'Peli amb nena' i un pare sobreprotector que no vol que surti de casa ni que ningú la vegi...Un clam de respecte cap a la Diferència. Mereixia estar en el palmarès d'aquest Sitges'18...

Valoració: 9


GHOSTHUNTER (2018)
Resultat d'imatges de año ghosthunterEl que semblava un documental sobre un australiá que es dedica a caçar fantasmes la história deriva cap als seus propis 'fantasmes' del passat: maltractamenrs, abusos, un pare acusat de pederastia... Un film que sembla ficció i en el què el de menys són els fantasmes inicials. Tot i que molts cops dubtes de cap a on et volen portar el seu bon ritme et fa nantenir l'atenció.

Valoració: 6

HOFFMANIADA (2018)

Resultat d'imatges de hoffmaniada 2018Film d'animació homenatge a l'obra i figura de l'escriptor romántic alemany E. T. A. Hoffmann. Sense recursos digitals el film recórrer a la tècnica d'stop-motion de forma artesanal amb aires ben vintages, ja té mèrit!. Es molt 'russa' i l'acabat final podria passar per un film dels '70 del segle passat. Curiosa!

Valoració: 6,5



AWAIT FURTHER INSTRUCTIONS (2018)
Resultat d'imatges de film await futher instructionsEl mateix director - Johnny Kevorkian- la presenta tot indicant-nos que tenia a Cronenberg com a referent i jo afegeixo a JJ Abrams i El Angel Exterminador, almenys en l'arrencada: una família no pot sortir de casa seva, estan tapiats... Aixó fa emergir el pitjor de tothom encara que siguin els 'teus'. Té moments bons peró no acaba de lluïr, li manca autenticitat.

Valoració: 6,5


TOUS LES DIEUX DU CIEL (2018)
Resultat d'imatges de film tous les dieux du cielUn home cuida de la seva germana incapacitada al llit, ell sap que ben aviat, des del cel, els vindran a rescatar... Obra de difícil classificació: malaltia mental, extraterrestres, relacions familiars, serveis assistencials i actes de fe es barregen en un film de realisme brut i aire de cinema d'autor francès. En alguns moments els perd la manca de subtilesa, a vegades mal més la pena insinuar que mostrar.

Valoració: 7,5