The other side of the wind, fou el film incomplet que ens va deixar el sr. Orson Welles en el moment de morir. Es tracta del film pòstum del mestre que s'estrena 40 anys després de ser rodada i que des del divendres passat està disponible a Netflix.
Les darreres pel·lícules del sr. Welles estigueren carregades de dificultats econòmiques i la que ens ocupa no fou una excepció. El que havia de ser una rodatge curt, sense complicacions i amb un guió no massa tancat pel mestre aquest va anar creixent i desmesurant-se, va aconseguir diners de diferents productors (com de l'espanyol Andrés Vicente Gómez) i de la família del xa de Pèsia... alguns d'aquests ingressos no arribaren a mans del director.
El film és una crítica contundent contra el món de Hollywood que tants disgustos li van donar en vida al sr. Welles. El guió el va escriure juntament amb l'actriu Oja Kodar i ens explica la història de Jack Hannaford un director de cinema que prepara el seu retorn als grans estudis de Hollywood després d'un llarg exili europeu... tot plegat, molt semblant a la pròpia trajectòria del mestre Welles. La història ens situa en el 70è. aniversari d'aquest director 'fictici' (ejem) i en la seva nova pel·lícula que, molt probablement, serà la última. De fet, tot el film ens situa en el darrer dia d'aquest director ficcionat.
El sr. Welles la va començar a dirigir en els '70 envoltats d'altres col·laboradors del mestre, com John Huston, Peter Bogdanovich, Gary Graver i Oja Kodar (parella en aquella època del sr. Welles). Rodada de forma dilatada entre 1970 i 1976 en diferents localitzacions del món, com: Espanya, París i un casa d'Arizona ... Els canvis política a l'Iran va provocar que un dels principals finançadors del film segrestés el film, perdent-se el material rodat fins llavors.
El film és un autèntic joc de miralls entre realitat i ficció com ja anava sent habitual en les darreres obres del mestre. Un film sobre el cinema dins del cinema i una satírica crítica sobre el món de Hollywood.
Un bon complement al visionat del film pot ser el documental de Morgan Neville They'll love me when I'm dead (M'estimaran quan hagi mort) on s'explica el complicat procés del film.
El mestre Welles encara té veu 33 anys després de la seva mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada