No voldria acabar l'any sense ressaltar que fa 50 anys, un 1968, es van estrenar 3 films que canviaren, a la seva manera, el cinema fantàstic: 2001: Una odissea a l'espai, El Planeta dels simis i La nit dels morts vivents.
UN ESPAI REALISTA...
Una de les obres culminants de la filmografia del sr. Kubrick és aquest film basat en un relat breu d'Arthur C. Clarke -El sentinella-. El mateix autor participà en el guió del film i ens alguna entrevista va afirmar que si s'entenia 2001: Una odiessa a l'espai és que havien fallat, ja que el film pretenia obrir més preguntes que plantejar respostes. Fins als anys '50 les pel·lícules de l'espai eren bàsicament de sèrie B, fets amb pocs recursos i d'arguments superficials. La novetat de 2001... és que plantejava temes com l'evolució de la vida a l'universs, els perills de la intel·ligència artificial o l'origen i el destí de la humanitat. L'espai es convertí en quelcom realista i de possible habitabilitat. El paper del sr. Douglas Trumbull en els efectes especials fou imprescindible. Per al sr. Kubrick es tractava més d'un poema visual, sense gairebé diàlegs i forta presència de la música per a transmetre emocions més que veure accions.
A partir d'aquest film... el cinema filosòfic seria continuat per autors com Tarkovski amb Solaris o Stalker, però també veiem el llegat a Interstellar o La llegada.
UNA DISTOPIA POSSIBLE...
El que seria director de Patton o Los niños del Brasil -Franklin J. Schaffner- assumí la direcció de El Planeta de los Simios basat en un llibre de Pierre Boulle. En el film es plantejava la possibilitat de que els simis haguessin resultat els 'vencedors' de l'evolució i l'ésser humà estigués sota el seu domini... fins al final del film no sabem que l'evolució de la humanitat ens ha portat fins aquí. El sr. John Chambers amb el maquillatge (ara vist com a grotesc, potser) i el sr. William Crebes en la creació dels decorats inspirant-se en la Capadòcia i l'obra de Gaudí.
El film va tenir un bon llegat: se'n van fer 5 parts i 2 remakes (el primer de Tim Burton, oblidable, malauradament; i el segon, en la que se'ns planteja l'origen del Planeta dels simis en una trilogia bastant reixida).
A partir d'aquest film... la suposada evolució de l'ésser humà en la pantalla no serà vista com a tan positiva com ens pensàvem. El mirall que ens proporcionen els simis i els seus comportaments contra els humans ens fa reviscolar plantejaments animalistes o, simplement, ecologistes de que el Planeta està en perill.
NAIXEMENT DEL ZOMBI MODERN.....
Què poc es pensava el director George A. Romero que el seu film tindrial'impacte que tingué. Un film fet en molts pocs mitjans, en blanc i negre, malfarjat (en alguns punts pensem en Ed Wood), amb una història que ens parla de la possibilitat de que els morts tornessin a la vida i amb un film desesperançador i trist. No era el primer cop que es veien morts vivients en pantalla, de fet, el clàssic Yo anduve con un zombi (del sr. Jacques Tourneur) ja en parlava però d'una forma tranquil·la, pausada... els del mestre Romero posa la data de naixement del zombi modern: ansiós per la sang, les vísceres i el cervell humà. Van venir més parts dirigides pel sr. Romero en les que hi posà més contingut de crítica social i posava sobre la taula que els perillosos som els éssers humans. El llegat d'aquest film és evident de la sèrie The Walking Dead i centenars i centenars de films posteriors.
A partir d'aquest film... els zombis es van convertir una 'especie' més, en la que podíem conviure i, sobretot, patir. Passen a simbolitzar la vessant podrida i putrefacta de la modernitat.
50 anys de 3 films que comportaren un abans i un després per al cinema fantàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada