mónFILMAT 2019 (4): INAUGURACIO - 'OJOS NEGROS' + RAUL REFREE

Demà dissabte, 29/06/19, a les 21:30 i a la plaça de Lo Pati tindrà lloc la inauguració de mónFILMAT 2019. 

Una inauguració de luxe amb la projecció del film 'Ojos Negros' de Marta Lallana i Ivet Castelo i l'actuació musical de Raul Refree interpretant la peça 'Despoblados' inclosa en la BSO del film.

Comptarem amb la presència de Marta Lallana (co-directora) i Andrés Mellinas (director de producció).

Amb aquesta inauguració comença mónFILMAT 2019 amb un dia més de projeccions que l'any passat (7 dies) amb 15 llargmetratges i 28 curtmetratges.

'ESSENTIAL KILLING' AL CINE CLUB LA RAPITA

Aquest vespre, el CineClub La Ràpita us porta un film no estrenat en pantalles comercials gràcies al projecte FilmoXarxa de la Filmoteca de Catalunya.

Essential Killing és una pel·lícula del 2010 dirigida pel veterà director polonès Jerzy Skolimowski i una potent i silenciosa interpretació de Vincent Galo.

El sr. Skolimowski (nascut l'any 1938) va dirigir el seu primer migmetratge l'any 1959 i només ha realitzat unes 16 produccions. L'hem pogut veur com actor a Promesas del Este de David Cronenberg, per exemple; a més és pintor, i alguns dels seus quadres decoren El Escritor del compatriota i amic Roman Polanski.

El sr. Skolimowski és un representant del nou cinema polonès, als anys '60 del segle passat, va anar a l'escola amb Valclav Havel i va col·laborar diversos cops amb Andrej Wajda.

Essential Killing és un film trepidant sobre la persecució a un soldat taliban en un territori desconegut per a ell: Europa. Física, intensa i dura.

Avui a les 20:30 a l'Auditori Sixto Mir de la Ràpita

VEURE METROPOLIS AMB MUSICA DEL SR. MORALES

Temps era temps que les pel·lícules no tenien so, eren mudes. Per no tenir, no tenien ni música i per a reforçar els moments dramàtics o còmics o, senzillament, per a que la projecció no estigués envoltada de silenci un pianista amenitzava la sessió tocant música en directe, a peu de pantalla. Quan arribà la banda sonora al cinema aquest 'professió' va desaparèixer, però amarats de nostàlgia, de tant en tant, recuperem l'experiència de veure cinema mentres algú interpreta música en directe. El sr. Pet Shop Boys es van atrevir fa uns anys a fer-ho amb el Acorazado Potemkin.

Metròpolis (1927) la molt reivindicable pel·lícula del mestre Fritz Lang, és una d'aquels films que es presta a ser musicat, ho fèu el sr. Giorgio Moroder (amb la presència destacada de Queen en la llista de grups). A casa nostra, tenim els casos de Manel Camp musicant The crows (1928) de King Vidor; Carles Cases amb el Gabinet del doctor Caligari (1920) de Robert Wiene o Jordi Sabaté musicant Nosferatu (1922) de Murnau.

El passat 15 de juny el músic Morales, en el Multicines Aribau de Barcelona ho tornà a fer, hi posà i interpretà la seva música electrònica mentre es projectava el futurista film. Poder veure un clàssic com Metròpolis en pantalla gran i gaudir-la en música en directe ha de ser una experiència perfecta.

Tan de bo, sigui una tendència 'vintage' que s'estengui hi poguem gaudir-la en més propostes i fora de Barcelona.... algú en pren nota per a posar-s'hi???

mónFILMAT 2019 (3): CONVIDATS I CONVIDADES

Les persones que veieu en aquesta foto són els convidats i les convidades de mónFILMAT 2019. 

14 professionals que ens acompanyaran per a parlar de les seves propostes, per a presentar les seves pel·lis i per xerrar amb nosaltres una estoneta. A mónFILMAT ens preocupem de que hi hagi ESPAIdebat  com un valor afegit a les sessions de projecció.

Ens visitaran:

- Raul Refree per a interpretar la peça musical Despoblados de la BSO d'Ojos Negros.

- Marta Lallana co-directora d'Ojos Negros.

- Manel Raga, director de Grbavica

- Pia Zurita, director del Festival Ecuatoriano Kunturñawi.

- Lucía Alemany, directora de 14 anys i un dia

- Sergio Frade, productor de Trote

- José Luís Ágreda, director d'art de Buñuel en el laberinto de las tortugas

- Javi Araguz, director de Recuerdos de invierno

- Marla Jacarilla, crítica de cinema i moderadora de la taula rodona 'Cinema, Paisatge i Territori'

- Víctor Moreno, director de La ciudad oculta

- Pau Itarte, editor i director

- Lluís Miñarro director de Love me not

- Marta Viña, directora de Anne

- Isabel Hierro, guionista de Recuerdos de Invierno

Podeu consulta la programació de mónFILMAT 2019 en aquest enllaç.

LA SRA. LEIBOVITZ EN L'UNIVERS D'STAR WARS: THE RISE OF SKYWALKER

Aquest any el seguidors/es d'Star Wars estem contents i contentes (o no!) perquè la tercera trilogia arriba al final. Aquest any s'estrena 'Star Wars: El ascenso de Skywalker' (que en anglès queda molt millor 'The rise of Skywalker', això del 'ascenso' fa de mal dir). L'univers del mestre George Lucas s'ha anat fent gran i més que se'n farà, des de que la Disney en té la propietat ja ha anunciat noves trilogies i nous projectes Star Wars.

Com ja féu en anteriors ocasions, la gran fotògrafa Annie Leibovitz torna a captar l'univers Star Wars fent fotografies del rodatge i personatges del nou film. 

En el darrer número de Vanity Fair podem trobar el reportatge íntegre.

'Star Wars: El ascenso de Skywalker' la torna dirigir el sr. J.J. Abrams, com ja féu amb 'Star Wars: El despertar de la Fuerza' (2015) i ha continuat Rian Johnson amb 'Star Wars: Los últimos Jedi' (2017).

Encara hem d'esperar fins al 20/12/19.

mónFILMAT 2019 (2): RODA DE PREMSA

Ahir vam tenir la roda de premsa de mónFILMAT 2019, al Casino d'Amposta seu, del festival. 

Hi va participar el sr. Adam Tomàs (alcalde d'Amposta), la sra. Aida Boix (Directora de Lo Pati, Centre d'Art-Terres de l'Ebre) i un servidor en qualitat de Programador del festival.

Hi vam explicar les novetats d'aquesta quarta edició i les activitats que hi tindrem. 

Aquest mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge arriba més internacional, amb més dies de festival, amb més convidats/es, més pel·lícules i més paisatge que mai!

COLLITA CANNES 2019

La 72ena. edició del Festival de Cannes tingué lloc del 14 al 25 de maig amb Alejandro González Iñárritu com a President del Jurat i tenia la presència de 3 films de per aquí: Liberté (Albert Serra), Dolor y Gloria (Pedro Almodóvar) i el curt Je te tiens (Sergio Caballero). Per a molts, aquest any era l'ocasió perfecta per a que el sr. Almodóvar s'emportés la Palma d'Or que fa tants anys que se li resisteix (però no pogué ser).

En el Festival de Cannes d'aquest any tingue lloc el Fantastic 7, el que 7 festivals del món es donen a conèixer per a trobar finançament, allà hi eren: El Caire, Guadalajara (Mèxic), Macau, Bucheon (Corea), Texas, Toronto i Sitges... el nostre Festival de Sitges que tenia com a padrí a Juan Antonio Bayona i demanaven ajuda per a Baby, lo nou de Juanma Bajo Ulloa.

En la programació hi hagué un nombre considerable de films de caire polític, bona evidència d'això és el film guanyador: Parasite, un híbrid entre la guerra de classes, el drama familiar i el cinema d'acció per a parlar-nos de la tensió entre oprimits i opressors. El Gran Premi del Jurat fou per Atlantique una co-producció franco-senegalesa que comença parlant de la joventut africana per a finalitzar entrant en el terreny de les possessions diabòliques.

Molts crítics no han entès el menyspreu en els premis de l'encertada segona pel·li del director de La Bruja, Robert Eggers; The Lighthouse fou considerada excel·lent per a molts i moltes. La crítica va quedar dividida amb el Rocketman de Dexter Fletcher amb un Taron Egerton fent d'Elton John. Parlant de decepcions, el sr. Xavier Dolan en fou una, la seva Mathias et Maxime no va convèncer, queda lluny aquell 2009 en  el que la seva Jo vaig matar a la meva mare es va emportar el premi a l'Oper Prima i va ser declarat com el nou enfant terrible del cinema. Una de les estrelles del festival fou Sylvester Stallone que acompanyat de Paz Vega presentaven Rambo V: last blood i va declarar que tenia idees per a una nova de Rocky.

En el Festival de Cannes també hi té cabuda l'escàndol com les reaccions que van despertar el nou film d'Abdellatif Kechiche -Mektoub, my love: intermezzo- en les que durant 3 hores i mitja culs de dones inunden la pantalla afegint un cunnilingus de 20 minuts com a escena culminant del film... a tot plegat s'afegeixen els insults que el director dirigí a un periodista durant la roda de premsa quan aquest li preguntà sobre una denúncia d'abusos sexuals que pesa damunt del director. Un altre escàndol és el rumor que corria pel festival de que l'ultra cristià Alejandro González Iñárritu mai premiaria una proposta com la d'Almodóvar. En el moment de saber-se qui seria el President Jurat molts ja van encertar que no s'emportaria el premi gros.

Collita interessant:

- It must be heaven d'Elia Sulleiman en la que un cineasta palestí emprén un viatge a París i Nova York, el film combina humor i fantasia.

- Sorry we missed you de Ken Loach, en la que el treball precari es combina amb una història de família.

- Hidden life de Terrence  Malick, el biopic d'un màtir de l'època nazi de gairebé 3 hores durada del 'per a molts' perdut Malick.

- Erase una vez en Hollywood de Quentin Tarantino, l'esperada nova proposta del sr. Tarantino dedicada als records de la seva infantesa i a la ciutat de Los Angeles.

- Litigante de Franco Lolli, un retrat sobre el món de la família inspirat i vibrant.

Premis Cannes 2019:

- Secció Oficial Competició

Millor Pel·lícula: Parasite de Bong Joon-ho

Millor Direcció: Jean-Pierre i Luc Dardenne per Young Ahmed

Millor Actor: Antonio Banderas per Dolor y Gloria

Millor Actriu: Emily Beecham per Little Joe

Millor Guió: Céline Sicamma per Portrait of a Lady on Fire

Premi Jurat (ex-aequo): Les misérables de Ladj Ly i Bacurau de Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles

Gran Premi del Jurat: Atlantique de Mati Diop

Menció Especial: Elia Suleiman per It Must Be Heaven

Millor Curtmetratge: The Distance Between Us and The Sky de Vasilis Kekatos

-Un cetain regard

Millor Pel·lícula: A vida invisivel de Eurícide Gusmao de Karim Aïnouz

Millor Direcció: Kantemir Balagov per Beanpole

Millor Interpretació: Chiara Mastronianni per Chambre 212

Premi Jurat: O que arde d'Oliver Laxe

Premi Especiaal del Jurat: Liberté d'Albert Serra

Premi 'Coup de Coeur' del Jurat (ex-aequo): La femme de mon frère de Monia Chokri i The Climb de Michael Angelo Covino

-Altres Premis

Càmera d'Or: César Díaz per Nuestra madres (Guatemala)

Premi FIPRESCI de Secció Oficial: It must Be Heaven d'Elia Suleiman

Premi FIPRESCI d'Un certain regard: Beanpole de Kantemir Balagov

Premi FIPRESCI de Quinzena de Realitzadors: The Lighthouse de Robert Eggers

Palma d'Or a la trajectòria per a Alain Delon

EL SR. PLENSA A NOVA YORK I A MONTSERRAT

El sr. Plensa continua escapant les seves obres pel món mundial, aquest cop a Nova York i a la basílica de Montserrat.

Behind the walls (Darrere dels murs) és una escultura amb el bust d'una nena que es tapa la cara amb les mans i que han situat al Rockefeller Center a la Cinquena Avinguda de Nova York. L'escultura té una alçada de 7,5 metres. Estarà instal·lada fins al 28 de juny.

Anna, una escultura transparent d'acer inoxidable de gairebé 4 metres d'alçada ocupa l'atri de la basílica de Montserrat. La peça és transparen perquè vol reflectir la importància d'allò invisible. Estarà instal·lada fins al 3 de novembre.

El sr. Plensa està vivint un moment pletòric, té pendents inaugurar peces a l'Haia, Rússia, Los Angeles, Madrid, Manhattan, Michigan ... però, per a variar, es resisteix la instal·lació d'una escultura gegantina al port de Barcelona, pel que sembla el projecte no avança tan ràpid com en d'altres parts del món.

Y LA LAMPARA MAGICA

A una empresa consultora se le ha ocurrido hacer una encuesta preguntando a los norteamericanos si los números árabes deben enseñarse en las escuelas. La pregunta exacta es: "Las escuelas, ¿deberían enseñar los números árabes como parte del currículum?". El resultado es muy interesante. Un 56% de los encuestados responde que no, un 29% que sí y el 16% restante dice que no tiene opinión clara al respecto. No hace falta ser Sherlock Holmes para deducir que la mayoría de los que contestan no tienen ni pajolera idea de que los números que utilizan cada día, desde pequeños se llaman así; de los que contestan y del resto de la población que, en cambio, lo sabe todo sobre Supervivientes o sobre cómo debería haber sido el final de Juego de Tronos, pero que carece de lo que antes se llamaba "cultura general básica". Mucho iPhone y mucha polla, pero ni idea de que las cifras que utilizamos habitualmente (0, 1, 2, 3, 4...) se llaman así porque, provenientes de India, llegaron a Europa gracias a los árabes, vía Al Ándalus.

La encuesta retrata la rapidez con la que se manifiestan los prejuicios. En cuanto detectaron el adjetivo 'árabe' dijeron que no. El director de la consultora -CivicScience- explica que su intención era precisamente evidenciar los impulsos tribales de la gente, que responde preguntas sin primero entenderlas. Basta navegar un poco por la red para ver esta pulsión cada día: se condenan sugerencias sin analizarlas, como si el objetivo fuese ser el primero en contestarlas de forma gregaria y, a poder ser, grosera. Dice el de la consultora: "Muchos no conocen los orígenes de nuestro sistema numérico, pero tanto les da: optan por la respuesta tribal". La pregunta es: en el caso hipotético de que renunciasen a los números árabes, ¿volverían a los romanos para estudiar matemáticas? ¿II más II: IV; IX por VIII: LXXII...?

Nada nuevo bajo el sol. Para no movernos de los prejuicios a aquel lado del Atlántico (aquí también hay mucha tela para cortar), hace cuatro años, cuando Trump inició su campaña electoral pregonando que había que expulsar de Estados Unidos a los musulmanes y acabar con el Estado Islámico, otra consultora -Public Policy Polling- hizo otra encuesta. Preguntó a la población si había que bombardear el sultanato de Agrabah. Un delirante tanto por ciento de votantes (tanto republicanos como demócratas, ojo) dijo que sí. Agrabah es un país ficticio, el de la película Aladdin. 

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 

de La Vanguardia de 09/06/19

'TARDE PARA MORIR JOVEN' AL CINE CLUB LA RAPITA

Gràcies al Tour D'A podrem gaudir aquest diumenge del film colombià 'Tarde para morir joven', una forma excel·lent de portar fora de la seu d'aquest festival barceloní les perles que plenen la seva programació. 

Tarde para morir joven es va emportar el premi al Millor Director en el passat Festival de Locarno (el primer cop que ho aconseguia una dona directora) i el de Millor Director (ex aequo) i Millor Fotografia en el Festival de Gijón. Es tracta d'un film situat al Xile de finals de la dictadura de Pinochet, per tant, en l'arribada d'aires de democràcia i llibertat ... en un entorn rural, apartat de la gran ciutat, se'ns parla d'una comunitat que han creat amb l'objectiu de ser autosuficients, en la que un grup de joves exposen la seva joventut, carregada de primers cops, de trajectes en moto, d'amor, de sexe, de música ... de Vida. Un film sobre la llibertat però també sobre la comunicació filmat d'una forma talentosa i brillant mèrit de la seva jove directora, Dominga Sotomayor amb alguns tocs autobiogràfics.

No us la podeu perdre!

SRA. AGNES VARDA

(1928-2019)

Ha estat la primera dona en rebre un Oscar honorífic a la seva carrera cinematogràfica l'any passat (la primera!! si n'hi ha de feina per a fer, encara...). Ha aconseguit els premis més destacats en els grans festivals de cinema: Cannes, Venècia, Donostia,...

Està considerada un símbol de la cultura francesa però la sra. Varda va nèixer a Bèlgica, de pare grec i mare francesa, amb el nom d'Arlette Varda. Va estudiar Història de l'Art i va aconseguir feina com a fotògrafa oficial del Teatre Nacional Popular, la fotografia li agradava però cada cop tenia més interès pel cinema. Així que, desprès de passar uns dies a Sète gravant la vida del barri 'La Pointe Courte' per a un amic que estava malalt terminal i no podia visitar-la físicament, va decidir realitzar el seu primer film: La Pointe Courte (1954). L'estil d'aquest primer film apunta cap al que seria el gran moviment cinematogràfic francès: La nouvelle vague, molts crítics la consideren l'àvia d'aquest corrent, fent-se evident en un altre dels seus primers films Cleo de 5 a 7 (1961)

Casada amb el director Jacques Demy des de 1962 i fins a la seva mort, el 1990; ens molts films de la sra. Varda hi ha homenatges cap aquest emblemàtic director francès. 

Feminista contundent, fou pionera a l'hora de fer un lloc a les dones en la direcció cinematogràfica: "Sortiu de les cuines, de les vostres cases, féu-vos amb les eines per a fer pel·lícules". Amb principis ferms, el seu aspecte petit, amagava una dona de forta personalitat per amb una capacitat empàtica i sensibilitat cap a l'Altre envejable. Els seus documentals, video-instal·lacions i pel·lícules tenen un caire realista i social. Va dirigir una quarantena de treballs els que hi són molt presents aquest principis de què parlàvem, profundament marcada pel Maig del 68 en els seus films es plantegen crítiques contra la societat burgesa, films amb postulats marcadament d'esquerres.

Fa dos anys, acompanyat de l'artista JR, signava una documental preciós: Caras y lugares i el seu darrer treball és un documental sobre ella mateixa Varda por Agnès, un autèntic film de comiat.


Films destacables que podreu recuperar si voleu conèixer la seva obra:
- Cleo de 5 a 7 (1961)
- murs, murs (1980)
- Sin techo ni ley (1985)
- Los espigadores y la espigadora (2000) i la seva continuació Los espigadores y la espigadora dos años después (2002).
- Caras y lugares (2017)
- Varda por Agnès (2019)

L'estil realista i sensible dels seus films són un bon reflex del temps en que foren realitzats. Un testimoni de la Vida que li va tocar viure i una mestra a l'hora d'explicar-nos-la. D'una vitalitat envejable fins als darrers dies de la vida va morir als 90 anys, mentre dormia. 

Au revoir, Varda !!

mónFILMAT 2019 (1): CARTELL I NOVETATS

Portem mesos treballant per a la 4a. edició de mónFILMAT: lligant la Programació, organitzant la Comunicació i ultimant els detalls de Producció.

Avui us presentem el cartell -del sr. Jaume Vidal- d'aires futuristes, realitats digitals i ressons de films clàssics com Tron- i algunes novetats de l'edició d'enguany.

Com a novetats: 

- Aquest any recuperem un dels objectius presents des de la primera edició de mF: escampar l'activitat del festival pel territori; per això, tindrem projeccions a l'aire lliure a La Ràpita (gràcies a la col·laboració del CineClub La Ràpita i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la ciutat veïna i també a Poblenou (gràcies a la col·laboració amb DocsBarcelona i l'Associació Tarambana).

- Amb la intenció de reviure antics espais on es projectava cinema, a l'antic Oscar Palace d'Amposta tindrem la sessió de curtmetratge amb sopar (gràcies a Agrapats)

- Aquest any encetem la secció mónFESTIVAL, en la que farem ressó de festivals que tenen lloc arreu del món tot projectant alguna de les pel·lícules de la seva programació (amb el paisatge com a protagonista, és clar!). El festival convidat d'aquest any és v el Festival Kunturñawi d'Equador.

- Tindrem forta presència de realitzadors/es del territori i les seves darreres produccions, com: Manel Raga, Javi Araguz, Isabel Hierro, Lucia Alemany, Marta Viña o Pau Itarte.

mónFILMAT 2019 tindrà lloc del 29 de juny al 07 de juliol. Ben aviat, us detallem la programació, però mentres esperem, aquí teniu un breu resum del que fou mónFILMAT 2018