NUMEN 2020 ... ENS HEM D'ESTIMAR

L'any passat es va fer la primera edició d'una 'gala' que buscava reconèixer totes les persones ebrenques que havien rebut algun tipus de premi durant el 2018. Potser hi haurà gent que no entendrà massa el fet de realitzar una activitat com aquesta, però quan vius a un territori en el que sovint tens la sensació que 'ningunegen' o, fins i tot, maltracten, et surt una mena d'instint d'autoprotecció i de carinyo onanista, un mena de necessitat d'auto-valorar-nos i d'aplaudir-nos a nosaltres mateixos... doncs aquest és l'objectiu de 'NUMEN, veus d'ilercavònia'.

Aquest diumenge a les 18:00, a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa tindrà lloc la segona edició de Numen que, com l'any passat, estarà embolcallada amb un espectacle pensat i dirigit per Valer Gisbert en el que la música, el teatre, la dansa i els elements audiovisuals es combinaran  per a reconèixer totes aquelles persones del camp de la fotografia, literatura, pintura, música, art ... o cultura, en general, que han rebut un premi durant el 2019.

Mitjançant CREA hi col·laborarem posant el toc audiovisual a l'espectacle.

Ens veiem diumenge !!

EL SR. WIM MERTENS AL PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Des de que fa anys (molts anys) vaig escoltar l'LP del belga Wim Mertens Maximizing the Audience (1988) vaig quedar-ne pillat i enamorat quan vaig gaudir de les BSO per als films del sr. Peter Greenaway ... des de llavors hem intentat seguir cada nou treball del productiu compositor, cantant, pianista, guitarrista i musicòleg. 

El sr. Mertens porta 40 anys de carrera i 78 treballs discogràfics editats, gairebé 2 discos per any. Al sr. Mertens la inspiració no se li esgota. Precisament, la gira mundial que està realitzant ara és per a celebrar els seus 40 anys de carrera, que inclou un repàs de les peces més rellevants de 1980 a 2020. 

El tour 'Inescapable' amb el que s'ha passejat per tota Europa arribarà aquest divendres al Palau de la Música Catalana i el Ciutadà K hi serà, emocionat i neguitós per poder veure un dels seus ídols musicals... el sr. Mertens es molt gran, amics i amigues!

L'any 1980 el sr. Mertens va començar a compondre música mentre treballava com a musicòleg i productor de ràdio. El seu primer treball discogràfic fou For Amusement Only, una gravació electrònica que fou utilitzada, exclusivament, com a so per a les màquines de pinball. Des de d'aquest primer treball no ha parat -diria que de forma compulsiva- de compondre peces per a diferents instruments, composicions vocals i orquestres simfòniques. Els seus directes han viatjat per tot el món oferint diverses modalitats: piano i veu, duos, trios o quintets de corda, però també orquestres simfòniques.

L'àlbum 'Inescapable' que va ser editat el novembre de 2019 és un set recopilatori d'edició limitada amb 4CD que inclouen 61 composicions, amb 10 peces inèdites i 2 noves. El sr. Mertens ha triat aquestes peces de les 717 que ha arribat a compondre. 

El que podrem gaudir aquest divendres, doncs, seran peces d'aquest 'recopilatori' més algunes del seu pròxim treball: 'The Gaze of the West', intepretades per ell més 6 músics més. 

Així doncs, amics i amigues, no cal que us digui que divendres m'ho passaré bé, molt bé amb el meu vell amic Wim ... 

SR. JOSEP PUJOL I CODINA, INVENTOR DE LA PANTERA ROSA

(1932-2019)

Fa un parell de mesos moria el sr. Pujol i Codina, veí de Castellar del Vallès però nascut a Sant Vicenç de Castellet. Tot i que el nom potser no us diu gran cosa a ell li hem d'agrair els bons moments passats mentre assaboríem una Pantera Rosa, aquell pastisset deliciós de color rosa i comercialitzat per Bimbo. El sr. Josep Pujol i Codina en fou l'inventor.

El mateix any que naixia el Ciutadà K -1973- el sr. Pujol, que treballava com a químic a la fàbrica de Bimbo de Granollers, mentre feia proves barrejant pastissets Bucaneros (un altre gran clàssic juntament amb el Tigretón), posant xocolata blanca fosa i colorant li va sortir un color rosa ... en aquella època l'empresa havia comprat una llicència del personatge de la Pantera Rosa i, així, per casualitat, com bona part dels invents, va néixer LA PANTERA ROSA, l'esmorzar/berenar de la infància.

El sr. Pujol feia 6 anys que havia entrar a la Bimbo, al departament d'Innovació de la planta de Granollers. El més curiós és que ell no volia que aquest invent tirés endavant, sembla ser que en aquella època, en les reunions mensuals que tenien amb el Dept. de Màrqueting, els 'inventors' havien de presentar 3 propostes, el sr. Pujol va acompanyar el pastisset de la Pantera Rosa (que encara no es deia Pantera Rosa, és clar) amb 2 propostes de pastisset més, un el va batejar com a Telebimbo i era el que ell volia que acceptessin els de màrqueting, per aquest motiu va fer la Pantera Rosa 'ben fastigosa' ... quan es tracta de menjar 'marranades' aquesta variable cal tenir-la en compte i lo 'fastigós' atrau ... 

A diferència d'altres productes que han anat desapareixent la Pantera Rosa continua al peu del canó i està present en supermercats i botigues d'arreu del país; creant, fins i tot, aliances amb d'altres pastes com el Donut, podent trobar donuts de Pantera Rosa.

Pels dolços moments que ens ha fet passar, descansi en pau, sr. Pujol i gràcies!

TWINPALM 2020

Ja tenim aquí el nostre mini-festival preferit. El proper 9 de maig tindrà lloc una nova edició de TwinPalm, que es celebra al Centre Cultural Infant Pere de l'Hospitalet de l'Infant.

Es tracta d'un festival on la proximitat és el seu segell d'identitat. Un recinte ideal per a gaudir de 5 propostes musicals de bon nivell i a un preu en l'entrada que es fa inevitable la no assistència (només 16€ si la compreu abans del 31 de gener).

Aquest 2020 només en dir que hi participa MISHIMA ja en tendríem més que suficient, que aquest any coincideix amb la celebració del seu XXè. aniversari com a banda. Es tracta d'un de les bandes més autèntiques, elegants i solvents del país. En el TwinPalm 2020 també tindrem a CARLA, la banda electrònica liderada per Carla Serrat, presentant el seu darrer i valorat treball 'Kill a feeling', com el premi Enderrock al millor disc en llengua no catalana. També hi seran KIDS FROM MARS, una banda d'una parella moooolt jove de Blanes: només tenen 15 anys! ... però van forts. El tarragoní ALBERT JORDÀ i el seu 'La grandesa del silenci' recent estrenat també amenitzarà la tarde/vespre del dissabte. I per posar el punt i final al cartell estan els MARIALLUÏSA, del catàleg Bankrobber, uns joves d'Igualada que ens ensenyaran el seu 'pop metafísic'. 

Ganes de Mishima !!!

QUINIELA DELS GOYA 2020

Aquest dissabte tindrà lloc la 34ena. Gala dels Premis Goya a Màlaga presentat, com l'any passat, per la parella Andreu Buenafuente i Sílvia Abril.  

S'entregaran els premis a 28 categories. La pel·lícula amb més nominacions és Mientras dure la guerra en 17, seguida de Dolor y Gloria en 16 i La trinchera infinita en 15. El premi d'honor serà per a Pepa Flores (Marisol) sense intenció d'anar-lo a recollir... no sé per què, trobo que l'Acadèmia no prendrà partit ni per Almodóvar ni per Amenábar sinó pel petit en aparença però gran en missatge de La trinchera infinita.

M'agraden les nominacions múltiples a La trinchera infinita i m'agraden més les de Buñuel en el laberinto de las tortugas i la nominació a Enric Auquer a Quien a hierro mata, aquest noi té molt de potencial.

Aquí va la meva quiniela de guanyadors (que no sempre té a veure amb la meva opinió)

Millor Pel·lícula

- Dolor y Gloria

- Intemperie

- La trinchera infinita

- Lo que arde

- Mientras dure la guerra

Millor Direcció

- Pedro Almódovar per Dolor y Gloria

- Aitor Arregi, Jon Garaño, Jose Mari Goenaga per La trinchera infinita

- Oliver Laxe per Lo que arde

- Alejandro Amenábar per Mientras dure la guerra

Millor Actor Protagonista

- Antonio Banderas per Dolor i Goria

- Antonio de la Torre per La trinchera infinita

- Karra Elejalde per Mientras dure la guerra

- Luis Tosar per Quien a hierro mata

Millor actriu protagonista

- Penélope Cruz per Dolor y Gloria

- Greta Fernández per La hija de un ladrón

- Belen Cuesta per La trinchera infinita

- Marta Nieto per Madre

Millor direcció novell

- Salvador Simó per Buñuel en el laberinto de las tortugas

- Galer Gaztelu-Urrutia per El hoyo

- Belén Funes per La hija de un ladrón

- Aritz Moreno per Ventajas de viajar en tren

Millor guió original

- Dolor y Gloria

- El hoyo

- La trinchera infinita

- Mientras dure la guerra

Millor guió adaptat

- Buñuel en el laberinto de las tortugas

- Intemperie

- Madre

- Ventajas de viajar en tren

Millor música original

- Buñuel en el laberinto de las tortugas

- Dolor y gloria

- La trinchera infinita

- Mientras dure la guerra

Millor cançó original

- Intemperie de Javier Rubial per Intemperie

- Inivisible Caroline Pernell, Jussi Ilmari Karvinen, Justin Tranter per Klaus

- Allí en la arena de Toni M. Mir per La Inocencia

- Nana de las dos lunas de Sergio de la Puente per La noche de las dos lunas

Millor Actor Secundari

- Asier Etxeandia per Dolor y Gloria

- Leonardo Sbaraglia per Dolor y Gloria

- Luis Callejo per Intemperie

- Eduard Fernández per Mientras dure la guerra

Millor Actriu Secundària

- Mona Martínez per Adiós

- Natalia de Molina per Adiós

- Julieta Serrano per Dolor y Gloria

- Nathalie Poza per Mientras dure la guerra

Millor Actor Revelació

- Nacho Sánchez per Diecisiete

- Vicente Vergara per La trinchera infinita

- Santi Prego per Mientras dure la guerra

- Enric Auquer per Quien a hierro mata

Millor Actriu Revelació

- Pilar Gómez per Adiós

- Carme Arrufat per La inocencia

- Benedicta Sánchez per Lo que arde

- Ainhoa Santamaría per Mientras dure la guerra

Millor Direcció de Producció

- Dolor y Gloria

- Intempérie

- La trinchera infinita

- Mientras dure la guerra

Millor Direcció de fotografia

- Dolor i Gloria

- La trinchera infinita

- Lo que arde

- Mientras dure la guerra

Millor Muntatge

- Dolor i gloria

- La trinchera infinita

- Madre

- Mientras dure la guerra

Millor Direcció Artística

- Dolor y gloria

- La trinchera infinita

- Mientras dure la guerra

- Ventajas de viajar en tren

Millor Diseny de Vestuari

- Dolor i gloria

- La trinchera infinita

- Mientras dure la guerra

- Paradise Hills

Millor Maquillatge i Perruqueria

- Dolor i gloria

- La trinchera infinita

- Mientras dura la guerra

- Ventajas de viajar en tren

Millor So

- Dolor i gloria

- La trinchera infinita

- Mientras dure la guerra

- Quien a hierro mata

Millors Efectes Especials

- El hoyo

- La trinchera infinita

- Mientras dure la guerra

- Perdiendo el Este

Millor Pel·lícula d'Animació

- Buñuel en el laberinto de las tortugas

- Elcano y Magallanes: la primera vuelta al mundo

- Klaus

Millor Pel·lícula Documental

- Ara Malikian una vida entre las cuerdas

- Aute retrato

- El cuadro

- Historia de nuestro cine

Millor Pel·lícula Iberoamericana

- Araña (Xile)

- El despertar de las hormigas (Costa Rica)

- La odisea de los giles (Argentina)

- Monos (Colombia)

Millor Pel·lícula Europea

- Border (Suecia)

- Los miserables (França)

- Retrato de una mujer en llamas (França)

- Yesterday (Regne Unit)

Millor Curtmetratge de Ficció

- El nadador

- Foreigner

- Maras

- Suc de Síndria

- Xiao Xian

Millor Curtmetratge Documental

- 2001 destellos en la oscuridad

- El infierno

- El sueño europeo: Serbia

- Nuestra vida como niños refugiados en Europa

Millor Curtmetratges d'Animació

- El arbol de las almas perdidas

- Homomaquia

- Madrid2120

- Muedra

PREMIS GAUDI 2020: GUANYADORES ELS DIES QUE VINDRAN I LA HIJA DE UN LADRON

Ahir a la nit es van entregar els Premis Gaudi 2020, els premis de cinema de 'casa nostra'. La setmana passada feia la quiniela i veig que he obtingut un 67% d'encerts, un dels valors més elevats dels que he tret en les quinieles de premis que faig (no tinc massa bon ull clínic d'acadèmic cinematogràfic).

No hi ha massa acumulació de premis i les dues pelis que n'han obtingut més (3) són les que s'han emportat els premis més 'importants': Els dies que vindran i La hija de un ladrón. Les segueixen Quien a hierro mata i Lo que arde amb 2 premis cadascuna.

Contents del reconeixement a Els dies que vindran, personalment, el millor film de la collita catalana de l'any passat. Encertat el reconeixement d'Enric Auquer, a Quien a hierro mata està espectacular... aquest xicot té potencial, temps al temps.

Llista de premiats (marcats amb verd els encerts i vermell els no encerts):

MILLOR PEL·LÍCULA:

- Els dies que vindran (Carlos Marques-Marcet)

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA

- La hija de un ladrón (Belén Funes)

MILLOR DIRECCIO

- Belén Funes per La hija de un ladrón.

MILLOR GUIÓ

- Belén Funes i Marçal Cebrián GAC per La hija de un ladrón.

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA

- María Rodríguez per Els dies que vindran.

MILLOR PROTAGONISTA MASCULI

- Karra Elejalde per Mientras dure la guerra.

MILLOR DIRECCIO DE PRODUCCIO

- Quien a hierro mata.

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL

- El cuarto reino de los plasticos.

MILLOR CURTMETRATGE

- Suc de síndria

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ

- La catedral del mar.

MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA

- Elisa y Marcela

MILLOR MUNTATGE

- Els dies que vindran

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA

- Laia Marull per La Innocència

MILLOR ACTOR SECUNDARI

- Enric Auquer per Quien a hierro mata

MILLOR MUSICA ORIGINAL

- Pau Vallvé per La vida sense Sara Amat

MILLOR FOTOGRAFIA

- Lo que arde

MILLOR VESTUARI

- Liberté

MILLOR SO

- Dolor y Gloria

MILLORS EFECTES VISUALS

- El hoyo

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA

- Liberté

MILLOR PEL·LICULA EUROPEA

- Lo que arde

PREMI ESPECIAL DEL PUBLIC

- 7 raons per fugir

LA SRA. HEDY LAMARR VA INVENTAR LA WIFI

El dia 9 de novembre es celebra el Dia Internacional de l'Inventor, es va escollir al 2005 i es va triar aquesta data perquè el dia que va nèixer la sra. Hedy Lamarr... La sra. Lamarr va tenir un carrera rellevant en el món del cinema, va ser etiquetada com la "dona més bella de la història del cinema". En el cinema la vam poder veure a Sansón y Dalila (1949) i fou la primera actriu en aparèixer completament nua en una pel·lícula comercial i fingir el primer orgasme del inema, fou en la llunyana Éxtasis (1933). 

Aquesta part cinematogràfica la podem tenir, més o menys, present però la part que us explicaré segur que no tant. La sra. Lamarr, amb estudis d'enginyeria des dels 16 anys, l'any 1941 va presentar, sota el títol Sistema de Comunicació Secreta, la sol·licitud de patent del que ara coneixem com a wifi. Sembla ser que la sra. Lamarr va ser la creadora i inventora de la tècnica de modulació utilitzada actualment en les telecomunicacions, la part tècnica precursora de la wifi actual.

Doncs sí, la guapa Hedy Lamarr ha estat una de les poques inventores de la Història -afortunadament les xifres de dones inventores va augmentant- que va desenvolupar bastants més invents tecnològics apart del wifi.

La sra. Lamarr: trencant estereotips !!

QUINIELA PREMIS GAUDI 2020

Aquest diumenge 19 de gener tindrà lloc la gala d'entrega de premis de la XII edició dels Gaudí, premis que entrega l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes a l'Auditori del Fòrum-CCIB.

La gala estarà produïda per Dagoll Dagom, dirigida per Jordi Prat i presentada per Anna Moliner. Segons han explicat serà una "gala musical, amb ironia, emotiva, amb convidats que guardem en secret...". Sota el lema "M'agrada més el cine que la realitat", cançó de Marie Belle, la gala comptarà amb les actuacions d'Albert Pla, Àngels Gonyalons, Nèvoa i Xavier Sabata.

L''Acadèmia' no s'hi posa per poca cosa i els Premis Gaudí té 21 categories... ahí es nada! . És el primer cop que les nominacions han estat paritàries en gènere... tot i que en les categories com So i Efectes Visuals hi ha més homes nominats i en les Direcció Artística, Maquillatge i Perruqueria hi ha més dones nominades.

El premi honorífic aquest any recau en Francesc Betriu, director veterà i pioner responsable de clàssics com La plaça del diamant.

Repassem les nominacions i fem la quiniela pertinent... marcant en groc la meva hipòtesis que, com veieu, aposta fort per Els dies que vindran.

MILLOR PEL·LÍCULA:

- 7 raons per fugir (Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras)

- Els dies que vindran (Carlos Marques-Marcet)

- El viatge de Marta (Staff Only) (Neus Ballús)

- La innocència (Lucía Alemany) 

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA

- El hoyo (Galder Gatelu-Urrutia)

- La hija del ladrón (Belén Funes)

- Liberté (Albert Serra)

- Ojos Negros (Marta Lallana, Ivet Castelo)

MILLOR DIRECCIO

- Belén Funes per La hija de un ladrón.

- Carlos Marques-Marcet per Els dies que vindran.

- Lucía Alemany per La innocència.

- Neus Ballús per El viatge del Marta (Staff Only).

MILLOR GUIÓ

- Belén Funes i Marçal Cebrián GAC per La hija de un ladrón.

- Carlos Marques-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz per Els dies que vindran.

- Lucía Alemany i Laia Soler per La innocència.

- David Desola i Pedro Rivero per El Hoyo.

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA

- Aina Clotet per La filla d'algú.

- Carmen Arrufat per La Innocència.

- Greta Fernández per La hija de un ladrón.

- María Rodríguez per Els dies que vindran.

MILLOR PROTAGONISTA MASCULI

- David Verdaguer per Els dies que vindran.

- Eduard Fernández per La hija de un ladrón.

- Karra Elejalde per Mientras dure la guerra.

- Sergi López per El viatge de la Marta (Staff Only).

MILLOR DIRECCIO DE PRODUCCIO

- 7 raons per fugir.

- La hija de un ladrón.

- Quien a hierro mata.

- Els dies que vindran.

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL

- City for sale.

- El cuarto reino de los plasticos.

- Idrissa. Cronica d'una mort qualsevol.

- Peret, yo soy la rumba

MILLOR CURTMETRATGE

- Después también

- La higuera

- Suc de síndria

- Tahrib

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ

- Cançó per a tu.

- L'enigma Verdaguer.

- La catedral del mar.

- La dona del segle.

MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA

- Els dies que vindran

- Paradise Hills

- La hija de un ladrón

- Elisa y Marcela

MILLOR MUNTATGE

- Els dies que vindran

- La hija de un ladrón

- La innocència

- Dolor y gloria

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA

- Aina Clotet per 7 raons per fugir

- Julieta Serrano per Dolor y gloria

- Laia Marull per La Innocència

- Nora Navas per Dolor y Gloria

MILLOR ACTOR SECUNDARI

- Alex Brendemühl per Madre

- Alex Monner per La hija de un ladrón

- Eduard Fernández per Mientras dure la guerra

- Enric Auquer per Quien a hierro mata

MILLOR MUSICA ORIGINAL

- Maika Makovski per Quien a hierro mata

- Pau Vallvé per La vida sense Sara Amat

- Raül Fernández 'Refree' per Ojos negros

- Sofia Oriana per Elisa y Marcela

MILLOR FOTOGRAFIA

- Els dies que vindran

- La vida sense Sara Amat

- Lo que arde

- La hija de un ladrón

MILLOR VESTUARI

- La hija de un ladrón

- Elisa y Marcela

- Liberté

- Quien a hierro mata

MILLOR SO

- El viatge de la Marta (Staff Only)

- Els dies que vindran

- Dolor y Gloria

- La hija de un ladrón

MILLORS EFECTES VISUALS

- Nacido Rey

- Paradise Hills

- El hoyo

- Dolor y Gloria

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA

- Liberté

- La hija de un ladrón

- Elisa y Marcela

- La innocència

MILLOR PEL·LICULA EUROPEA

- La Favorita

- Lazzaro Feliz

- Lo que arde

- Retrato de una mujer en llamas

CURT 'FLETXA FINAL' DE CREA

A les passades Jornades de Lletres Ebrenques que organitza la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta, CREA va presentar el seu nou curtmetratge. 'Fletxa final', amb idea i guió de David Comuñas, càmera i muntatge d'Eva Mascarell i l'actuació de Pere Montañana i Rafael Haro.

Aquí us el deixo esperant que us agradi tant com hem gaudit nosaltres en fer-lo.

'DE RODILLAS CORAZON' AL CINECLUB LA RAPITA

Aquest diumenge el CineClub La Ràpita ens proposa un sessió molt especial: la presència de la ballarina Sol Picó i Lórand János, director de Choreoscope, Festival Internacional de Cine de Danza de Barcelona. Vindran a La Ràpita per a presentar el documental 'De Rodillas Corazón', dirigit per Susanna Barranco.

Es tracta d'un documental dedicat a la sra. Sol Picó després d'haver guanyat el Premi Nacional de Dansa, una forma d'aproximar-nos al què significa ser ballarina professional dalt i baix de l'escenari.  

Sol Picó, nascuda a Alcoi, és un referent en el món de la dansa i coreografia; tot i haver estudiat dansa espanyola, clàssica i contemporània el seu estil busca combinar tècniques i llenguatges d'una forma trencadora. L'any 1993 va crear la seva pròpia companyia després d'haver-se format en diferents escoles prestigioses del món (París, Nova York...). Ha col·laborat amb creadors com Rayo Malayo Danza, Los Rinos o La Fura dels Baus i del 2002 al 2004 fou la companyia de dansa resident en el Teatre Nacional de Catalunya.

El primer espectacle en que aconseguí el reconeixement fou 'Bésame el cactus' (2002) pel que rebé diferents premis . Altres espectacles rellevants són La mujer manca o Barbie-Superstar (2003) en el que investiga i deconstrueix l'univers femení amb un còctel de contrastos i referències diverses des d'una òptica esbojarrada, surrealista però amb component de denúncia. L'any 2009 estrenà 'El llac de les mosques' con el Rock and Roll pren un paper rellevant juntament amb l'humor i la barreja musical (blues, flamenco,...). 'Llàgrimes d'Àngel' (2012) espectacle en motiu de la presentació de la Colecció d'Art Romànic en el Museu Nacional d'Art de Catalunya en la que el romànic es relaciona amb la dansa. En la següent producció 'Memòries d'un puça' (2013), reflexiona sobre la crisi econòmica i proposa la fugida cap endavant com una reacció i esperanza a la situació social imperant, plantejada com una 'road movie' íntima l'espectacle està carregat de reflexions i  auto-reflexions. A 'One-hit wonders' (2014) l'artista repsasa els seus 20 anys de carrera en un espectacle en solitari amb fragments dels seus treballs anteriors. Aquell mateix any, en el Festival Ciutat Flamenco de Barcelona presenta 'La piel del huevo te lo da', una reflexió sobre la dona mitjançant el flamenc i la dansa contemporània.

Acumula una llarga llista de premis: 10 premis Max en diferents espectacles de la companyia, premi Nacional de Dansa de Catalunya (2004), premi Ciutat de Barcelona de Dansa (2015) i premi Nacional de Dansa (2016).

El treball de la sra. Sol Picó es focalitza en l'univers femení per a qüestionar estereotips i en la defensa contundent de la igualtat de gèneres, adoptant un actitud activista a l'hora de defensar els drets de les dones, sobretot en els seus darrers espectacles: 'WW We Women' (2015), 'Només som dones' (2015).

Al llarg de la seva carrera ha col·laborat en d'altres disciplines com el cinema, la música, l'art o el teatre, buscant col·laboracions amb d'altres creadors i creadores.

El documental 'De rodillas corazón' ens ofereix un viatge per la vida d'una ballarina entregada a la dansa, en general, i de la vida de la sra. Sol Picó, en particular. Cinema i Dansa s'uneixen de forma efectiva.

PREMIS GLOBUS D'OR 2020

La matinada del diumenge al dilluns va tenir lloc la gala d'entrega de premis dels Globus d'Or, els premis que atorga l'Associació de la Premsa Estrangera a Hollywood. Fins fa uns anys era considerada l'avantsala dels Oscar, és a dir, que els premis que s'entregaven als Globus es podien repetir als Oscar, des de fa uns anys aquest efecte avançament s'ha acabat en quant van canviar la data d'entrega... el que sí que continua sent és com el germà petit dels Oscar, els secundaris, quan molts cops la gala i l'entrega de premis és més àgil, dinàmica, polèmica i entretinguda que la dels Oscar.

La 77ena. edició dels Gobus d'Or la va tornar a presentar Ricky Gervais i el seu humor contundent (censurat en diverses ocasions) amb perles com: "El Irlandés es increíble. Muy larga, eso sí" o "La mayor parte de las películas nominadas son muy malas". Moment graciòs quan mr. Pitt i mr. Dicaprio sortiren a presentar un premi i el majo de Brad li diu al company: "Yo hubiera compartido la tabla contigo" (referint-se al final de Titanic). En general, però, fou una gala sosa i en poca xispa en la que el desastre d'Austràlia estigué present en diversos parlaments i el discurs anti-Trump de la gran Patricia Arquette en recollir el seu premi o el de Michelle Williams en la mateixa línia però enfocat cap als drets de les dones.

El director de 'Parásitos', el coreà Bong Joon-ho li dedicà unes paraules al seu 'company de nominació' com a Millor Pel·lícula Estrangera en recollir el premi: Pedro Almodóvar amb 'Dolor y Gloria' afirmant que "Solo ser nominado junto a Almodóvar ha sido un honor". 

Curiós que el film guanyador com a Millor Pel·lícula d'Animació ('Mr. Link. El origen perdido') hagi estat un dels 'fracasos' de l'any però era l'única de les 5 nominades que no era cap segona part ni remake (estaven nominades El Rey Leon, Toy Story 4, Frozen 2 i Como entrenar a tu dragón 3) i d'una productora petita -Laika- amb un film fet en clàssic stop-motion.

Destacables els Premis honorífics a Ellen DeGeneres i a Tom Hanks.

Pel que fa a premis: a cinema, força repartits, però els més importants concentrats en 2 films: 'Erase una vez... en Hollywood' (amb 3 premis) i '1917' (amb 2); els de televisió encara més repartits entre 'Fleabag', 'Chernobyl' i 'Succession' (empatats a 2 premis cadascuna).

Sembla ser que el film bèlic, immersiu i virtuòs del sr. Sam Mendes té punts de ser considerada la millor peli de l'any que ha acabat, per a ella fou el premi a Millor Peli Dramàtica i Millor Direcció. Compartint pòdium amb el sr. Tarantino que rebé els premis a Millor Peli de Comèdia o Musical, Millor Guió o Millor Actor Secundari. 

Merescudíssim i imprescindible premi a Joaquin Phoenix per la interpretació de l'any per 'Joker'. Incomprensible el premi a Taron Egerton per 'Rocketman' repetint el moment Malik-Mercury de l'any passat però la interpretació del segon fou francament superior. Curiós el premi a Actriu Secundària a la sra. Laura Dern com a advocada en una de les millors pelis de l'any: 'Historia de un matrimonio'. Poc d'acord amb els premis a Fleabag com a millor sèrie de comèdia i millor actriu, penso que és una sèrie molt sobrevalorada. 

Els grans perdedors: 'El irlandés' del mestre Scorsese, en concret i Netflix, en particular, sent la plataforma perdedor en aquests premis. 

Llista de premiats:

Premis de cine

- Mejor drama:   1917 

- Mejor comedia:   Érase una vez en Hollywood

- Mejor dirección: 1917

- Mejor actriz en drama: Renée Zellweger, Judy 

- Mejor actor en drama: Joaquin Phoenix, Joker 

- Mejor actriz en comedia o musical: Awkwafina, The Farewell 

- Mejor actor en comedia o musical:  Taron Egerton, Rocketman 

- Mejor actriz de reparto:   Laura Dern, Historia de un matrimonio 

- Mejor actor de reparto:  Brad Pitt, Érase una vez en Hollywood 

- Mejor guion:  Érase una vez en Hollywood 

- Mejor banda sonora: Hildur Guonadottir, Joker 

- Mejor canción: "(I’m Gonna) Love Me Again,” Rocketman 

- Película de habla no inglesa:   Parásitos 

- Mejor película de animación:  Mr. Link. El origen perdido 

Premis TV

- Mejor drama: Succession 

- Mejor comedia o musical: Fleabag 

- Mejor actor en drama: Brian Cox, Succession 

- Mejor actriz en drama:  Olivia Colman, The Crown 

- Mejor actriz en comedia o musical:  Phoebe Waller-Bridge, Fleabag 

- Mejor actor en comedia o musical:  Ramy Youssef, Ramy 

- Mejor miniserie o película hecha para television: Chernobyl 

- Mejor actor en miniserie o película hecha para televisión:  Russell Crowe, The Loudest Voice 

- Mejor actor de reparto: Stellan Skarsgard, Chernobyl

- Mejor actriz de reparto:  Patricia Arquette, The Act