(1916-2020)
Fa uns dies moria el patriarca del clan Douglas, tota una família dedicada al món de la faràndula, en general, i el cinema, en particular.
El sr. Douglas va nèixer com a Issur Danielovitch, en una família de jueus provinents de Rússia. De ben petit s'interessà pel teatre i la interpretació. L'any 1941 debutà, en 25 anys, a Broadway, en l'obra 'Spring Again', llavors va arribar la II Guerra Mundial que el va allunyar de la interpretació fins que en acabà la guerra la seva amiga Lauren Bacall va parlar d'ell als productors de El extraño año de Martha Ivers (1947) i aquesta seria la porta d'entrada del sr. Douglas al món del Cinema i la seva participació en una obra mestre del cinema negre: Retorno al pasado (1947) de Jacques Tourneur.
Es faria conegut per al gran públic dos anys després amb El ídolo de barro (1949) aconseguint la seva primera nominació a l'Oscar. Pocs anys després vindrien la seva segona (Cautivo del Mal, 1952) i tercera (El loco del pelo rojo, 1956) nominació a un Oscar que se li va resistir, només l'any 1996 se li entregà l'Oscar honorífic.
Altres pel·lícules destacable de l'actor foren Ulises (1954), Senderos de gloria (1957), Los Vikingos (1958) o Espartaco (1960).
Als anys '70 va fer el salt a la direcció amb un parell de films: Pata de palo (1973) i Los justicieros del Oeste (1975). Als anys '80 i '90 va aparcar l'intepretació per a dedicar-se a l'escriptura i activitats benèfiques centrades, sobretot, en la malaltia d'Alzheimer. Va fer alguna aparició a la televisió i, fins i tot, va tenir la seva presència als Simpson.
La seva darrera pel·lícula rellevant fou l'anu 2003, en el film 'Cosas de familia' en laque feia de patriarca d'un família de Nova York, en la que la seva dona en la ficció era laseva primera muller a la vida real -Diana Douglas-, el seu fill Michael feia del fill gran en la ficció i el seu nét estava interpretat per Cameron Dougles, fill de Michael i, òbviament, nèt del mateix sr. Kirk Douglas... un darrer en família, mai millor dit.
Al seus 103 anys era el darrer mite del Hollywood més clàssic (en permís d'Olivia de Havilland que aquest any farà 104 anys) i tot i no ser dels 'esquerrosos' de Hollywood, la seva actitud i els seus projectes tenien un component ineludiblement progressista. La seva trajectoria d'un professional ductil, a la que la violència li esqueia bé, d'una virilitat clara i intensitat en el gest.
"He volgut ser un actor des que era petit a segon de primària. Vaig actuar en una obra i la meva mare va fer un davantal negre i jo vaig fer de sabater. Després de la representació, el meu pare em va donar el meu primer Oscar: un cucurutxo de gelat" (Kirk Douglas)(el record i l'espineta de no aconseguir cap Oscar per la seva valuosa feina queden ben recollides en aquesta frase.
Altres pel·lícules destacable de l'actor foren Ulises (1954), Senderos de gloria (1957), Los Vikingos (1958) o Espartaco (1960).
Als anys '70 va fer el salt a la direcció amb un parell de films: Pata de palo (1973) i Los justicieros del Oeste (1975). Als anys '80 i '90 va aparcar l'intepretació per a dedicar-se a l'escriptura i activitats benèfiques centrades, sobretot, en la malaltia d'Alzheimer. Va fer alguna aparició a la televisió i, fins i tot, va tenir la seva presència als Simpson.
La seva darrera pel·lícula rellevant fou l'anu 2003, en el film 'Cosas de familia' en laque feia de patriarca d'un família de Nova York, en la que la seva dona en la ficció era laseva primera muller a la vida real -Diana Douglas-, el seu fill Michael feia del fill gran en la ficció i el seu nét estava interpretat per Cameron Dougles, fill de Michael i, òbviament, nèt del mateix sr. Kirk Douglas... un darrer en família, mai millor dit.
Al seus 103 anys era el darrer mite del Hollywood més clàssic (en permís d'Olivia de Havilland que aquest any farà 104 anys) i tot i no ser dels 'esquerrosos' de Hollywood, la seva actitud i els seus projectes tenien un component ineludiblement progressista. La seva trajectoria d'un professional ductil, a la que la violència li esqueia bé, d'una virilitat clara i intensitat en el gest.
"He volgut ser un actor des que era petit a segon de primària. Vaig actuar en una obra i la meva mare va fer un davantal negre i jo vaig fer de sabater. Després de la representació, el meu pare em va donar el meu primer Oscar: un cucurutxo de gelat" (Kirk Douglas)(el record i l'espineta de no aconseguir cap Oscar per la seva valuosa feina queden ben recollides en aquesta frase.
No puc dir que sigui un actor de la meva generació, les seves pel·lícules em queden molt enrere, però és sorprenent que hagi viscut tant, és com si no volgués deixar escapar tot el seu llegat. El cinema plora ara el que no sé si li va saber reconèixer en vida.
ResponEliminaSí, sí, totalment d'acord, quan van tenir ocasió de premiar-lo i valorar-lo no van ser capaços de fer-ho... és normal que ens quedi "molt enrere": som uns xavals!!! :P :P :P
ResponElimina