(1947-2020)
Fa unes setmanes moria un director, productor i guionista al que no se li ha reconegut prou la seva tasca. El sr. José Luís Cuerda va crear un subgènere dins del cinema.
El sr. Cuerda va nèixer a Albacete i l'entorn rural en el que nasquè el va marcar en les produccions que va idear. Va estudiar 3 anys en un seminari abans dels 15 anys i el fet religiós també està present en els seus guions. Va començar la carrera de Dret però la va deixar pel cinema, va intentar estudiar a la Escuela Oficial de Cine i va suspendre la prova d'accès 5 vegades!! En aquella època, va conèixer gent com Fernando Méndez-Leite o Emilio Martínez-Lázaro, amb els que compartiren barres de bar i admiració per la Nouvelle Vague.
Els seus primers treballs audiovisuals foren per a TVE, fent entrevistes, documentals, reportatges i, fins i tot, retransmissions esportives.
El debut en el cinema fou en Pares i Nones (1982) i en la segona producció, el migmetratge Total (1983) va posar les bases del que anomenà el 'surrurualisme' que es convertí en una tetralogia, formada per: Amanece que no es poco (1989), Así en el cielo como en la tierra (1995) i Tiempo después (2018).
Amanece que no es poco és una peli de culte de la Història del Cinema Espanyol, es va filmar a Sierra de la Segura i tingué el millor repartiment que ha tingut mai una peli ibèrica. El sr. Cuerda recordava el rodatge com una experiència 'horrible' perquè es va passar tota la producció anant i portant gent a l'estació de tren pels compromisos que tenien a Madrid que els feien anar marxant i afegint-se al rodatge segons convigués. El veïnat del poble va col·laborar en el film excepte a l'hora del rosari, en la que el capellà posava pels altaveus l'oració per a impedir que l'equip pogués rodar. Malauradament, el sr. Cuerda no va poder assistir a l'estrena del film per una hepatitis agafada per menjar cloïsses crudes. La Semana de Cine de Valladolid la va triar com a la millor pel·lícula espanyola dels darrers 60 anys. Personalitats com Los Chanantes (Joaquín Reyes, Ernesto Sevilla, Carlos Areces, Raul Cimas i Julian López) tenen aquest film com a la seva Bíblia i referent a l'hora de crear.
Posteriorment, el sr. Cuerda dirigiria films rellevants com: El bosque animado (1987), La Marrana (1992), La lengua de las mariposas (1999) o Los girasoles ciegos (2008), moltes d'elles amb un fort caràcter ideològic i de recuperació de la memòria històrica.
El seu cinema fuig dels prodigis i filigranes tècniques a l'hora de filmar, odiava la pantalla de croma i el seu era un cinema artesanal, físic, terrenal. Els seus referents manifestats foren: John Ford, Woody Allen, Anthony Mann, la Nouvelle Vague, Eric Rohmer, François Truffaut (de fet, ell considerava el seu primer film -Pares i Nones- com una peli truffauninana).
Va 'descobrir' i va encoratjar al jove Alejandro Amenábar en els seus inicis, produint-li les primeres pelis: Tesis (1996), Abre los ojos (1997) i Los otros (2001). Per Tesis i Los Otros el sr. Cuerda obtindria un Goya com a productor. Com a guionista va aconseguir, també, 2 Goya per La lengua de las mariposas i Los girasoles ciegos.
En els darrers anys, estava molt present a les xarxes socials, concretament en el Twitter: "Disfruto con lo de tuitear. Hace poco puse: Hay mañanas que me levanto tutti frutti y otras, panceta. Pongo tuits según se me ocurren. Otro: El cine es sustancialmente un haz de luz en la oscuridad. Tuvo también repercusión: Cuando salíamos Marilyn Monroe y yo, lo que más nos gustaba era irnos a un parque de Albacete, sentarnos en un banco y hablar de nuestra cosas. Y contesta uno: ¿Eres gilipollas, o qué? ... jajajajaj". Així era el sr. Cuerda ... va morir als 72 anys,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada