(1929-2020)
Fa unes setmanes moria uns del actors imprescindibles per entendre el cinema europeu dels darrers 70 anys, formant part dels projectes dels principals directors de cinema dels darrers anys: John Huston, Steven Spielberg, Woody Allen, Martin Scorsese, Sydney Pollack i, sobretot, Ingmar Bergman. El rostre, la veu i el carisma del sr. von Sydow és inconfundible. Nascut com a Max Carl Adolf von Sydow a Lund (Suècia) l'any 1929 en una família aristocràtica sueca. Son pare fou professor a la Universitat de Lund i sa mare mestra d'escola però, també, baronesa. Max quan era petit era tímid, un nen molt tranquil. Va assistir a una col·legi catòlic i des dels 9 anys parlava l'alemany i l'anglès. A l'escola, va crear una companyia de teatre amateur amb els seus companys de classe. En tornar del servei militar estudià interpretació en el teatre d'Art Dramàtic d'Estocolm de 1948 a 1951, és en aquesta època que apareix en el seu primer film: Sólo una madre (1949) i La señorita Julia (1951), ambdues dirigides per Alf Sjöberg.
Quatre anys després marxaria a viure a Malmö, allà coneixeria a la persona que li canviaria la vida: el mestre Ingmar Bergman. La primera col·laboració, però, no fou en cinema, fou per al Tatre Municipal de Malmö, portant a escena el primer muntatge a Europa de La gata sobre el tejado de zinc de Tennessee Williams. Poc després ja vindria el seus primers grans èxits conjunts en el cinema: El séptimo sello (1957), Fresas salvajes (1957) i El manantial de la doncella (1960).
En aquesta primera època, el sr. von Sydow rebria ofertes de Hollywood però ell continuava donant solera al cinema escandinau amb la seva presència. Però l'any 1965 creuaria l'Atlàntic per a intepretar al mismíssim Jesús a La historia más granda jamás contada (George Stevens). L'èxit i popularitat fou tan gran que va agafar a la seva família i van marxar a viure a Los Ángeles. Allà entraria en contacte amb els directors nordamericans que ja he comentat però ho complementava amb papers 'europeus' en films de Bergman com La hora del lobo o La vergüenza, entre d'altres. Va arribar a participar en 11 pelis del director suec i von Sydow sempre va considerar "una benedicció" haver conegut el seu amic Ingmar... tot i que el sr. Bergman no l'anomena ni un sol cop en les seves memòries.
L'any 1973, gràcies al mitic film de El exorcista, li arribaria la nominació als Globus d'Or pel seu paper del pare Merrin. Després vindrien participacions a Los tres días del Cóndor (Sydney Pollack, 1975), El viaje de los malditos (Stuart Rosenberg, 1976). A principis dels '80 s'afegeixen Woody Allen (Hannah y sus hermanas, 1986) i David Lynch (Dune, 1984) a la seva llista de directors-autors mentres també intervé en èxits comercials com James Bond: Nunca digas nunca jamás (1983) o Conán, el bárbaro (1982).
Tot i això, ell no 'oblida' Europa i l'any 1987 participa en una de les millors pel·lícules d'aquella dècada, que li proporcionaria l'única nominació al Millor Actor als Oscar i molt hereva del cinema del mestre Bergman: Pelle, el conquistador (Bille August, 1987). Un any després s'atreveix a dirigir el seu primer (i únic) film: Katinka (1988) mentres comença els '90 amb una activitat hiperactiva: Despertares (1990), Hasta el fin del mundo (1991), Juez Dredd (1995), Más allá de los sueños (1998), Intacto (2001), Minority Report (2002), Shutter Island (2010), Tan fuerte, tan cerca (2011).
Les seves darreres feines el feren incorporar a la saga Star Wars, a Star Wars: El despertar de la fuerza (2015) i a Juego de Tronos (2016). El darrer film que estrenà fou en l'última pel·lícula de Thomas Vinterberg: Kursk (2018) però el seu darrer film fou Echoes of the past de Nicholas Dimitropoulos, encara pendent d'estrenar.
Des de l'any 2002 va renunciar a la nacionalitat sueca i es féu francès. Els darrers anys vivia a la Provenza, on estava quan morí, tenia 90 anys.
Fou capaç d'interpretar en múltiples llengües: noruec, anglès, italià, danès, francès i, fins i tot, espanyol i participar en més de 150 pel·lícules i se'm fa difícil escollir aquelles en les que més lluïa perquè el sr. von Sydow SEMPRE lluïa, era difícil que passés desapercebut (el seu 1,93 metres també ajudava)... a El séptimo sello, a Europa o a La mejores intenciones. No va guanyar mai un Oscar o un Globus d'Or clar exemple del poc justos que poden ser aquests premis. Però sí li entregà un premi el Festival de Sitges, l'any 2016, el darrer cop que visità la península.
Pocs actors han estat capaços de 'ser' tot el que fou el sr. von Sydow: Jesucrist, Demoni, jugador d'escacs contra la Mort, lluitador contra Lucifer, Papa Clemente VII, Emperador Ming, avi de Heidi.... DEP, mr. von Sydow.
Quatre anys després marxaria a viure a Malmö, allà coneixeria a la persona que li canviaria la vida: el mestre Ingmar Bergman. La primera col·laboració, però, no fou en cinema, fou per al Tatre Municipal de Malmö, portant a escena el primer muntatge a Europa de La gata sobre el tejado de zinc de Tennessee Williams. Poc després ja vindria el seus primers grans èxits conjunts en el cinema: El séptimo sello (1957), Fresas salvajes (1957) i El manantial de la doncella (1960).
En aquesta primera època, el sr. von Sydow rebria ofertes de Hollywood però ell continuava donant solera al cinema escandinau amb la seva presència. Però l'any 1965 creuaria l'Atlàntic per a intepretar al mismíssim Jesús a La historia más granda jamás contada (George Stevens). L'èxit i popularitat fou tan gran que va agafar a la seva família i van marxar a viure a Los Ángeles. Allà entraria en contacte amb els directors nordamericans que ja he comentat però ho complementava amb papers 'europeus' en films de Bergman com La hora del lobo o La vergüenza, entre d'altres. Va arribar a participar en 11 pelis del director suec i von Sydow sempre va considerar "una benedicció" haver conegut el seu amic Ingmar... tot i que el sr. Bergman no l'anomena ni un sol cop en les seves memòries.
L'any 1973, gràcies al mitic film de El exorcista, li arribaria la nominació als Globus d'Or pel seu paper del pare Merrin. Després vindrien participacions a Los tres días del Cóndor (Sydney Pollack, 1975), El viaje de los malditos (Stuart Rosenberg, 1976). A principis dels '80 s'afegeixen Woody Allen (Hannah y sus hermanas, 1986) i David Lynch (Dune, 1984) a la seva llista de directors-autors mentres també intervé en èxits comercials com James Bond: Nunca digas nunca jamás (1983) o Conán, el bárbaro (1982).
Tot i això, ell no 'oblida' Europa i l'any 1987 participa en una de les millors pel·lícules d'aquella dècada, que li proporcionaria l'única nominació al Millor Actor als Oscar i molt hereva del cinema del mestre Bergman: Pelle, el conquistador (Bille August, 1987). Un any després s'atreveix a dirigir el seu primer (i únic) film: Katinka (1988) mentres comença els '90 amb una activitat hiperactiva: Despertares (1990), Hasta el fin del mundo (1991), Juez Dredd (1995), Más allá de los sueños (1998), Intacto (2001), Minority Report (2002), Shutter Island (2010), Tan fuerte, tan cerca (2011).
Les seves darreres feines el feren incorporar a la saga Star Wars, a Star Wars: El despertar de la fuerza (2015) i a Juego de Tronos (2016). El darrer film que estrenà fou en l'última pel·lícula de Thomas Vinterberg: Kursk (2018) però el seu darrer film fou Echoes of the past de Nicholas Dimitropoulos, encara pendent d'estrenar.Des de l'any 2002 va renunciar a la nacionalitat sueca i es féu francès. Els darrers anys vivia a la Provenza, on estava quan morí, tenia 90 anys.
Fou capaç d'interpretar en múltiples llengües: noruec, anglès, italià, danès, francès i, fins i tot, espanyol i participar en més de 150 pel·lícules i se'm fa difícil escollir aquelles en les que més lluïa perquè el sr. von Sydow SEMPRE lluïa, era difícil que passés desapercebut (el seu 1,93 metres també ajudava)... a El séptimo sello, a Europa o a La mejores intenciones. No va guanyar mai un Oscar o un Globus d'Or clar exemple del poc justos que poden ser aquests premis. Però sí li entregà un premi el Festival de Sitges, l'any 2016, el darrer cop que visità la península.
Pocs actors han estat capaços de 'ser' tot el que fou el sr. von Sydow: Jesucrist, Demoni, jugador d'escacs contra la Mort, lluitador contra Lucifer, Papa Clemente VII, Emperador Ming, avi de Heidi.... DEP, mr. von Sydow.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada