SR. JOSEP MARIA BENET I JORNET

(1940-2020)

Fa unes setmanes moria un dels més grans dramaturgs contemporanis d'aquest país. El sr. Josep Maria Benet i Jornet és EL renovador del teatre català del segle XX.

D'avi camperol per un cantó i avi metge, per l'altre. El seu pare, marxà de l'entorn rural de les Borges Blanques per anar a viure a Barcelona, convertir-se en comptable, casar-se amb Concepció i tenir dos fills: Josep Maria i Núria. El jove Josep Maria fou un amant de la lectura i estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. No es va afiliar a cap partit polític però es posicionà contra el règim franquista, de forma clandestina estudià literatura catalana del segle XIX i XX. Als 22 anys es matriculà a l'Escola d'art dramàtic Adrià Gual, allà contactà amb la intelectualitat del nostre país: Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Josep Montanyès, Fabià Puigserver o Francesc Nel·lo. Un parell d'anys després va debutar en la dramaturgia amb l'obra de teatre Una vella, coneguda olor, l'any 1964, amb el què va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra; una forma simbòlica del canvi generacional en la dramaturgia, feia 3 anys que havia mort el mestre Josep Maria de Segarra. Aquella primera obra tenia aires del teatre nord-americà d'O'neill o Miller.

Després arribarien obres destacades com La desaparició de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1976), El manuscrit d'Ali-Bey (1985), Ai, carai (1990), Desig (1991), E.R. (1994), Olors (2000), L'habitació del nen (2002) o Soterrani (2008). També publicà teatre infantil com Supertot (1976) o Carlota i la dona de neu (1992). L'any 1974 va ser cofundador de la revista Els Marges. 

Guionista dels grans culebrots catalans, de fet, el culebrot a Catalunya el va crear ell, amb: Poblenou (1993-94), Rosa, (1995-96), Nissaga de Poder (1996-98), Laberint d'Ombres (1998-2000) i Ventdelplà (2005-10). En els darrers anys, féu el salt a Madrid amb telenoveles com Amar en tiempos revueltos (2005-2012) i Amar es para siempre (2013 fins a l'actualitat).

Alguna de les seves obres foren adaptades per la cinema, bona part de la mà del sr. Ventura Pons, com Actrius (1996, adaptació d'E.R.) o Amic/amat (1998, adaptació de Testament).

Rebé força premis com el Premi Nacional de Teatre (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), Premi Max d'Honor (2010), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013). 

Havia estat diagnosticat amb Alzheimer i la seva filla Carlota Benet li havia dedicat un llibre-homenatge: Papitu. El somriure sota el bigoti (2018), un text en el que s'hi barregen records personals, vida literària, fantasia i el testimoni de "dues persones que s'estimen", en paraules de l'autora. Tenia 79 any i és una de les tantes víctimes que ha provcat el coronavirus. L'any 2010 va publicar les seves memòries: Material d'enderroc.

Va escriure més de 40 obres i tinguè la sort de que foren representades de forma continuada, per directors de l'alçada de Mario Gas, per exemple. El seu era un teatre realista, carregat de reflexions sobre la relació entre l'individu i la societat, ja sigui en format teatre intimista o en els diàlegs de les sèries de sobretaule de Tv3. 

El sr. Benet i Jornet és un dels grans del teatre !!