dimarts, 29 de setembre del 2020

MASTER CLASS DAVID FINCHER

David Fincher abre el curso académico 2014/2015 en TAI


Si fa uns dies us compartia l'enllaç a la Master Class que el sr. Lynch va fer al Centro Universitario de Artes  (TAI) de Madrid avui us deixo la que els féu el sr. David Fincher per a inaugurar l'inici de curs 2014/15 en aquest centre d'ensenyament.

La sessió tingué lloc el 15 de septiembre de 2014 però el vídeo no ha estat compartit complet fins el passat 20/05/20. 

En aquella época, el sr. Fincher estava promocionant el film 'Perdida' i d'ella parla però ... de moltes més coses. 50 minuts de Cinema tal i com l'entén el director de perles com Seven, El Club de la lucha o Zodiac.


divendres, 25 de setembre del 2020

'SMUGGLING HENDRIX' AL CINECLUB LA RAPITA


Aquest diumenge tenim una nova sessió del CineClub La Ràpita, un film de la Filmoxarxa, una iniciativa de la Filmoteca de Catalunya i l'Associació de CineClubs de Catalunya que ens permet programar films que no han estat estrenats a l'estat espanyol i tingut rellevància a nivell internacional. Aquest és el cas d''Smuggling Hendrix' (2018) del sr. Mario Piperides.

Després de dirigir 2 curtmetratges i 1 documental el director Mario Piperides realitzà el seu primer llargmetratge de ficció recuperant el tema del seu documental: l'invasió turca d'una part l'illa de Xipre l'any 1974 i l'impacte que ha tingut aquest fet en la Vida d'aquest petit país. 

'Smuggling Hendrix' és una còmedia dramàtica sobre un músic que no està passant pel seu millor moment: està arruïnat, no pot sobreviure amb la seva professió de músic, el persegueixen els deutes i la seva novia l'ha deixat... fart de tot vol abandonar Xipre per a marxar als Països Baixos però la situació se li complica quan el gos de la seva ex- (al que encara cuida) s'escapa i va a parar a la zona de l'illa ocupada per Turquia i les dificultas burocràtiques i administratives que tindrà per a recuperar-lo. 

Es tracta d'una comèdia dramàtica que partint d'una història senzilla ens parla d'un problema històric que fa 44 anys que dura. Amb sentit de l'humor posa en evidència que sovint ambdós societats enfrontades comparteixen més coses de les que es pensen. 

Basat en un fet real, el film vol ensenyar al món un conflicte que ja fa massa anys que dura i al que se li hauria de trobar una solució. Un intent de destruir murs i barreres que impedeixen entendre'ns i plantejar el respecte a la diferència com l'única forma de ser humans i amb la que es solucionarien molts dels problemes actuals... com el de Xipre.

Us esperem aquest diumenge!

dimecres, 23 de setembre del 2020

COLLITA FESTIVAL VENEZIA 2020


Des de que el passat 01 de març tingué lloc la cloenda del Festival de Berlin cap festival internacional de Classe A ha obert les seves portes a Europa fins que ha arribat el Festival de Venèzia, que del 02 al 12 de setembre s'ha arriscat ha desenvolupar-lo amb certa 'normalitat'en la seva 77ena. edició.

El jurat tingué com a Presidenta a la sra. Cate Blanchett, acompanyada de Veronika Franz, Joanna Hogg, Nicola Lagioia, Christian Petzold, Matt Dillon i Ludivine Sagnier.

La guanyadora del Lleó d'Or ha estat la que per a molts crítics ja és la pel·lícula de l'any: Nomadland, el nou film de la directora de l'aclamada The Rider: Chloé Zhao (també directora de Eternals, producció Disney); amb una Frances McDormand com a protagonista en estat de gràcia. La història d'una dona gran que es queda sense feina i com recorre els EEUU buscant una oportunitat va captivar a públic i crítica des del primer moment que es va projectar en el festival. 

La Copa Volpi a la millor actriu fou per a la sra. Vanessa Kirby (la princesa Margarita de The Crown), per la interpretació de mare que perd el seu fill en el moment del part domèstic de Pieces of a woman. Present a Venèzia com a protagonista, també, de The World to comeLa Copa Volpi al millor actor fou per a Pierfrancesco Favino a PadrenostroPremi Marcello Mastroianni al millor intèrpret emergent per a Rouhollah Zamani per Sun Children

Premi al Millor guió per a Chaitanya Tamhaner per The Disciple.

Lleó de Plata a la Millor Direcció per al japonès Kiyoshi Kurosawa (una habitual de la programació del Festival de Sitges) i el seu film d'espies ambientat en la Segona Guerra Mundial: Wife of a spy.

Gran Premi del Jurat per a Nuevo Orden, del director mexicà Michel Franco, una distopia, ambientada en el seu país,en la que els pobres es rebelen contra la minoria adinerada. Premi al sr. Franco, que continua la ratxa d'altres compatriotes com Guillermo del Toro i Alfonso Cuarón, Lleó d'Or de 2017 i 2018, respectivament.

Premi Especial del Jurat per al veterà Andrei Konchalovsky i el seu film Dear comrades! sobre la repressió de l'exèrcit soviètic en una ciutat del caucas l'any 1962.

Menys estrelles que en anys anteriors, amb mascaretes i totes les mesures de seguretat pertinents però el Festival de Venèzia es va poder fer i això ofereix possibilitats a d'altres festivals, com el de Sitges o el de Donostia, que ja estan a punt d'obrir les seves portes.


dijous, 17 de setembre del 2020

'LAS VIDAS DE GRACE' AL CINECLUB LA RAPITA


Com a membre del CineClub La Ràpita m'alegra molt poder fer aquest post per a parlar de la propera projecció. Sí, amics i amigues, el CineClub La Ràpita reprén l'activitat !!

Evidentment, amb totes les mesures de seguretat necessàries i gaudint de la pantalla i el so que ofereix l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

El retorn serà amb una potent pel·lícula dramàtica: Las vidas de Grace (2013), dirigida per Destin Daniel Cretton basant-se en un curtmetratge seu de 2009. 

El film ens parla d'una educadora d'un centre d'acollida per a joves vulnerables i de com la seva feina li fa reviure la seva dura infància que tenia soterrada ... El gran valor afegit és el paper impecable de Brie Larson, en un dels seus primes papers importants; després vindrien La Habitación (2015) fins a convertir-se en la Capitana Marvel (2019).

El film tingué un bon reconegut per diferents festival internacionals destacant el seu gran realisme i sensibilitat. Una història que ens farà emocionar sense caure en la sensibileria. Temes seriosos, fins i tot, existencials plantejats de forma senzilla. 

Una gran pel·lícula per reprendre l'activitat del nostre CineClub. Us esperem diumenge vinent a les 19:30.

dimarts, 15 de setembre del 2020

SITGES 2020 #2: TOT A PUNT !!


MALNAZIDOS inaugurará la 53ª edición del Festival de Sitges | La Cabecita
El que semblava impossible fa uns mesos sembla que serà realitat: tindrem Festival de Sitges 2020. Amb reduccions, limitacions, protocols i canvis però aquest any també tindrem una edició d'un dels millors festivals del món mundial.

La 53 ena. edició del festival tindrà lloc del 08 al 18 d'octubre i arriba en format híbrid: presencial i on line (mitjançant una plataforma pròpia). El Ciutadà K torna a estar acreditat (no us sé dir, encara, si en modalitat presencial o on line) així que ja estem preparats per a devorar el millor cinema fantàstic que s'està fent pel món. 

Ja sabíem el leitmotiv del festival: el centenari de El Gabinete del Doctor Galigari (Robert Weine, 1920), considerat un dels films fundacionals del gènere fantàstic. 

També coneixíem el film d'inauguració, l'espanyola: Malnazidos (en el que es combina Guerra Espanyola del 36 i zombies) i una llista de primers títols que es van donar a conèixer fa unes setmanes.

Fa poc hem sabut que el film de cloenda serà El hombre elefante, celebrant els 40 anys de la seva estrena, projectant-la en 4K i fent-ho coincidir amb el premi honorífic al seu director, el mestre David Lynch, que ja han afirmat que no podrà recollir-lo en persona. 


Un dels trets d'aquesta edició és més presència de films dirigits per dona i més films de la península (intentant evitar desplaçament internacionals i garantint, així, presència de convidats/des).

Títols confirmats: Peninsula (la seqüela de Train to Busan), Relic (debut de Natalie Erika James i sopresa en el passat festival de Sundance), The Show (de Mitch Jenkins escrita pel referent del còmic Alan Moore), The Sputnik (film rus que combina aventura espacial i alienígenes), Archive (opera primera de Gavin Rothery sobre l'intel·ligència artificial), Fried Barry (de Ryan Kruger sobre un antiheroi drogaddicte abduït pels extraterrestres), Comrade Darkulich (de Mark Bodzsar, una hongaresa de vampirs), Possessor (de Brandon Cronenberg, sobre invasió de cossos barrejat amb tecnologia); Wendy (de Benh Zeitlin, sobre una estranya illa on la gent no envelleix); Baby (la nova proposta de l'enyorat Juanma Bajo Ulloa); Mandibules (la nova marcianada del mestre Quentin Dupieux amb una història sobre mosques gegants); Save yourselves (d'Alex Fischer i Eleanor Wilson amb una comèdia sobre una parella de Nova York que marxa al bosc per a fugir de la tecnologia i, desconnectats, es perden una invasió alienígena a la resta del món); Archenemy (la nova Adam Egyt Mortimer, el director de Daniel isn't real, sobre un heroi d'una altre dimensió que cau a la Terra).

A les seccions Noves Visions i Panorama, que recullen propostes que escapen del gènere fantàstic més pur, hi trobem: Last Words (de Jonathan Nossiter en la que la Terra s'ha convertit en un gran desert); Un efecto óptico (amb Pepon Nieto i Carmen Machi sobre una parella que va a Nova York de viatge i quan arriben veuen que es tracta d'una altra ciutat); The Stylist (de Jill Gevargizian, sobre un perruquer que talla més 'coses' que els cabells); Vicious Fun (de Cody Calahan, sobre una grup de teràpia d'assassins en sèrie).

A la  secció Seven Chances, 7 films de difícil visionat en circuits comercials. escollits per l'Associació de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) hi trobarem: Host (la sensació de l'any dirigida per Rob Savage sobre una sessió d'espiritisme en videotrucada rodada en confinament); El Huerto del frances (revisió d'un film de Paul Naschy de 1978); Manos torpes (de Rafael Romero Marchent de 1970); A meia-noite levarei sua alma (clàssic de José Mojica Marins de 1964); Viy (de Konstantin Yershov de 1967, considerada la primera peli de terror produïda a la Unió Soviètica); Spookies (d'Eugenie Joseph, Thomas Doran i Brendan Faulkner de 1986); Citizen K (de Yves Montmayeur, documental sobre la figura de Takashi Kitano)

La representació català ve de la mà de la ja esmentada Malnazidos (de Javier Ruiz  Caldera), de No matarás (el nou treball de David Victori amb Mario Casas de protagonista) i de La vampira de Barcelona (del veterà Lluís Danés i amb un repartiment de luxes).

El fantàstic iberoamericà estarà representat per Inmortal (de Fernando Spiner, una drama que explora els límits entre la vida i la mort), Los que vuelven (un thriller amb un alt nivell visual) i Historia de lo oculto (de Cristian Ponce amb un film de terror en blanc i negre que tracta la corrupció i la conspiració).

En relació als clàssics i les grans figures del cinema, destacable la revisita a Total Recall (Desafío total) de Paul Verhoeven, per celebrar el seu 30è. aniversari i que podrem gaudir en 4K; La Guerra de las Galaxias: Episodio V: El Imperio Contraataca (d'Irvin Kershner) i Flash Gordon (Mike Hodges) ambdues per a celebrar el 40è. aniversari;  homenatge a Kubrick amb el documental Kubrick by Kubrick (de Gregory Monro) que aporta nou material inèdit sobre la filosofia de vida d'aquest director; homenatge a Bruce Lee amb el documental Be Water (de Bao Nguyen), en el que es repassa la vida d'aquest llegendari actor de curta vida.

La secció Brigadoon, la més trash del festival, tindrà una forta presència del cinema llatinoamericà amb títols com: Al morir la matinée (de Maximiliano Contenti) un giallo en clares influències d'Angustia de Bigas Luna; Cabrito (de Luciano de Azevedo) un malson de terror pur; Bava Puzzle de Lamberto Bava, un documental sobre el pare del director: el mestre Mario Bava. 

El premi Nosferatu serà per a Manuel de Blas (un mític del cinema fantàstic estatal, encara en actiu).

Tot i la pandèmia tindrà lloc un Sitges Film Hub, punt de trobada amb l'indústria amb activitats presencials i on line. En aquest apartat s'inclou el Producers Meet Producers, un programa de mentoring per a joves productors/es.

Per a posar a prova la plataforma que farà de continent a la vessant on line del festival del 28 al 30 d'agost va tenir lloc el Sitges Summer Edition. La Shift72 és una plataforma solvent utilitzat per altres festivlas internacionals com el d'Austin o Cannes. En aquesta edició de 'butxaca'  s'han recuperats films d'anys anteriors.

Com veieu, tot i la raresa d'aquest any -que podria ser la sinopsis de qualsevol de les pel·lícules que es programen cada any- el Festival de Sitges 2020 arriba en plena forma !!


dilluns, 14 de setembre del 2020

MASTER CLASS DAVID LYNCH



Escuela TAI acoge la única clase magistral que imparte David Lynch en Madrid

El Centro Universitario de Artes  (TAI) de Madrid realitzen moltes activitats i jornades vinculades en la creació, Art i Artistes. Moltes d'aquestes activitats les comparteixen en el seu canal de yotube, aquest és el cas de les Master Class de diferents directors de cinema i altres professionals del 7è. art.

Avui us comparteixo la Master Class del sr. David Lynch (16/10/13), 1 hora de conversa en subtítols amb espanyol.


dijous, 10 de setembre del 2020

SR. ALAN PARKER


Rayos C en la oscuridad: ALAN PARKER, EL OJO PERTURBADOR
(1944-2020)

Feia temps que estava malalt i el seu darrer film data del 2003 (La vida de David Gale, un fracàs a taquilla); des de llavors, s'havia dedicat a la pintura, la seva gran passió. Nascut com a Alan William Parker a Londres, en una família obrera. La seva mare era modista i el seu pare pintor de cases. Va començar l'educació secundària però l'any 1960 deixà els estudis per a començar a treballar en una agència de publicitat com a redactor. Ben aviat, s'encarregà de dirigir anuncis per a la televisió, un dels seus anuncis més reconeguts fou per als vermuts Cinzano, amb Leonard Rossiter i Joan Collins. 

A principis del '70, coneixent al productor David Puttnam, el sr. Parker signà el guió del film Melody (1971) que el primer va produir. El sr. Puttnam produí diversos films del sr. Parker com a director. 

El corazón del ángel (1987) - FilmaffinityEl primer film del sr. Parker fou Bugsy Malone: el nieto de Al Capone (1976), un film especial  ja que es tracta d'un musical de gàngsters protagonitzat per nens i nenes, una d'elles era una molt jove Jodie Foster. Aquest primer film ja es va emportar 5 premis Bafta. Amb el segon films, però, aconseguiria el reconeixement mundial: El expreso de medianoche (1978), guanyant 2 Oscar i 6 Globus d'or per a una pel·lícula duríssima sobre la 'vida' en una presó turca.

Després vindrien la popular Fama (1980)(que va generar una sèrie de televisió), Después del amor (1981), Pink Floyd: The wall (1982)(amb una potència visual innegable), Birdy (1984)(que s'emportà el premi especial del Jurat en el Festival de Cannes), El corazón del Angel (1987)(amb uns poderosos Mickey Rourke i Robert de Niro en un film que barreja cinema negre i santeria), Arde Mississippi (1988)(un contundent film anti-racista), Bienvenido al paraíso (1990)(un altra amb missatge anti-racista), The Commitments (1991)(film musical llavor del posterior grup The Corrs), El balneario de Battle Creek(1994)(una de les poques pelis clarament còmiques del director amb una estrafolari Anthony Hopkins), Evita (1996)(adaptació fidel del musical de Andrew Lloyd Weber, amb una Madonna de protagonista), Las cenizas de Angela (1999)(encertada adaptació del best seller de Frank McCourt) i La vida de David Gale (2003)(un film de missatge clar contra la pena de mort).

Com veieu, pocs errors en la seva carrera cinematogràfica. Versàtil, amb capacitat de tocar diversos gèneres de forma encertada, fins i tot, virtuosa. I fou capaç de ser convincent filmant històries lluny de la seva realitat cultural: Sud dels EEUU a Arde Mississippi, Turquia a El expreso de medianoche, Nova York a Las cenizas de Ángela o Vietnam a Birdy. Tot i aquesta diversitat, hi havia un gènere el que despuntava: el musical... Evita, Fama, Bugsy Malone, The Commitments o Pink Floyd: The wall, així ho certifica.

Es tractava d'un cinema que volia agradar al públic més que oferir un discurs d'autor, malgrat molts dels seus films tractaven temes clarament socials (racisme, pena de mort...).

El seus films va aconseguir diversos Globus d'Or i Baftas, però mai va aconseguir l'Oscar al millor director. La llista de premis rebuts no fan justícia a un més que solvent director de filmografia impecable. 

Va morir a Londres amb 76 anys.

El revisitem?


dimecres, 2 de setembre del 2020

XI FANGOFEST A AMPOSTA !!!


Una altre festival que, malgrat les dificultats, opta per tirar endavant una nova edició, enguany que organitzar qualsevol activitat cultural és tot un acte de valentia. L'edició 11 del Fangofest, Festival Internacional de Cinema Fantàstic, Terror i Gore tindrà lloc el proper divendres i dissabte -el 04 i 05 de setembre- al Casal d'Amposta i amb entrada gratuïta.

CREA hi serà formant part de la secció 'Made in Terres de l'Ebre' presentant el seu darrer curt: 'Fletxa Final' (el divendres a les 18:15), compartint secció amb d'altres propostes del territori.

Com en anys anteriors, el Ciutadà K hi participarà entrevistant al convidat especial del festival: el sr. Marc Carreté, productor, director i guionista. Realitzador de 2 llargmetrages que podreu veure en el FangoFest d'enguany: Asmodexia (2014) i After the Lethargy (2018). El sr. Carreté fundador de la productora independent Creatures of the Dark és un dels valors emergents del cinema fantàstic i de terror del nostre país.

Com cada any, la programació del FangoFest ens ofereix curtmetratges agrupats per blocs de gènere: Terror, Fantàstic, Gore i Animació i llargmetratges com: Apóstata (Hugo Cobo, 2019), Artik (Tom Botchii Skowronski, 2019) i Diablo rojo (Sol Moreno, 2019), juntament amb els dos films del convidat d'enguany.

Ens veiem al FangoFest !!!!