Fa uns mesos moria el que per a molta gent és el millor agent 007 que ha tingut mai la Història del Cinema... o el pare d'Indiana Jones, si ho preferiu. Certament, el sr. Sean Connery és una peça imprescindible per entendre el cinema contemporani.
Thomas Sean Connery va nèixer a Edimburg (Escòcia). El seu pare, catòlic d'origen irlandès, fou treballador en una fàbrica i conductor de camions; la seva mare, protestant, es dedicava a la neteja. La primera feina del jove Sean fou de repartidor de llet i s'allistà a la Marina Reial Britànica però un problema de salut el fèu deixà la carrera militar i va passar per diferents feines: conductor de camió, socorrista de piscina, peó de granja, pulidor d'atauds i model artístic (la seva imponent i atractiva figura de 1,89 m. el feia el model perfecte). Aprofita aquest físic al 18 anys entrant en el món del culturisme arribant a competir en diferents concursos, com el de mr. Univers l'any 1953. Durant aquella època va participar en més d'una baralla, fent-se respectar amb el seu aspecte i habilitats de lluita. Als 23 també destacà com a futbolista i a punt estiguè de dedicar-se professionalment.
El primer contacte amb el món de la faràndula el tinguè l'any 1951 quan treballà entre bambalines en el King's Theatre. 6 anys després participava en el seu primer film, fent de gàngeste amb problemes de parla a No Road Back (1957), aquell mateix any faria de conductor de caminons a Hell Drivers (1957).
El sr. Connery, ja havia entrat en el món del cinema a nivell professional, del que no marxaria. L'any 1958 interpretaria el seu primer paper destacable a Brumas de inquietud (1958) fent de periodista. L'any següent tindria el seu primer protagonista a Darby O'Gill and the Little People (1959), malauradament, la crítica de l'època només destacà la seva bellesa i tamany físic.
Tres anys després arribaria la seva gran oportunitat quan fou escollit per interpretar el protagonista de les obres d'Ian Fleming: l'agent secret britànic James Bond a la primera pel·lícula d'aquesta saga: Dr. No (1962), acompanyat d'Ursula Andress. A partir d'aquí, arrenca el mite Bond-Connery: Desde Rusia con amor (1963), Goldfinger (1964), Operación tureno (1965) i Solo se vive dos veces (1967); després d'aquesta, el sr. Connery no volia ser encasillat i deixà el paper, un altre actor (que ha passat sense pena ni glòria) va protagonitzar el nou Bond sense rebre ni el suport de la crítica ni del públic... així que el sr. Connery va acceptar un últim Bond: Diamonds Are Forever (1971). A partir d'aquí el paper el continuà Roger Moore i el sr. Connery buscà apartar-se de les pelis Bond però uns anys després hi va tornar en la peli no oficial Nunca digas nunca jamás (1983) i el 2005 posà la seva veu en un videojoc sobre l'agent secret.
Afortunadament, mentres participava en la saga Bond, el sr. Connery va participar en films que li proporcionaren reconeixement i enfortiren la seva carrera com El día más largo (1962), Marnie la ladrona (1964) o Woman of Straw (1964).
La seva trajectòria prenia solidesa participant en Asesinato en el Orient Express (1974), El hombre que pudo reinar (1975), El viento y el león (1975) o Robin y Marian (1976).
A principi dels '80 aparcà la seva carrera, descontent amb la forma de funcionar de les grans productores, però fou un període molt curt: l'any 1986 participaria en un altre film dels més recordats de la seva filmografia: El nombre de la Rosa, pel que va guanyar un BAFTA. Aquell mateix any, fou seundari a Los Inmortales (1986), en la que assumí un paper de mentor que repetí en diverses ocassions a partir de llavors. L'any següent arribaria el paper secundari pel que aconseguiria el seu únic Oscar a Los Intocables de Elliot Ness (1987). Dos anys després entraria en la saga Indiana Jones fent de pare d'Indy a Indiana Jones y la última cruzada (1989), quan només tenia 12 anys més que Harrison Ford.. Els anys '90 no baixaria la seva activitat amb papers rellevants com La caza del Octubre Rojo (1990), La casa Rusia (1990), La Roca (1996) i La Trampa (1999).
Tot i que va participar en diversos projectes posant la seva veu en videojocs o films d'animació va decidir jubilar-se l'any 2005. A partir de llavors, va rebutjar temptatives i propostes professionals, com la de El Señor de los Anillos, per no estar d'acord amb el guió.... a partir de llavors es dedicà a escriure la seva autobiografia que publicà l'any 2008. L'any 2010 es retirà de la vida pública.
Tot i el seu declarat suport a l'independentisme escocès des de ben jove, això no l'impedí rebre la condecoració com a Caballer de la Corona Britànica. Fet que molta gent li criticà, com també el fet que fes molts anys estiguès vivint a les Bahames (on morí).
El sr. Connery va morir als 90 anys per un infart mentres dormia, afectat per una pneumonia; a més, feia anys que patia de demència. L'any 1989 fou proclamat l'home viu més sexi del planeta per la revista People i el 1999 l'home més sexi del segle (quan ja tenia 69 anys).
Tot i que el paper que canvià la seva vida fou el de James Bond, l'elecció d'ell com a encarnació de l'agent 007 no agradà gens al seu creador -el sr. Ian Fleming- però en veure el primer film, va retocar les seves novel·les per a que fossin més Connery ....
Tot i que Bond és inseparable de la seva carrera jo em quedo amb perles com Robin y Marian (1976), El hombre que pudo reinar (amb Michale Caine)(1975) o Los Inmortales (1986).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada