Els meus fills i filla, a l'escola, una de les activitats que han hagut de fer en algun moment de l'escola primària ha estat enviar una carta de forma manual; és a dir, d'aquelles que es posaven en un sobre i es posaven segells. Actualment, encara ens arriben moltes factures i notificacions per correu postal, sinó fos per això, molts joves no sabrien que aquesta opció de comunicació existeix.
Els mitjans de comunicació fan ressó de la història de dues amigues: una a Rotterdam i l'altra a Sant Fruitós de Bages que porten 20 anys escrivint-se cada dia; sí, sí, ho heu llegit bé: CADA DIA. La Laia Fàbregas i la Margot Annuschek es van conèixer a Holanda i en despedir-se van prendre el compromís d'esciure's cada dia. I des del 02 d'abril de 2001 que no han parat.
Les dues es porten 18 anys i la idea sorgí de la Margot (que era parella d'un amic de la Laia): li va proposar participar en un projecte propi: enviar-li una carta que no hauria d'obrir mai de la vida ... l'altra li va proposar una altra idea millor: enviar-se una carta cada dia, que sí podien obrir. I, des de llavors, no han parat.
Durant 20 anys ja han acumulat 14.610 cartes entre les dues. Les protagonistes expliquen que no sempre són cartes llargues, pot ser una nota, un dibuix, un comentari. Ho viuen com un diari personal inexcusable. L'únic cop que ha 'fallat' alguna de les dues fou la Laia el dia que se li va morir el seu avi.
Ai, el romanticisme encara existeix....
Quina època aquella la d'escriure cartes! Jo me'n feia un fart, però mai amb tanta regularitat, és clar. Si es tractés de mails sí que m'hi veuria amb cor, perquè alguna cosa així he fet a la vida, però amb cartes em sembla que no. El que han fet aquestes dones és espectacular, quina constància!
ResponEliminaPer cert, em fa moltíssima gràcia les seves procedències, Rotterdam i Sant Fruitós de Bages, hahaha.
Ostres, sí, jo també recorod haver-ne escrit força, moltes amb contingut d'amor romàntic... però fer-ho CADA dia té un punt de rècord Guinness que fa por...
ResponElimina