Des de que el 1994 publicava el seu primer treball discogràfic -Javier Álvarez- i, sobretot, el seu himne generacional La edad del porvenir, no hem deixat de seguir-lo. Des del moment que es convertí -sense ell voler-ho- en una ràdio-fòrmula, passant per la seva desaparició del món públic i els seus ressorgiments periòdics. El projectes del sr. Alvarez sempre han estat interessants. No ha tingut un vida fàcil, ni tampoc el reconeixement que el seu valor artístic mereixeria. Al sr. Álvarez l'etiqueta d'autèntic és la que més se li escau, passant de modes, passant de tendències, arribant a fer concerts privats a casa seva, autoeditant els seus treballs discogràfics. Fa un temps ja us vaig parlar d'ell i en vam repassar la seva trajectòria fins ara.
Un bon exemple d'aquesta actitud d'anar a contracorrent i d'integritat és en la situació de 'limbo' en el que es troba: les generacions més grans potser el tenen oblidat i les noves generacions no saben qui és.
Tot i que ara mateix, comparat en altres temps passats, el sr. Alvarez té un cert reconeixement i actualitat: està gravant un tema amb Roseving per a l'esperada nova sèrie de Bob Pop i està treballant amb un productor per treure disc nou.... tot i això, el cantautor madrileny s'ha vist obligat a subastar la seva primera cançó, per la que es fèu conegut: 'La edad del porvenir'.
Amb els diners que obtingui de desfer-se dels drets de la seva cançó li permetrà pagar les despeses del seu disc número 11.
Si en aquests moments no teniu la cançó present o no la coneixeu, aquí teniu la versió acústica, com us deia: un autèntic himne... sort, mestre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada