Es tracta d'un film de ciència-ficció i com ja és habitual en aquest gènere, l'espai serveix d'excusa per a parlar de temes ben actuals, reals i contemporanis. Després de que la Terra hagi quedat inhabitable, la població humana que queda són enviats a Mart, es tracta de colons que conqueriran el nou planeta. Aniara és una d'aquestes naus, un viatge de luxe, amb totes les comoditats durant 3 setmanes, sense preocupacions. Una accident provoca que la nau perdi el seu rumb i quedi a la deriva... a partir d'aquí el film es transforma en una autèntica situació de supervivència i de que els passatgers assumeixin que potser hauran de vagar per l'espai eternament. La pel·lícula es converteix, doncs, en un tractat de sociologia i el comportament humà. No espereu sables làser ni persecucions estelars...aquí es parla de filosofia i del sentit del món. Reflexió vs. Entreteniment.
Es tracta de l'adaptació d'un poema èpic que porta el mateix nom del premi nobel suec Harry Martinson. Escrit el 1956, enmig de la Guerra Freda i després d'Hiroshima.
Amb una evident crítica cap a l'estil de vida contemporani, Aniara també és un film de terror davant la desorientació que provoca la pérdua de futur i esperança.
Us esperem demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada