EL PASSAPORT

 

Primer dia que s'ha d'ensenyar el certificat covid per poder entrar a bars i restaurants. Sona el despertador, em llevo, em dutxo, em vesteixo i surto de casa amb el meu al damunt. En dos formats: en paper a la butxaca i en PDF al mòbil. (A l'agost, per entrar a un restaurant de Perpinyà me'l van demanar, just a la porta del local i, com que van veure  que estava en regla, en van deixar accedir-hi sense problemes). Doncs ara, exactament el mateix a Barcelona.

Quan entro al bar on esmorzo habitualment, el mostro i el que n'obtinc és una riota generalitzada. Els que són a les taules -ens coneixem de cada dia- fan befa del meu gest. L'amo del local me'l dona per bo perquè no sap quina és l'aplicació necessària per verificar-lo. Li dic que és un photoshop i que, de fet, el QR que li mostro l'he falsificat. És mentida, però ni així reacciona. 

La gent entra, demana el que li ve de gust, s'hi està una estona, encabat paga i finalment se'n va. Ningú no ensenya certificat de cap mena.

Llavors arriben  els mossos d'esquadra. Avui són només tres, però generalment en són sis. Crec que són de la comissaria de la plaça Espanya, que des de fa unes setmanes s'han fet habituals del local. Acostumen a demanar truita de patates. Els ensenyo el certificat covid:

- Vale, vale.

Però no semblen interessats a verificar-lo. Suposo que no és part de la seva feina. Tampoc ells n'ensenyen  el seu. S'asseuen a la taula del fons, demanen truites i es posen a parlar de les seves coses. Va entrant gent i més gent i el protocol suposadament estipulat continua absent. Faig un cafè, pago i me'n vaig al bar que tinc un carrer més enllà; tampoc no el demanen. Volto durant el matí i a tots els bars i restaurants la situació és la mateixa: conya generalitzada. Començo a pensar que això del passaport covid ha estat un somni que he tingut aquesta nit.

Quim Monzó, a La Vanguardia 

de 27/11/21