Es una d'aquelles pelis que canten al positivisme, a l'optimisme a la bondat per sobre de l'avarícia i la corrupció. ¡Qué bello es vivir!' es va estrenar recent acabada la II Guerra Mundial (1946), en un moment que els EEUU i el món necessitava recuperar l'esperança i l'il·lusió després de 7 anys de foscor i guerra, de l'holocaust i de la mort de milions de persones. Calia parlar de que l'ésser humà també podia ser bo, calia parlar de la família, de l'amistat; calia fer un cant a la Vida!. I en va parlar el director que en va fer estil de tot plegat, el mateix Frank Capra es va definir a ell mateix dient: "El arte de Frank Capra es muy sencillo: es el amor a la gente, a la libertad de cada individuo y a la igualdad de todos los hombres".
La història de "¡Qué bello es vivir!" és molt semblant al clàssic conte de Charles Dickens de 'El cuento de Navidad', amb un Mr. Scrooge que és l'àvar Potter, els esperits del Nadal que en aquest cas és l'àngel sense ales Clarence Odbody. La història d'un suïcida que el destí li fa veure que passaria si ell no haguès existit mai, just en el moment que està a punt d'acabar amb la seva vida és una bona forma de valoritzar la Vida, el present i saber gaudir d'allò que tenim. Sí, un punt conservador, un punt tradicional i, fins i tot, un punt cursi... però és bonic el puntet melodramàtic i de llagrimeta que et deixa el film quan arriba al final.
Així que deixeu-vos portar per l'esperit nadalenc i veniu a l'Auditori Sixto Mir a gaudir de ¡Qué bello es vivir!' en pantalla gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada