Amb només 7 llargmetratges i morint amb només 54 anys, el sr. Andrei Tarkovsky és un referent indiscutible per a moltes de les persones directores/autores del cinema contemporani. Com Nuri Bilge Ceylan, Steven Soderbergh, Lars von Trier, Andrej Zulawski, Krzysztof Kieslowski, Terrence Malick, Béla Tarr, Carlos Reygadas, Gus van Sant, Lucrecia Martel, Jonathan Glazer, Aleksei Balabanov, Aleksandr Sokurov, Ingmar Bergman o Claire Denis, per anomenar-ne només uns quants.
Només 7 films: L'infància d'Ivan (1962), Andrei Rubliov (1966), Solaris (1972), L'espill (1975), Stalker (1979), Nostalgia (1983), El sacrifici (1986).
Els seus films són íntims, profunds; d'un bellesa visual poètica, de plans interminables i en els que es preguntava sobre qüestions existencials de la humanitat. El sr. Tarkosvky també fou un teòric del cinema i la seva teoria d'Esculpir en el temps' exposa la capacitat que té el cinema de fixar i immortalitzar el temps.
El seu primer film (L'infància d'Ivan) fou el primer Lleó d'Or de Venècia per a un film soviètic; fet, però, que no va donar-li garanties per a que el govern soviètic el veiès amb molts bons ulls. De fet, va acabar emigrant primer a Itàlia i després a Suècia, fart de les imposicions i les pressions de les autoritats soviètiques. El darrer film (Sacrifici) ha estat el film amb més premis en la Història del Festival de Cannes (fins a 4).
Entre els seus directors preferits estavem Buñuel, Mizoguchi, Bergman, Bresson, Kurosawa, Antonioni, Vigo o Dreyer. Destacant films com Diario de un cura rural (Bresson, 1950), Los Comulgantes (Bergman, 1962), Nazarín (Buñuel, 1958), Fresas Salvajes (Bergman, 1957), Luces de la ciudad (Chaplin, 1930), Cuento de la luna pàlida (Mizoguchi, 1953), Los siete samurais (Kurosawa, 1954), Persona (Bergman, 1966) i Mouchette (Bresson, 1967)
Podeu recuperar tota la filmografia del sr. Tarkovsky a Filmin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada