Ja han passat 18 anys i sembla que hagin passat només uns dies quan, en veure com naixies, plorava. Plorava per una emoció que costa expressar en paraules. Després de tanta espera et podia abraçar, mirar, acaronar. Veure't per primer cop ha estat un dels moments més feliços de la meva Vida. I ben ràpid, ja han passat 18 anys d'aquell dia. Ara ets gran, llest, sensible, amable, responsable i carinyós. M'agrada veure com pateixes pel teu germà i germana i com els estimes. M'encanten les teves abraçades i tot el què m'expliques del que vols fer i ser... i podràs fer i ser el què vulguis. M'agrada el teu sentit de l'humor, la teva ironia i el teu somriure (no deixis mai de somriure!). Sóc molt afortunat d'haver-te conegut i caminar al teu costat... perquè SEMPRE estaré al teu costat. I que no t'enganyin! aquests 18 només són només un número i no són el principi ni el final de res.
Ets una bona persona i això em fa feliç... tan feliç com el primer dia que et vaig veure fa 18 anys.
T'estimo molt !! Feliços 18 !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada