Des de que va dirigir el seu primer llargmetratge, La Commare secca (1962) el sr. Bertolucci ha repartit joies del cinema durant les dècades dels '70, '80 i principis dels '90 del segle passat. Alguns dels seus films són autèntiques joies dins la Història del Cinema, com: El conformista (1970), El último tango en París (1972), Novecento (1976), El último emperador (1987), El cielo protector (1990), Belleza robada (1996) i Soñadores (2003).
El seu cinema no era previsible, de marcat caràcter polític -es declarava comunista-, aficionat al retrat històric, tendent a la polèmica, els seus treballs oferia una cuidada feina tècnica i artística, de fotografia impecables -gràcies a la feina de grans col·laboradors com Vittorio Storaro-.
Soñadores fou la penúltima pel·lícula que dirigí el sr. Bertolucci -que va morir el 2018- i és una autèntica obra de nostàlgia cap a una època passada i -per a molts intel·lectuals- gloriosa com fou el maig del '68 cosificat en els cossos de 3 joves (2 nois i 1 noia) que estableixen un triangle amoròs carregat de sensualitat, cinefilia i aparent revolució. El film descobrí al món una estupenda Eva Green (com el director ens va fer amb Liv Tyler a Belleza Robada) i ens fèu veure el potencial dels joves Michael Pitt i Louis Garrel. Un film filmat en gran part en interiors, és d'un estètica deslumbrant.
Soñadores és una delícia per als sentits, una de les darreres petites joies d'un dels directors italians més rellevants de la Història del Cinema. Recuperem Bertolucci!
Diumenge a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada