dilluns, 31 d’octubre del 2022
dimecres, 26 d’octubre del 2022
'THIS IS NOT A MOVIE' AL CINECLUB LA RÀPITA
Demà, gràcies al CineClub La Ràpita, podrem veure una d'aquelles pel·lícules que ens pot ajudar a entendre el món que ens envolta. 'This is not a movie' és el documental del director Yung Chang, un documental al voltant d'una entrevista amb el periodista Robert Fisk.
El periodista britànic Robert Fisk (mort el 2020) va viure mes de 40 anys a Beirut (des de 1976) i, des d'allà, amb els seus articles publicats a The Times o The Independent parlava sobre diferents conflictes internacionals. El sr. Fisk va cercar la 'veritat' en els seus reportatges sobre infinitat de conflictes dels que ha parlat, ja sigui a Irlanda del Nord com a l'Orient Mitjà. Diuen que quan va veure 'Enviado especial' del mestre Hitchcock va tenir una revelació, i va decidir dedicar-se al periodisme. El seu periodisme, però, no era el d'anar a un país, cobrir la notícia i marxar... ell era de viure-hi i quedar-s'hi el temps que calgui.
Aquest és un d'aquells films que ens ajuda a entendre el què significa l'autèntic periodisme, en una època en la que les fake news ho emplenen tot i ens fan creure que són la Veritat. El sr. Fisk era una periodista de l'antiga escola, dels que van amb la llibreta a la mà, dels que parlen amb la gent, amb tota la gent, intentant recollir la veu de totes les persones implicades en un conflicte... perquè només recollint totes les veus ens podrem aproximar a entendre el què passa. El valuós treball del periodista Fisk es basa en la construcció del relat de la noticia dedicant el temps que calgui, cuinant-lo el què calgui. Davant d'un periodisme imperant basat en la immediatesa, en la escassa consciència històrica, en la poca perdurabilitat de les notícies i en la cultura de clickbait la feina del sr. Fisk se'ns presenta com un anacronisme desactualitzat, a contracorrent del món que ens envolta.
Estem davant d'un film que hauria de ser obligatori veure'l i analitzar-lo en qualsevol facultat de periodisme. Estem davant d'un film que ens ajudarà a entendre una mica més com és el món que ens envolta i com ens l'haurien d'explicar per a entendre'l millor.
Així doncs, demà toca una film per a prendre coses.
Us esperem a l'Auditori Sixto Mir a les 20:00 de la tarde.
dimarts, 25 d’octubre del 2022
SRA. OLIVIA NEWTON-JOHN
(1948-2022)
Fa un mesos moria una d'aquelles persones de les que el seu rostre forma part de la nostra nostàlgia cinèfila, de la nostra vida juvenil. La sra. Olivia Newton-John ens va enlluernar amb el seu rostre a Grease. La seva simpatia i la seva bellesa ens va enamorar a finals del '70 i principis dels '80 del segle passat.
La sra. Newton-John era filla d'un galès i d'un jueva alemanya; el seu avi fou el sr. Max Born, premi Nobel de Física l'any 1954. Va nèixer a Cambridge però quan tenia 5 anys tota la família va marxar a Austràlia on al pare li van oferir feina de professor a la universitat de Melbourne. La jove Olivia (o Livvy) va despuntar en la música, com a cantant, i a l'institut ja formava part del grup de música Sol Four; però el primer reconeixement musical li arribà amb el seu primer àlbum -If Not For You (1971), que va aconseguir cert ressó als EEUU. Dos anys després editaria el seu segon LP: Let Me Be There.
L'any següent (1974) va representar al Regne Unit en el Festival d'Eurivisión. Va quedar en quarta posició. Un any després presenta el seu 3er. àlbum -If You Love Me, Let Me Know- amb el que va aconseguir situar-se a les primeres posicions de vendes; però en aquell que aconseguí autèntic èxit de vendes fou amb el següent: Have You Never Been Mellow (1975), continuant amb les seves balades marcadament country. Aquell mateix any marxa a viure als EEUU on es reafirma com a cantant pop amb tantejos country, guanya 4 premis Grammy i l'any 1979 participa en un concert benèfic per a UNICEF. Music for UNICEF és un exemple de la consciència de la sra. Newton-John a l'hora de col·laborar en accions solidàries... la bondat de Livvy és allò més destacable quan es parla d'ella.
L'any 1978 arribaria el film que la posaria dins del Cinema i la faria mundilament famosa. Grease era l'adaptació a la pantalla d'un musical i la recreació dels '50 i, sobretot, la resultona BSO es va convertir en un hit immediat. Tot i que ja havia participat en 2 films anteriors, Grease fou el tret de sortida de la carrera en el cinema de la sra. Newton-John. Malauradament, els films posteriors no tingueren l'èxit d'aquest film al costat de mr. Travolta.
El diagnòstic de càncer de mama fou un revulsiu per a la sra. Newton-John que la portà a participar en infinitat de projectes, a més de continuar com a defensora d'altres causes, com: la masacre de dofins al Japó o sent portaveu del Fondo Ambiental Colette Chuda...
A partir dels '90 va ditalant molt la publicació de LPs i bona part d'ells tenen un caràcter benèfic.
L'any 2018, l'artista de Roquetes Ignasi Blanch aporta les seves il·lustracions en el llibre de la sra. Newton-John 'Liv On', en el que música, paraules i dibuixos busquen crear un esperti de sanació ...
Malauradament, la seva salut es va veure marcada per diferents procesos cancerígens ...
El seu caràcter positiu, el seu rostre brillant, la seva encantadora Sandy ens acompanyarà sempre ...
dilluns, 24 d’octubre del 2022
MARE I FILLA
MARE I FILLA
Ella t'està mirant i et sent seguradarrere el teu somrís. Veu com agafesamb lentitud la tassa de cafè,la calma al te balder pijama blancen fullejar el diari del matí.La seva pau és un reflex de tu,que li has permès tenir els primers recordsen el cantó tranquil d'aquesta casa.Et mira amb avidesa adolescent,però no sap que, si se sent segura,és perquè no li parles de l'armarique no goses endreçar,ni del disc que et fa por tornar a sentir,ni de les cartes que no pots cremar.Potser, en tornar una nit, s'adonaràon comença la calma del matí,quin fons té de renúncia a vegades,i de derrota sempre, aquesta pau.
Joan Margarit (1993). Els motius del llop
divendres, 21 d’octubre del 2022
'BREAKFAST AT TIFFANY'S AL CINECLUB LA RAPITA
Aquest diumenge al CineClub La Ràpita us oferim un altre clàssic deliciós: 'Breakfast at Tiffany's'. Es tracta del film més popular de l'actriu protagonista, l'encantadora sra. Audrey Hepburn; malgrat haver interpretat papers rellevants com Vacaciones en Roma (1954)(pel que va guanyar un Oscar), Sabrina o Guerra y Paz, en el film que ens ocupa és en el primer que pensem quan volem triar algun paper de la seva carrera.
'Desayuno con diamantes' (1961) és un dels films més aplaudits del seu director el sr. Blake Edwards i ens explica la història d'una extravagant i imprevisible jove 'escort' que coneix al seu nou veí (que també viu de les dones amb les que surt). La història escrita pel senyor Truman Capote prorporciona un bona material de partida per a convertir el film en el clàssic que s'ha convertit tot i haver modificat força coses de la història original i haver suavitzat alguns aspectes de la novel·la per a que fos 'assumible' per a tots els públics.
Inicialment, el sr. Capote volia que la protagonista fos la sra. Marilyn Monroe, però també es va pensar en Shirley Maclaine o Kim Novak... però finalment se li va oferir a la sra. Hepburn pel que va aconseguir el millor salari de l'època. L'actor protagonista incial havia de ser Steve McQueen però finalment es va optar per George Peppard (molt abans que formés part de l'Equipo A). Un altre 'actor' rellevant és el gat, es tracta de d'Orangey un gat actor que inrterpreta a 'Gato' ... aquest gat va interpretar més de 30 papers, el podem veure a Gigi o sèries com El fugitivo o Batman. Referència a banda es mereix l'actor Mickey Rooney en el paper de veí japonés, totalment delirant.
'Moon river', la cançó principal del film és un dels temes musicals més reconeguts de la Història del Cinema però en un dels visionats del film, un directiu dels estudis la va voler eliminar del film, però la sra. Hepburn s'imposà per a mantenir-la i va guanyar l'Oscar a la Millor Cançó i la Millor Banda Sonora per al sr. Henry Mancini.
L'escena més difícil de rodar i en la que invertiren més temps fou la de la festa ... pel que sembla el xampany que s'utilitzà era real.
'Breakfast at Tiffany's' és un clàssic, una història romàntica que s'allunya molt del llibre del què parteix; tot i això, la perspectiva còmica del sr. Edwards fa no tinguem en compte aquesta adaptació 'fallida'.
Un film elegant, divertit i brillant que podreu veure aquest diumenge a les 18:30, a l'Auditori Sixto Mir de La Râpita.
dilluns, 17 d’octubre del 2022
dimecres, 5 d’octubre del 2022
'STARRING THE COMPUTER' : ORDINADORS QUE PROTAGONITZEN PELIS I SERIES
L'amic @eqhes em detecta una web que no coneixíem: 'Starring the Computer', en la que el sr. James Carter ens informa de totes aquelles pel·lícules i sèries en les que un ordinador té algun protagonisme.
Des d'Exploradores (1985), en la que apareixia un Appel IIc; a l'Atari Portfolio que sortia a Terminator II (1991) o el IMSAI 8080 de Juegos de Guerra (1983); l'espai web és una exhaustiva i tremenda base de dades. El recull ja té importància per si mateix, però és que el sr. Carter no només ha fet inventari sinó que per a cada pel·lícula ha afegit una qualificació en base a 3 paràmetres: l'importància de l'aparició de l'ordinador en qüestió (si n'és el protagonista o secundari en l'acció); el realisme (si l'ordinador en realitat pot fer el què li demanin que faci) i la seva visibilitat (si és un element de decorat o si es veu realment l'ordinador en qüestió).
Realment, només donant una ullada a l'espai web un ja s'adona de la currada que s'ha pegat el seu autor, fins al punt de que allà mateix demana ajuda per si alguna persona detecta algun film que se li hagi escapat la seva detecció...
La penya s'ho curra molt, eh?
