Es tracta del film número 45 del director anglès. Per a molts crítics es tracta d'un film menor del director, en la que trobem molts dels tics característics del seu cinema: papers masculins gens subtils, guions super controlats, excessivament preparats, girs inverosímils, emocions exagerades, alguns histrionismes... però la capacitat de mantenir l'interès i distreure és inqüestionable.
El film és l'adaptació de l'obra de teatre de Frederick Knott. Per al director aquest film fou quelcom d'encàrrec, per sortir del pas mentre preparava la següent que li era més interessant: La ventada indiscreta (1954). Es comenta que durant el rodatge de 'Crimen perfecto' el director es passava tota l'estona parlant amb la sra. Kelly sobre la següent pel·lícula que compartirien. El pes teatral del film és ben clar, gairebé tot el film passa en una habitació que permet al director desplegar el seu virtuosisme oferint-nos enquadraments i perspectives que ajuden a transmetre emocions a l'espectador...
La Warner volia que el film es filmés en 3D, el mestre Hitch ho va viure com una obligació i, només, el va utilitzar per a ressaltar alguns objectes: una cadira, una gerro, una cortina o unes tissores. Aquest fet provoca que els objectes tinguin un rellevància més que destacable, alguns d'ells són claus per descobrir l'assassí ... El film no fou estrenat en 3D perquè havia perdut interès entre el públic però als anys '80, quan es va rellançar aquest format fou reestrenada l'any 1982 projectant-se en 3D, tal com haguès volgut la Warner. Sovint pensem que el 3D és quelcom de recent creació però la primera peli fou de 1927 (The Power of Love), després fou recuperat l'any 1952 amb el primer film 3D en color (Bwana Debi) que tingué un èxit considerable i va animar a la Warner ha filmat el film que ens ocupa en aquest format.
Serà el primer paper que li oferiria a la sra. Grace Kelly (tot i que la primera que havia escollit fou Deborah Kerr) i després en protagonitzaria 2 més de seguides. Destacable l'evolució del vestuari de la gran Grace Kelly, començant per un vistós vestii vermell i poc a poc la seva vestimenta es va enfosquint ... L'aire teatral del film és indubtable, molt pròxim a l'estil del mestre del suspense, ja utilitzat en films anteriors com 'La soga', per exemple. El sr. Ray Milland (únic cop que treballà amb el sr. Hitchcock)(l'actor que deu anys mes tard tindria rajos X als ulls) assumeix un rol en que se'ns mostra divertit, amable, perillós, mentirós, cínic... un ventall ampli de registres.
Es tracta d'un film on hi trobem misteri, thriller i amor; una filigrana basada en els detalls i en la que el públic és manipulat pel director durant tot el metratge.... cosa habitual en el gran Hitch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada