El programa en que això passarà el presenta Jimmy Carr i es diu Jimmy Carr destroys art. Channel 4 assegura que es tracta d'una exploració minuciosa i matisada dels límits de la llibertat d'expressió en l'art i de si les obres d'artistes moralment menyspreables mereixen ser vistes". Allò tan suat de separar l'obra de l'autor, vaja.
Evidentment s'han alçat veus en contra de la iniciativa, perquè suposa una banalització del nazisme i tal. L'historial provocador de Jimmy Carr hi ajuda. A mi em recorda aquella emissió de Saturday Night Live de l'any 1982 en què, davant d'uns fogons i a punt de preparar el sopar, Eddie Murphy va aparèixer amb una llagosta a la mà. A punt de ficar-la a l'olla d'aigua bullent i fumejant, va plantejar als espectadors si preferien estalviar-li el suplici. Fins i tot li va posar un nom a la llagosta, per humanitzar-la: Larry. Per acabar-ho d'adobar, Murphy llegia molt ràpidament el número de telefon al qual havien de trucar els que volien que no matés la llagosta i, en canvi, llegia molt lentament el dels que preferien que la fiquès a l'olla. La llagosta movia les potetes, plena de vida, i el cabronàs d'en Murphy mirava als telespectadors amb un mig somriure sorneguer, mentre els vots anaven arribant un rere l'altre.
Per telèfon, és clar. En aquella època no hi havia mòbils ni watsaps com els que faran servir els telespectadors que dilluns decidiran si el quadro d'Adolf Hitler s'ha de destrossar o no. La televisió evoluciona.
Quim Monzó a La Vanguardia de 22/10/22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada