Aquest diumenge el CineClub La Ràpita ens porta un altre clàssic. 'To Kill a Mockingbird' ('Matar a un ruiseñor') de l'any 1962, dirigida per Robert Mulligan i amb Gregory Peck com a protagonista.
Abans de parlar de la pel·li hem de parlar, obligatòriament, del llibre que adapta. Perquè 'To Kill a Mockingbird' era llibre abans que film, un llibre escrit per la sra. Harper Lee l'any 1960 i guanyador del premi Pullitzer i tot un clàssic de la literatura nordamericana.
El llibre i la pel·li (estrenada 2 anys després de publicar-se) van arribar en el millor moment: quan els EEUU iniciava la lluita pels drets civils.
La història d'un pare de 2 fills, vidu i advocat que ha de defensar un home negre acusat d'haver violat una jove blanca permet posar en evidència una societat carregada de prejudicis , estereotips i racisme.
L'autora Harper Lee es va inspirar en el seu propi pare, el sr. Amasa Lee com a model per a construir el personatge principal de la història el sr. Atticus Finch. El sr. Lee octogenari en el moment de preparar el film, havia estat advocat i l'any 1923 va defensar un home negre en els tribunals. Els personatges infantils estan basats en la infantesa de l'autora i de Truman Capote, amic de la infància de l'autora (de fet, la sra. Lee va acompanyar en el viatge a Kansas del sr. Capote per a documentar-se per a la seva obra culminant: A sangre fría. Fa temps va còrrer el rumor de que el llibre l'havia escrit Capote i no Lee... rumor, infundat, segur)... Tota la història del film d'avui, doncs, té molts punts en contacte amb la biografia de l'autora i en els seus anys d'infentesa. Diuen que la primera escena que van rodar estava com a convidada de luxe la sra. Harper Lee; rodaven quan el pare advocat arriba a casa tornant de treballar i fill i filla el van a rebre ... la sra. Lee es va posar a plorar recordant al seu pare que havia mort feia molt poc. Fins i tot tenia la seva panxeta rodona i abultada... el sr. Peck li va contestar que no era 'panxeta' era una 'gran actuació'.
El film fou de les primeres pel·lícules produïdes pel sr. Alan J. Pakula (un nom imprescindible del cinema ianqui dels '70) i el debut del sr. Robert Duvall. El paper protagonista se li va oferir a Rock Hudson i James Stewart abans de caure a mans del sr. Gregory Peck.
Va estar nominat a 10 Oscar i en va aconseguir 3: guió adaptat, disseny artístic i actor protagonista. El film està situat en el lloc 25 de les 100 millors pel·lícules nordamericanes dels darrers 100 anys per l'American Film Institute (AFI).
Un autèntic clàssic de la Història del Cinema aquest diumenge a l'Auditori Sixto Mir, un film referent sobre les pel·lícules judicials, abordant temes polèmics per l'època com la violació sexual o la desigualtat social; un film que tracta la injustícia racial, la destrucció de la inocència (el títol Matar un Ruiseñor té a veure en matar algú innocent, el russinyol és un ésser que només canta i no fa cap mal a ningú) però el film també ens parla de la la empatia i la tolerància.
Aquest diumenge, doncs, peli de luxe al CineClub La Ràpita !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada