ONCLE LLUÍS

 Estos días azules y este sol de la infancia. 

Antonio Machado

Colgat al fang de l'Ebre, l'heroisme.

Però per al vençut també comptava

-ja amb una pobra roba de civil-

tenir aquella mirada, morenot,

pinxo de barri de rialla fàcil.

Desterrat, se l'enduen en un tren.

En les llargues parades de la nit,

en el seient de fusta, entre fusells,

sent com la guerra és una fera enorma

que amb les urpes l'empeny fins a Bilbao,

sense equipatge i les butxaques buides.

El deixen a l'andana un matí gris.

Fatigat pel viatge i la derrota

es renta en una font i, al fons dels ulls,

llueixen la seva èpica i les armes

d'antany, les velles armes d'aquells balls

de diumenge als patiots de Montjuïc.

Busca els carrers de meuques i tuguris.

Ja és a prop d'ella, sent el seu perfum

barat i la mirada fosca a uns ulls

on el rímel ha posat

banderes negres d'anarquistes morts.

Les ungles, d'un roig brut

són banderes que l'Ebre arrossegava.

I jo estic orgullòs de tornar a escriure,

com als bons dies de poesia,

un poema que parla d'una puta

que per amor se salva i salva un home.

Això passava en acabar la guerra.

Mentrestant, transcorrien per a mi

els dies blaus i el sol de la infantesa.

Joan Margarit (1999) Estació de França