Ens vam trobar a la Plaça Catalunya,
davant de la filera de rellotges
davant de la filera de rellotges
que marcaven l'horari de les ciutats del món.
Ja no he parat de riure o de plorar per tu.
La lluna sempre ha estat als vidres freds
de les finestres de la nostra vida
com un d'aquells rellotges, que ara marquen
el passat i el demà del nostre amor.
En alguna ciutat del pensament
jo t'estaré estimant
quan marqui la teva hora solitària
l'esfera de la lluna sobre el mar.
Joan Margarit (2006). Casa de misericòrdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada