El nou Ajuntament de València ha acordat arraconar el nom actual de la ciutat i substituir-la per una broma: Valencia-València. Valencia en castellà , i Valéncia amb accent tancat, seguint les normes del Puig, els malabarismes ortogràfics que des de 1979 han enarborat els blaveros. L'exalcalde de València, Joan Ribó, opina que, per fer un canvi així, cal que abans hi hagi un informe favorable de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que diu que ni parlar-ne. Així doncs, gràcies al PP i Vox, el topònim passa a ser un matxembrat a l'estil de Vitoria-Gasteiz basc.
"Amb Vox i el PP a les institucions valencianes, què es podia esperar?", diuen molts catalunyers que tracten amb condescendència tot el que passa més avall de la Sènia. Com si a Catalunya no hi haguès municipis que mantenen topònims pútrids. El Govern, que hauria de posar-hi ordre, passa totalment de l'assumpte.
Tenim, per exemple, Rialb, un poble del Pallars que té el GPS espatllat, es pensa que és als Alps i es fa dir Rialp. Tenim Lledó, un municipi emporadnès, que manté una ortografia pròpia d'analfabets: Lladó. Tenim el Figueró, que contra les normes es fa dir Figaró. ¿I Navars que es pensa que és Navàs? A Campmany perserveren s considerar-se un cap gros i no el camp gran (campo magno) que n'és l'origen etimològic. Molts d'aquests pobles (i d'altres que la llargada d'aquesta columna no permet esmentar) celebren votacions al bar perquè els habitants decideixen quin nom prefereixen, com si la toponimia fos opinable i no estigués avalada per l'Institut d'Estudis Catalans. Un d'aquests llocs és Cabassers, que, amb un Ajuntament on mana ERC, fa servir la forma que Franco va ordenar el 1939: Cabacés. Deu ser una manera més d'enxamplar la base.
Els catalans faríem bé de no mirar els valencians per damunt de l'espatlla. Aquí ni tan sols cal que governi Vox. Nosaltres mateixos ens cavem la fossa toponimica.
Quim Monzó a La Vanguardia de 23/09/23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada