EL REINO ANIMAL
De França ens arriba la nova peli de Thomas Cailley per a dir-nos que les 'trans-espècies' ja les tenim aquí. De forma ficcionada ens parla d'un món en el que algunes persones es van transformant en animals i com impacta en la societat; aquesta és la premissa de partida però del què de veritat ens parla és de relacions paterno-filials i d'acceptar el camí de la descendència de cadascú. Visualment potent, enginyosa, amb un encertat Romain Duris, amb sentit de l'humor i en bon ritme... pocs 'peros' li podem trobar.
'Gaudim' (?¿) la nova xifladura del sr. Bertrand Mandico, un dels artistes més inclassificables d'Europa. Aquest és el tercer llargmetratge d'un director-autor que porta molts curts i videoclips en la seva trajectòria i cada nou film és una flipada més. 'Conann' és una nova versió (sui generis) de 'Conan, el Bárbaro', en clau femenina': 7 dones interpreten el mateix personatge. Un film de viscositats, violència, sang i empoderament femení.
Amb 76 anys el sr. Takeshi Kitano continua en actiu. Feia temps que no veiem res nou d'ell i en aquesta ocassió torna al cinema de samurais amb una història de guerres, traïcions i venjances entre grans senyors de l'època 'feudal' japonesa. Tocs d'humor i violència grotesca marques de la 'casa Kitano'.
Es tracta de la peli-fenòmen d'enguany. Després de sorprendre al Festival de Sundance aterra a Sitges aquesta divertida i esbojarrada peli (de molt baix pressupost) que barrejant animació i imatge real i simulant una peli muda dels orígens del cinema ens parla de la lluita d'un canadenc contra els animalons que l'envolten al bosc on viu (castors, conills, llops...); i aquests animals estan interpretats per persones disfressades (molt loco!!). Mike Cheslik (director) i Ryland Brickson Cole Tews (actor absolut del film) l'han vingut a presentar. Difícil de resumir en paraules allò viscut amb la peli: Chuck Jones, slapstick, looney tunes, Buster Keaton, ... són conceptes que em venen al cap ara. Una ametralladora de gags, un darrera l'altre, sense pausa. Divertida, esbojarrada, original.
La primera coreana del sud que 'pesquem' a Sitges'23. Aquest país pocs cops defrauda a nivell cinematogràfic. 'Smugglers' significa 'contrabandistes' i d'això va: de barques que fan contrabando a la costa coreana. Un dels atractius és que les persones que ho fan són una professió tradicional del país: dones bussejadores que pesquen a pulmó. Aquest aire tradicional es perd per a oferir-nos un 'Ocean's eleven' femeni i aquàtic. Bona factura, bon ritme, entrentinguda i la sensació que han volgut fer un film que connecti amb el públic occidental.
A la frontera de la URSS i Xina als anys '70 del segle passat, un jove obsessionat amb el kung-fu i el rock metal vol formar part d'un convent de monjos ortodoxos. Religió i Bruce Lee en una mateixa peli. Arrenca divertida i esbojarrada amb salts impossibles i coreografies de lluita oriental peró poc a poc es va fent repetitiva i els acudis es desgasten. Al final no sabem i és un film que critica la religió o l'aplaudeix. No troba el to encertat i al final t'avorreix... llástima
Ens arriba el nou documental d'Alexandre O. Philippe, el millor documentalista sobre cinema que tenim. En aquest, centrat en l'actor William Shatner, el mític capità Kirk d'Star Trek... tot i ser més d'Star Wars el film ens aproxima a una persona de més de 90 anys que repassa els seus films i sèries però, sobretot, es qüestiona el seu pas per la Vida i ens exposa les coses que realment valen la pena. Un film emotiu, suggeridor i molt ben fet... com tot el que toca el sr. Philippe.
Comencem de bon matí, a les 08:15, amb una mexicana. Una peli de licàntrops subtil; és a dir, més preocupada d'ensenyar-nos atmosferes que transformacions, urpes, péls i sang. Per tant, no és la peli estàndard d'homes-llop, aquí estem més preocupats de les relacions paterno-filials i entorn social. Cuinada a foc lent i amb una perspectiva diferent...
Continuem el dia amb una espanyola. El seu director -Fco. Javier Gutiérrez- ha vingut a presentar-la. Es tracta d'una davallada als inferns del seu protagonista. Potser no tenien molt clar el què ens volien explicar (sobretot al final que es lien una mica) però el que sí que aconsegueixen és crear una atmosfera densa, xafogosa, dura i malrotllera; molt pròxim al paisatge sec i calorós del petit poble andalús on té lloc l'accio. Terror psicològic, aires malsans i un pobre home que no deixa de patit durant toooot el metratge.
L'arrencada d'aquest film japonès té molts punts en comú amb el de 'La visita' de Shyamalan: Una jove va a passar uns dies a casa els avis i 'nota coses rares'. No es tracta de desvetllar-vos aquí què és el succeeix, només us diré que el film es desmarca de la proposta shyamalaniana i ens aboca a una mena de secret de la societat nipona per aconseguir la felicitat. No acaba de trobar el to adequat, movent-nos entre la incomoditat i el ridícul.
Una altra coreana del sud i el seu director -Um Tae-hwa- ha vingut a presentar-la. Es tracta d'una distopia en tota regla: un terratrèmol ha destruït tots i cadascun dels edificis d'una ciutat excepte un. Els residents faran pinya per a que els de fora ('los cucarachas') no puguin entrar i accedir al privilegi de tenir una llar en un entorn apocalíptic i d'alta supervivència. Ens recorda molt (massa) al 'High rise' del Ben Wheatley: mal rotllo, lideratge forçat un algun moment cruel (peró amb menys mala baba que la del sr. Wheatley).
Fans de 'El Reino animal' !!!!
Valoració: 9
CONNAN
Una marcianada no recomanable per a tots els públics.
Valoració: 7
KUBI
El mestre continua en plena forma!
Hem xalat!!
Valoració: 8
HUNDREDS OF BEAVERS
Això només passa a Sitges, amics i amigues!!
Valoració: 8,5
SMUGGLERS
Correcta i sense sorpreses!
Valoració: 7
INVISIBLE FIGHT
Valoració: 5
YOU CAN CALL ME BILL
Una lliçó de Vida!
Valoració: 9
RABIA
Interessant
Valoració: 7
LA ESPERA
Valoració: 7,5
BEST WISHES TO ALL
Valoració: 5,5
CONCRETE UTOPIA
No está mal !!
Valoració: 7,5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada