La sessió d'aquest diumenge és un clar exemple d'això que us dic: 'Los pájaros' d'Aldred Hitchcock és un dels films més coneguts d'aquest director anglès i veure'l en pantalla gran serà un autèntic luxe.
Per a molts crítics, aquest film de 1963 significa la darrera obra rellevant del mestre del suspens. El film adapta el conte de la sra. Daphne du Maurier (autora, també, de Rebeca), escrit el 1952. Es tracta d'una adaptació molt lliure del que queda poca cosa en el film, a excepció de l'atac dels ocells. El mateix guionista va afirmar en la seva autobiografia que Hitchcock l'indicà: "Olvídate por completo de la historia. Los únicos elementos que vamos a utilizar son el título y la idea de los pájaros atacando a seres huamnos. Aparte de eso, vamos a empezar de cero y a crear una historia completament nueva".
L'argument del conte i del film és conegut: Melanie Daniels (Tippi Hedren) -rica i snob- tracta de conquerir l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) -després de que aquest la tractés amb indiferència en un primer encontre- viatjant al poble posquer d'on ell és... allà pateix la revolta sobtada dels ocells que ataquen les persones sense motiu aparent, a banda d'una ex-novia i una mare que busquen retenir el 'mascle' del film. 3 dones per a un 1 home... i els ocells.
El film havia de ser interpretat per Grace Kelly, però aquesta estava ja feliçment casada amb Rainero de Mònaco. Llavors el sr. Hitchcock va detectar una model que feia publicitat -Tippi Hedren- i la va 'posseir': amb contractes d'exclusivitat i altres possessions tan caracaterístiques de mr. Hitch. Com la sra. Hedren va manifestar en diverses ocasions el sr. Hitchcock estava convençut que ell l'havia fabricat com a actriu i de que era de la seva propietat.
La sra. Hedren va recordar el rodatge de Los Pájaros com un dels pitjors de la seva vida, aportant un exemple més de la tendència del director a torturar les actrius en el seus rodatges... L'actriu seria la protagonista del següent film del director: Marnie, la ladrona (1964); en el rodatge d'aquesta, el sr. Hitchcock li va proposar tenir relacions sexuals a les que l'actriu es va negar. La revenja del director fou tan contundent que l'actriu estigué vinculada per contracte sense poder participar en films durants uns anys.
Los pájaros és el següent film del sr. Hitchcock tres anys després de dirigir Psicosis (1960), el llistó estava alt, la pressió era òbvia. El film arrenca com una clàssica comèdia de 'lluita de sexes' per anar desembocant en un film de terror... aquest gir en el to era el tret distintiu que s'havia marcat el director en aquest film. Manipular a l'espectador per a què pensés que estava mirant una 'cosa' quan, en realitat, es tractava d'una altra. Una escalada de suspens per al terror final. Destacable l'ús del so en el film, omnipresent el soroll dels ocells i la gairebé absència de música.
Aquest film és un exemple de l'estil del sr. Alfred Hitchcock: una tensió que va en augment, un control dels 'elements' artístics per a controlar el públic i unes mirades subjectives que fan sentir a l'espectador com un agent present en l'acció (exercint de voyeur).
No deixeu passar l'oportunitat de veure aquest clàssic en pantalla gran i versió original subtitulada. 'Los pájaros' aquest diumenge a les 18:30, a l''Auditori Sixto Mir de La Ràpita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada