Fa una any, per Nadal vaig comprar un torró de dònut. La forma em semblava curiosa: una barra marronosa amb la part de dalt arrodonida i mig seccionada perquè semblés un rengle d'aquests dolços que alguns establiments anomenen berlines. El resultat, per dir-ho suaument, va ser decebedor. Ni la textura d'un bon dònut ni el sabor d'un bon torró.
Però no defalleixo. No em vull quedar enrere: vull ser, jo també, un foodie. que prioritza l'originalitat per damunt de la qualitat, que és el que veig que ara toca. Un any després, davant de l'actual allau de torrons estrambòtics que hi ha a pastisseries i supermercats, ho tornaré a intentar. No amb el torró de dònut, però sí amb algun altre del ventall que ens despleguen aquest desembre.
Podria tastar el torró de Chupa-chups. Sona infantiloide, però és del que es tracta. Però també hi ha el torró de brownie, tot i que no sé per què he de comprar torró de brownie si hi ha brownies ben bons. El mateix dubte em genera el torró de neules. Havent-hi neules, i podent-ne comprar sense problemes, ¿per què no menjar-ne, directament de la bossa si cal? Si fa no fa, el mateix em passa amb el torró de tiramisú. ¿Que ja no hi ha tiramisú? ¿Oi que sí? Doncs directament tiramisú. I amb el torró de tortell de Reis, el mateix. ¿Oi que el 6 de gener encara és el dia de Reis? (vinga barrejar naps i cols!). Podria intentar-ho amb els torrons de begudes alcohòliques. N'hi ha de vi, de mojito, de cervesa, de vermut de Reus, de pinya colada, de gintonic...
M'ho posen difícil. Hi ha torrons de formatge de la Seu d'Urgell, i torrons de pernil d'Enrique Tomás. ¿Per què he de voler un torró de pernil si tinc un esplèndid pernil al suport perniler per menjar-ne quan vulgui? ¿El torró de pernil també l'he de tallar -primet, primet- al perniler? No és sols que l'informe PISA digui el que diu sobre els alumnes, és que ho han convertit tot en una guarderia global.
Quim Monzó a La Vanguardia del 09/12/23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada