Lo iaio li explica a la iaiaque, ja que han de morir,és necessari que sigui ellqui fineixi abans.Li explica davant l'estufai, també, davant meu.La normalitat,la mortalitat,ells dos discutintcom qui parla del temps.És que és del temps que parlen,del temps que queda,del seu compte enrere,de dates de caducitat.Jo me'ls miro, els deixo parlar.La tele sona de fonstot i que ningú l'escolta.Apaguem l'estufa, no fa fred,lo iaio sent fred.És hora de dinar i jo marxo.Eñs hi faig dos besets a cadascú;a la iaia li agafo la mà,lo iaio se'n riu.Els hi dis 'adéu',Encara em diuen 'fins demà'.
Roman Aixendri (2023:48)
Eva i les meves arrítmies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada